Paper dels pares per introduir l’afició a la “música clàssica” (…. A la música emocionant!!)

Per Carles Checa

L’art en general requereix del nostre temps, hi ha especialitats artístiques que són més ràpides de percebre pels nostres sentits, com són ara la pintura, escultura o arquitectura, es podria dir que entren per la vista, i no obstant

això, la música, evidentment necessita ser escoltada mentre dura la “obra”, amb la qual cosa demana més temps i atenció, potser aquest pot ser un dels punts clau que converteix la “música clàssica” en un art seguit per una minoria. Ja se sap, avui en dia no es té temps per a moltes coses.


Evidentment si hi ha ja una tradició musical en el si de la pròpia família, és molt més fàcil per a nosaltres i per tant per als nostres fills descobrir aquest misteriós món, encara que el més important serà el paper que jugui la curiositat, que com bé sabem, és un element de gran ajuda en l’educació. Sentir curiositat per les coses ens permet aprendre d’elles, perquè es converteix en el motor que ens estimula a la recerca de trobar respostes a les nostres preguntes.
Us he de dir que partim d’un enunciat poc precís, el conegut com a “música clàssica”. La veritat és que no hem trobat una altra forma millor de parlar en termes generals d’un període de gairebé més de quatre-cents anys d’història, i és una llàstima perquè a alguns joves d’avui, això de “clàssica”, de vegades simplement pel nom ja els tira cap enrere. Així doncs, l’enfocament ha de ser diferent, jo aposto per obrir el ventall de possibilitats, per exemple alertant que òbviament, sona molt diferent una música del 1650, a una música composta el 1850, que hi ha un catàleg de centenars de milers d’obres, compostes per innombrables compositors, i entre ells, centenars de genis coneguts per tots. En definitiva, el que diríem col·loquialment, “hi ha per a tots els gustos”. Només necessitem els mitjans per descobrir-la, i avui estem d’enhorabona, avui més que mai està fent un gran esforç per posar al nostre abast tot aquest món de sensacions, per això i encara que sigui com un joc, no anem a parlar de “música clàssica “, anem a parlar amb els nostres fills de” música emocionant “.
Emocionant perquè el misteri que es troba darrere de cada nota, és un món de sentiments, sentiments expressats amb un llenguatge universal que penetra en el nostre interior i que és capaç de moure la nostra consciència. L’anomenada “música clàssica” té l’immens valor que té pel seu profund contingut, no important quan va ser escrita, perquè es converteix cada vegada que l’escoltem en un llenguatge d’avui, del present, actual, i en la qual podem veure reflectits qualsevol dels nostres sentiments ja sigui amor, desesperació, alegria o tristesa, sempre aquesta música dóna la mà amb el desig de ser una fidel companya en el nostre camí.
Anem per parts perquè disposem de diverses eines que ens poden resultar decisives en aquest camí de sensacions. En la meva experiència personal, recordo que quan era adolescent cantar en cor va ser una de les coses que més em va ajudar a estimar la música, és una activitat molt enriquidora i a més, aprens a com formar part d’un equip. Hi ha diferents grups vocals i sempre amb ganes d’acollir a nous cantaires, per exemple els cors mixtos, els infantils, de veus femenines, de veus greus …. en fi, hi ha moltes possibilitats.
D’altra banda, ens hem d’animar a acudir amb freqüència a escoltar en viu concerts amb els nostres fills, per exemple a Barcelona podem anar al Palau, l’Auditori o al Liceu, on hi ha a preus populars cicles pensats per a famílies amb específics tallers per a joves i nens, o visitar l’extraordinari nou Museu de la Música de Barcelona, on es pot aprendre de la història de la música de forma entretinguda i divertida.
Sens dubte una de les millors maneres de que un nen, jove o adult, s’iniciï en la música és tocant un instrument. A més, d’entrada, afavoreix la seva capacitat d’aprendre a escoltar, facultat de gran importància avui en dia. D’altra banda, mitjançant el teu propi so, expresses als altres d’una manera molt senzilla i alhora molt directa, la teva sensibilitat, el teu jo intern, cosa que de vegades resulta bastant complicat amb paraules.
Com us comentava, la música s’ha de descobrir en viu perquè és aquí on guarda tota la seva força expressiva, però, avui dia podem fer ús també de les noves tecnologies per incentivar la curiositat dels nostres fills, i en Internet, ràpidament trobem moltíssima informació . Per exemple, si són nens, doncs que millor que mitjançant els dibuixos animats, fixeu-vos en aquesta meravellosa música del “Ocell de foc” d’Igor Stravinsky http://www.youtube.com/watch?v=-0Oh2eNqfmE
Com veieu, es poden fer moltes activitats, totes elles són vàlides i positives perquè els apropeu a un art que guarda en si una transcendència que cadascú ha de descobrir al seu temps, potser sigui necessari d’aquest “temps” que hem parlat, però quan ho descobreixes, el perceps com el millor regal que podies rebre.

Carles Checa
Director d’orquestra

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*