Una gran oportunitat,

Por Lluis Segui i Ferran Riera

Ha començat bé la nova Consellera d’Ensenyament. La Sra Rigau s’ha posat les piles i en pocs dies ha deixat clares les línees mestres del que seran  les primeres actuacions del seu Departament: racionalització del calendari escolar (amb la futura supressió de la incomprensible setmana blanca), ampliació de les zones d’escolarització i defensa de la llibertat dels pares a l’hora d’escollir el model educatiu, qüestionament de la sisena hora a les escoles públiques per la seva inviabilitat econòmica,  reflexió sobre la desordenada i poc pensada incorporació de les noves tecnologies al món escolar…són mesures concretes amb les que pretén fer front a l’estrepitós fracàs escolar i educatiu a Catalunya denunciat ja a la campanya electoral, per no parlar del valor d’atrevir-se a posar sobre la taula temes com l’evident relació entre el consum de porros (tema tabú i intocable per tot el progressisme cultural) i el rendiment escolar, la necessitat d’estudiar seriosament el fracàs encobert de la primària i que no fa més que traslladar cap a dalt i fer més gran el problema educatiu o la urgència d’atendre la formació del professorat. Tot plegat, coses d’un sentit comú que feia temps es trobava a faltar en les instàncies administratives i legislatives de l’educació.

Cal dir, però, que totes les mesures i decisions que es puguin prendre des de la responsabilitat política poden ser ajuts reals o pals a les rodes, però en cap cas poden resoldre la dificultat fonamental que els educadors es troben a les aules. La manca d’interès dels nois i noies, l’avorriment, aparentment invencible, en el que viuen el joves d’avui no té la seva solució en l’augment dels recursos o la seva reorganització, la millora de les tècniques pedagògiques o el canvi en els currículums. Es tracta d’una passivitat que té molt a veure amb l’escepticisme dels adults.

Fa algun temps, Eugenio Scalfari, antic director del diari La Repubblica i ideològicament situat a l’esquerra progressista encertava de ple en la descripció d’aquest fenomen: “La ferida [del joves] ha estat l’avorriment, l’avorriment invencible, l’avorriment existencial que ha  matat el temps i la història, les passions i les esperances. (…) Veig ulls estupefactes, estàtics, atribolats, fugissers, famolencs sense desig, solitaris al bell mig  d’una multitud que els conté. Veig ulls desesperats, eterns nens, una generació sense esperança que avança. Intenten sortir d’aquest buit de plàstic que els rodeja i els sufoca. La seva salvació està únicament en els seus cors. Nosaltres només podem mirar-los amb amor i temor”

Davant d’això la pregunta esdevé inevitable:  ¿Quin tipus d’educació respondrà a aquest desafiament? El desig per aprendre no es pot donar per descomptat en el jove. Cal despertar el seu interès tot despertant la seva humanitat i per fer això no es pot apel·lar, com tantes vegades s’ha fet equivocadament a les escoles cristianes, a una coherència ètica o moral, a un esforç de la voluntat per “ser i comportar-se” com a homes.  L’ètica no és suficient per suscitar i sostenir l’interès però tampoc ho és omplir la vida dels joves amb iniciatives i més iniciatives com tantes vegades s’ha proposat des de les escoles (de tot corrent ideològic) i les instàncies públiques.

El dinamisme que mou la llibertat del home (jove o adult) s’inicia quan aquest es troba amb quelcom bell i verdader (com ens ha recordat el Papa Benet XVI en la dedicació de La Sagrada Família). Sense una adequada introducció a la realitat, que mostri la bellesa i la veritat que conté, és impossible que aquesta desperti l’interès del jove i per tant és impossible que la vulgui estudiar i comprendre perquè, senzillament, “no val la pena”. Sense una proposta de significat de les coses, d’un significat atractiu i veritable del que es viu, cap home sosté l’interès i la perseverança en el treball que implica la vida. L’escola té aquest repte. Els joves esperen una resposta adequada. El treball que tenim per davant els mestres és, si més no, apassionant.

LLuis Segui i Ferran Riera

Fundació Educativa La Trama

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*