Conciliació familiar i laboral? L’important és el projecte Vital!!!

Per Francisca Hernandez
Parlar de conciliació és un tema que ens porta a posar-nos com a mínim tensos perquè comporta molts matisos i aspectes familiars, econòmics, emocionals, d’il·lusió i aspiració professional bona … d’harmonia matrimonial i d’una infinitat de perspectives i projectes en els quals es poden donar poques regles generals i sempre resoldre sobre el cas concret.
No entraré a tractar sobre l’entramat polític, social i empresarial d’aquesta qüestió, que deixo a ments molt pensants i intel·ligents que porten anys, molts anys lluitant per aconseguir el que es denomina “empreses familiarment responsables”

Jo voldria aquí cenyir-me al PROJECTE VITAL de cada matrimoni. L’aspiració i la il·lusió professional és enriquidora per a la dona i per al seu matrimoni i la seva família. Però molt més important és la seva FAMÍLIA. De tal manera que tot el que faci desequilibrar i tensar aquesta PRIORITAT és molt perillós.
Aquí topem amb un gran escull: cal que tots dos cònjuges treballen remuneradament avui en dia per poder tirar endavant la família … a la “gran família” que volem tenir. I no pot caure en l’ idealisme i en discursos sense sentit perquè “primer viure i després filosofar
Doncs bé partint d’això, cada matrimoni ha de pensar que vol i que pot fer per poder combinar el treball, amb la vida familiar, sense excessives angoixes, estrès …. És a dir amb un cap tranquil en la mesura del possible.
Ja vaig dir abans que al meu entendre les regles generals són POQUES i claríssim: sentit comú i adaptar-se als diferents temps que cada un ha de viure.
* No caure en el derrotisme ni victimisme quan un no pugui assolir la meta que hagués volgut tenir, .. tots per aconseguir aquest objectiu han deixat trossos de vida pel camí.
* La teoria de la molla, és a dir, adaptar-se a l’edat dels fills. No és el mateix tenir nens petits que requereixen molta feina, però que ens podem deixar AJUDAR en molts moments. .. que adolescents i altres edats en què la mare i el pare són ja insubstituïbles.
* Invertir a llarg termini. La vida laboral té una durada mitjana de quaranta anys. Pensar amb calma i paciència en projectes que tinguin futur.
* No hi ha dubte que hi ha treballs i treballs. No és el mateix dirigir que executar. Ni ser cap i tenir cap. Ni ser amo del teu horari o complir un estricte horari a l’oficina …. Treballar per compte propi o sou …. En fi … uns treballs exigeixen molta inversió, risc, temps de creixement i altres són més a curt termini.
De qualsevol manera no es tracta de treballar menys sinó de treballar millor. Horaris raonables que permetin conciliar la vida.
La persona que té menys conflictes treball-família no és la que té menys fills, menys treball … sinó la que té UNITAT DE VIDA. I té la mateixa vida a l’oficina, a casa i en el seu entorn personal.
Ja per acabar només recordar, que el treball enriqueix a la persona i a la família i viceversa. Però en aquest difícil malabarisme cal tenir cura que no es caiguin les peces …. Sabent que la peça més valuosa és LA VIDA DE FAMÍLIA.

Francisca Hernandez, Registradora i mare de familia nombrosa

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*