L’empatia

Por Victòria Cardona

“Les relacions més importants a les nostres vides i les que més incidències sembla que tenen sobre la salut són les que mantenim

amb les persones que convivim quotidianament”.

John Cacioppo, professor de Psicologia de Chicago

Avui reflexionem sobre l’empatia tan important per la relació amb els nostres fills adolescents i amb la resta de la nostra família.

Tots necessitem teixir al nostre voltant relacions humanes satisfactòries, tan les familiars com les alienes a aquest àmbit. És segurament la comprensió dels sentiments dels altres el que dóna la clau per una convivència satisfactòria, apart, per descomptat, del coneixement de la pròpia manera de ser, que inclou qualitats i limitacions. Tota aquesta comprensió no depèn de la simpatia, que neix moltes vegades espontàniament, sinó del que anomenem empatia.

L’empatia és l’esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds de les persones, així com les circumstàncies que els afecten en un moment determinat. De veritat que som empàtics quan calcem les sabates dels altres i caminem junts una estona comprenent el seu punt de vista.

Recordo una noia de setze anys que m’explicava que a mig parlar d’un conflicte que tenia amb la seva mare, ella li havia dit:  “no et preocupis, amb el temps això s’arregla”. El cas és que aquella jove no s’havia sentit gens compresa ni escoltada completament, necessitava de l’empatia del coneixement de la mare de la totalitat del seu problema per buscar solucions juntes. Això sembla la situació d’aquell pobre malalt, a punt d’anar el quiròfan amb una operació de risc, que se li diu amb cara alegre: “tot es resoldrà immediatament”, quan el malalt greu espera que se li faci costat, se li agafi la mà i es comprengui el seu patiment.

Sovint ens preguntem el per què d’algun problema que vivim amb el nostre adolescent: “Per què no puc comunicar-me amb aquest fill?”, o bé “si l’aviso de quelcom, per què s’enfada i em talla el diàleg?”. La solució la trobarem en reflexionar per saber que és el que realment necessita en aquella situació. I sense precipitar-nos troba maneres de tractar-lo.

Tanmateix tots tenim mancances per trobar el moment ideal per retrobar la confiança i suposa un esforç que dóna bons resultats, si ens fixem en l’empatia. Els lligams que dóna el caliu familiar fan que hi hagi una notable intimitat que no es troba en altres entorns. Fem el petit esforç de comprendre els sentiments reals dels nostres fills adolescents. I, fem-ho amb afabilitat i molt bon humor.

Victòria Cardona

Escriptora i orientadora familiar

www.vidadefamilia.org

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*