Cyberbullying a Internet, I nosaltres com a pares … .. Què fem?

Per Joan Gratacós

Xarxes, blocs, mòbils, l’anonimat en certs mitjans donen peu a un nou tipus de bullying que emergeix amb força i que nosaltres com a pares hem de, una vegada més, anticipar-se perquè no ens agafi el toro sinó ens ha agafat ja.

Un article de Jan Hoffman a l’International Herald Tribune del 6 de desembre passat, ens mostra una vegada més el problema de viure a esquenes dels nous mitjans socials i de “pringar” en el seu desconeixement per part de pares que  van amb el “lliri a la mà”.

En el seu article, Jan Hoffman explica com Parry Aftab, advocat i expert en cyberbullying, va preguntar a 150 estudiants de 1er d’ESO al George Washington Middle School a Ridgewood, New Jersey quants d’ells havien estat víctimes de “cyberbullying”, la resposta va ser contundent, 68 d’ells van aixecar la mà, més tard va preguntar, Quants dels vostres pares saben com ajudar-vos? Dels 68, només 4 van aixecar la mà.

Cyberbullying es defineix sovint com l’assetjament repetit via online, o vulgarment com, ficar-se, insultar o ridiculitzar a un company, i en Internet, aquest anonimat dóna ales a actituds que en el pati de l’escola no s’atrevirien mai a afrontar. I, Psicològicament, de molta més gravetat ja que a internet s’atreveixen a molt més, per covardia i per estar “protegits” per l’anonimat.

I com a pares … Quin problema hi ha?, Explica en l’article, Russell Sabella, expresident de la “American school counselor association”, que els pares “no estan prenent el temps i l’esforç per formar-se i com a resultat ho estan passant com responsabilitat a l’escola, però l’escola no és el que els ha donat als nens el mòbil ni l’ordinador “, insisteix Russell.

S’insisteix contínuament que els pares hem de formar-nos en aquests temes i no donar-li l’esquena …. “Perquè em supera” ja que sinó seran els nostres fills i les circumstàncies les que ens superaran. Hi ha cursos, conferències on aprendre i estar alerta i també hem de “ficar-nos” en aquest món analògic encara que ens pugui avorrir sobiranament doncs sinó coneixem les possibilitats existents mai sabrem els riscos que els nostres fills es puguin trobar.

Una altra possibilitat serà “espiar” als nostres fills, tal com també comenta Jan Hoffman en el seu article que podem bloquejar llocs web, fer seguiment dels nostres fills via satèl·lit a través del  seu mòbil o el que vulguem, hi ha tecnologia per a això i més, però … .. Ens creiem que els nostres fills no saben llatí? Llatí, grec i alguna que altra llengua morta …. Qualsevol mesura que prenguem, els nostres fills, més avançats tecnològicament que nosaltres, sabran “desmantellar”, dit pel professor de psicologia de la “Califòrnia State University”, Larry Rosen “no hi ha tecnologia que pugui donar seguretat als teus fills” i “els nostres fills són prou llestos per esquivar tota la tecnologia que puguem utilitzar “com assegura Dominguez Hills, escriptor sobre temes d’adolescència i tecnologia. Sense oblidar també la repercussió familiar generada si els nostres fills se senten monitoritzats i envaïts sense el seu coneixement, el poc diàleg que existís acabaria per desaparèixer.

L’única solució està en els pares, amb el diàleg, aprenent a escoltar empàticament, perquè així s’obrin, es sentin compresos, expliquin, i així sapiguem com ajudar-los. Internet i els seus milions de possibilitats s’han de veure com un canal obert però familiar, no individual i inclusiu.

Per la nostra part, com a pares, Formem-nos, anticipem-nos, compartim i dialoguem, així traurem el millor d’ells en aquest món tan obert i ple d’immenses possibilitats

Juan Gratacos (SDP)

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*