Un polític exemplar

Per Alejandro Navas


El nostre polític destaca per la noblesa dels seus sentiments i la dignitat del seu port extern. Parla de manera pausada i mai perd la serenitat. Afable i conciliador, no hi ha en ell res que sigui vulgar.

En arribar a la direcció del Govern, va renunciar a gairebé tota vida social; gairebé no es va veure en festes ni en celebracions. Va fer una excepció amb el casament del seu cosí NN: assistir a la cerimònia religiosa, però no es va quedar al banquet.

Va passar quinze anys al capdavant de l’Estat, i en cap moment va sucumbir a les temptacions de la corrupció. En la seva vida privada va adoptar un to extremadament auster, el que va provocar més d’una queixa de la seva dona, dels seus fills i d’altres parents. Alhora, dedicava una considerable quantitat de diners al socors dels indigents. La seva reputació era irreprotxable, de manera que ni tan sols va haver de rebutjar propostes de suborn: els eventuals subornadors ni ho intentaven, conscients de la inutilitat de les seves pretensions.

En la seva tasca de govern no es va limitar a seguir al poble, d’acord amb les dades que oferien els escrutadors de les opinions dominants. La demagògia no anava amb ell. Es va negar a adular a la ciutadania i va actuar com un bon mestre, que persuadeix amb raons sòlides. Si advertia que la gent anava a la facilitat, sabia ser fort per fer-li veure el que convenia al bé comú.

Quan el seu país es va veure embolicat en conflictes bèl·lics, va actuar amb prudència, sense llançar-se a aventures temeràries, fins i tot quan l’opinió pública semblava encoratjar. Va aconseguir frenar aquests ímpetus desbordants i contenir les ànsies de ingerència en assumptes interns d’altres països.

Va saber aprofitar els anys de prosperitat econòmica i de superàvit en els comptes públics per desenvolupar un ambiciós programa d’obres públiques i de monuments artístics. Contractar als millors artistes i, en un termini sorprenentment curt, va impulsar la creació d’obres destinades a ser l’admiració de les generacions futures. Mai s’ha fet tant de tanta qualitat en tan poc temps.

Quan tot li somreia i semblava tenir el món sota els seus peus, la tragèdia va colpejar durament la seva família. En un breu lapse de temps van morir els seus fills, la seva germana i la quasi totalitat dels seus parents i amics. Tampoc llavors va perdre la grandesa d’esperit, i va saber mantenir les formes davant l’adversitat.Després de patir un revés electoral, va deixar la política i es va retirar a la vida privada. La seva absència va ser breu: la ciutadania l´ enyorava i ho va cridar de nou perquè es fes càrrec del Govern. No se sentia molt animat a tornar, però el poble li va demanar disculpes per la seva ingratitud i ell va acceptar encarregar-se de nou dels assumptes de l’Estat.

Va disposar d’un poder com ningú havia tingut abans que ell, i tot i així no va tractar a cap enemic personal com adversari irreconciliable. Li va tocar viure temps atzarosos, però enmig dels conflictes més aferrissats va saber mantenir la moderació i l’alçada de mires.

Estic parlant de Pèricles, el líder de la democràcia atenesa en el segle V a. C., tal com ho descriu Plutarc. Els historiadors han donat el seu nom, “el segle de Pèricles”, a aquesta època gloriosa, no només d’Atenes, sinó de la humanitat en general. Es pot argüir que Pèricles queda molt lluny vint-i-cinc segles enrere, que les circumstàncies de la vida política són avui molt diferents. És veritat, però el cas mostra que l’ideal del polític exitós i honrat no és impossible.

Davant les imminents eleccions ens correspon la tasca de trobar i votar a aquests Pèricles en potència, tant en l’àmbit regional com municipal. Per descomptat que un sistema electoral de llistes obertes o desbloquejades facilitaria la seva elecció. No obstant això, podem pagar el peatge de la llista tancada si els ajudem a entrar en ajuntaments i parlaments. Els polítics no compten amb la simpatia de la gent, però no tot està perdut: hi ha també candidats honestos i capaços, disposats a treballar amb abnegació per la cosa pública. Amb el nostre suport, si més podran intentar-ho.

Alejandro Navas,  Professor de Sociologia

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*