“Prevenir l’inevitable, A la recerca d’una solució financera per a la jubilació”

Per Enrique Tombas

En pensar en la nostra Jubilació és bo recordar el viscut durant els últims anys i actuar així amb la lliçó ben apresa. La crisi econòmica present ens ha ensenyat que valors que vam aprendre de nens, i que desafortunadament oblidem en els anys bojos, en assumir que la situació de bonança que gaudíem, durant un període de més de deu anys, era inesgotable i inacabable, mai van deure ser aparcats.

Valors com la Austeritat i la Previsió són protagonistes en la gestió de la nostra jubilació. El nostre posicionament davant l’intens debat mediàtic sobre el sistema públic de pensions i l’allargament de la nostra vida laboral ha de recordar tots dos valors.

El sistema públic de pensions suposa una conquesta social irrenunciable. No obstant això, l’allargament de l’esperança de vida fa que cada vegada siguin més les persones que gaudeixen en un mateix moment de la seva merescuda jubilació, sense que al seu torn creixi el nombre de treballadors que contribueixen amb els seus ingressos a pagar la pensió d’aquells . El resultat és senzill. La renda a percebre a través del sistema públic de pensions és petita i a futur seguirà sent-ho.

Aquells que actualment contribuïm a favor de la gent gran hem d’estar alerta, tenir present l’equació anterior, i actuar sobre la base dels valors esmentats. Hem de destinar una part dels nostres ingressos presents a solucions financeres que ens permetin a futur complementar la nostra futura i petita pensió pública. Així, quan ens jubilem els nostres ingressos seran menys distants dels obtinguts durant la nostra vida laboral.

Els Plans de Pensions són la solució idònia en el mercat financer espanyol per donar resposta eficaç a l’ anteriorment plantejat. Els plans ens permeten “guardar” les nostres aportacions fins a la jubilació. La seva indisponibilitat garanteix que aquests estalvis es destinen a la seva finalitat original, i que no és altra, que complementar la nostra pensió pública de jubilació, quedant protegits de les humanes temptacions de consumir abans d’arribar a la vellesa.

Els plans de pensions inverteixen en diferents actius, hi ha una gran oferta en el mercat financer nacional, que ve incentivada per una fiscalitat excel·lent envers les aportacions efectuades a aquests. És una forma de previsió financera, que el mercat ha adaptat a la naturalesa de cada inversor, oferint diferents gradacions de risc. Des de la inversió en renda fixa amb risc gairebé zero fins a la inversió en companyies radicades en països emergents, amb major expectativa de rendibilitat però amb més risc.

A més, l’austeritat i la previsió que suposa destinar una part de la renda disponible anual, durant la vida laboral, a estalviar a través d’un Pla de Pensions ha de ser un bon negoci. Els diners destinats als plans no serà disposats fins transcorreguts 15-20 anys de mitjana des de la seva aportació – doncs no oblidem que com a pares el convenient seria començar a fer les aportacions al voltant dels 30-35 anys d’edat per deixar de fer-les cap als 65 anys – i les estadístiques històriques ens diuen que els índexs borsaris en el llarg termini funcionen. Aquell que hagi invertit cada any, durant els últims 30 anys, en l’índex mundial borsari, hauria obtingut – tot i tota la que ha caigut en els últims anys en els mercats financers – una rendibilitat mitjana anual del 7,10%, és dir, hauria multiplicat els seus diners per 7 vegades, en haver crescut el valor invertit en un 674%.

Aprenguem així dels nostres propis errors. Siguem Austers i Previsors. També quan parlem de jubilació. Estalviem ara, quan estem en les “vaques grasses”, en l’edat de generar ingressos, i així quan arribin les “vaques magres”, l’edat de disposar dels recursos emmagatzemats al nostre rebost particular – el nostre Pla de Pensions – disposarem d’un merescut complement a la irrenunciable pensió pública, que serà modesta, en distribuir-se entre una població jubilada cada vegada més nombrosa, i que a futur pronòstic que socialment prioritzés la seva atenció en aquells que durant la seva vida laboral hagin tingut menys fortuna i menys capacitat d’estalvi per la seva futura jubilació.

La gestió de la jubilació des de l’estadi personal de no jubilat, és a dir des del de contribuent, és la condició necessària perquè es compleixi amb el significat etimològic de la paraula, que no és altre que “jubilo” com a sinònim de “alegria” , perquè ens permeti viure la nostra futura jubilació amb una economia personal més sanejada, evitant que aquesta sigui un problema addicional als propis de l’edat en què viurem la nostra jubilació.

Enrique Tombas, Gestor Financer

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*