Obrim els ulls … Són les sedacions eutanàsies?

Per Isabel Viladomiu

Morir no és el que era i els enterraments tampoc. Les misses, les oracions i fins i tot el plor per la pèrdua han estat substituïts per interpretacions de Vivaldi en viu i directe, i per parlaments, més o menys bons, d’algun familiar o d’un amic amb vocació d’orador, capaç de convertir els vicis del difunt en virtuts. També ha canviat la manera d’afrontar la mort, si aquesta tarda en arribar, doncs l’important és que el moribund no sigui conscient del tràngol que s’acosta i que el patiment sigui l’objectiu a eliminar, encara que així eliminem a la persona que pateix.

Aviat tindrem una nova llei, anunciada per al mes de maig, que regularà noves formes de morir. En aquest projecte de llei es parla de la sedació com un dret del pacient, però pot el malalt o la família exigir una sedació? La nova llei de regulació de l’avortament va deixar sense protecció als no nascuts per inventar un suposat dret de la mare a avortar, de manera que es pot pensar que parlar de nous drets perquè les sedacions es realitzen a petició del malalt i no per un criteri del professional, pot ser la porta d’entrada a l’eutanàsia, un colador d’homicidis intencionats per raons de sofriment o malaltia crònica o terminal. Què són potser les anomenades sedacions de confort per acabar amb el patiment, però que acaben amb el que pateix “.

La sedació ha de tenir sempre una indicació mèdica i per tant està sota un criteri professional. El pacient té dret a ser atès, a què es controlin els símptomes de dolor, a no ser abandonat, però mai a un tractament que no estigui indicat, o que li provoquin la mort. Per sobre de les lleis estan les consciències personals, que formades en el respecte al moribund, donaran la buscada excel·lència professional, també en el procés de morir. Formar les persones és més adequat que una llei per promoure actituds doncs una línia invisible separa la sedació de l’eutanàsia que el professional ben format ha de conèixer. La sedació pot estar mèdicament indicada i no presentar dilema moral algun o també pot ser una forma encoberta d’eutanàsia quan no està indicada i és utilitzada per acabar amb un malalt. La sedació es diferencia de l’eutanàsia, en la intencionalitat ja que la sedació buscaria alleujar uns símptomes determinats i l’eutanàsia buscaria provocar la mort per alliberar al pacient dels seus patiments. Es diferencia també en el propi procés d’administració dels fàrmacs que a la sedació buscarà la dosi i resposta adaptada a cada pacient i a l’eutanàsia buscarà la garantia d’una mort ràpida. Finalment, a la sedació el paràmetre de resposta és la de l’alleugeriment del símptoma amb un indesitjable efecte d’escurçament de la vida, sent en l’eutanàsia la mort ràpida del pacient.

Qui pot distingir els matisos ètics entre sedació, mèdicament indicada, i eutanàsia? Evidentment el que fa l’acció, el que la realitza, per aquest motiu les lleis enreden i distorsionen amb les seves indicacions doncs el necessari, l’urgent per no vulnerar el dret fonamental a la vida, és una formació ètica profunda perquè el professional sempre respecti al malalt, vivint o morint.

Isabel Viladomiu

Màster en Bioètica i Dret

Associació Catalana d’Estudis Bioètics

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*