“Fora de sèrie” ROMEO DALLAIRE

“Quan tothom negava l’evidència a Rwanda, ell va saber estar fent el correcte sabent quin era el seu deure”.

No fa ni setze anys, quan en un país que la majoria de món occidental no situava en un mapa, en poc menys de 100 dies, 800.000 rwandesos tutsis van ser assassinats per la tribu rival, els hutus, i el món sencer li va donar l’esquena.
El 1993, quan les dues ètnies van decidir compartir el poder, les Nacions Unides no aliena als riscos existents, envià una discreta “força de pacificació” o “cascos blaus” de 2500 soldats de diferents nacionalitats, comandats pel General canadenc Romeo Dallaire.
Romeo Dallaire, va començar com “Casc blau” a Bòsnia i Cambodja, i va ser a Rwanda on pren el comandament de la gestió dels cossos de pau de l’ONU, veient-ho com una gran oportunitat en la seva carrera, mai imaginant el que després descriuria com una “trobada amb el diable”.
Abans que comencés el genocidi, Dallaire va ser notificat per un informador hutu que diversos atacs organitzats sobre la minoria tutsi estaven a punt de començar, Dallaire reportar a l’ONU a Nova York, demanant més forces per poder evitar la massacre. Les seves peticions no només van ser desateses, sinó que va ser instruït que la seva única “missió” era protegir als seus homes.
Un cop començats els assassinats in despietats contra la població civil, i conscient dels seus efectius i els que hagués necessitat, uns 5000 homes més, amb els que podria haver pogut evitar el que va passar, Dallaire va tornar a ser desatès i en to burlesc les autoritats de l’ONU el van increpar a no ser “el bo de la història” i encara més, la ONU va decidir retirar-se i no immiscir-se en una guerra entre rwandesos contra rwandesos.
Les forces de pau van ser ordenades a retirar-se i els països occidentals van decidir retirar tots els seus personals del país. A partir d’aquí, Rwanda es queda sola. Dallaire i un grup de 100 soldats van ser els únics que no van donar l’esquena i van romandre tractant de salvar el màxim de vides que escassament van poder.
Dallaire, que immerescudament, s’ auto culpa de no haver aconseguit la seva missió, fa el que sap que està bé i el que és just a cost de perdre la seva vida. I es queda no només a ser testimoni amb el seu grup de fidels soldats sinó que escolta a la seva consciència i actua, intentant salvar el màxim nombre de vides, alguns l’acrediten haver salvat a més de 25.000, i al seu costat gent valenta que ho arriscar tot.
Gràcies al cinema tots coneixem la història de l’hotel MILLE COLINA, més conegut com HOTEL RWANDA, Paul Rusesabagina, hutu casat amb una tutsi, va aconseguir durant els 100 dies que l’Hotel fos un tros de cel en aquell infern, Paul i la seva dona, a risc de cada nit perdre la seva vida, van salvar la de més de 1000 Tutsis, els homes de Dallaire, sense res, muntaven guàrdia a les portes de l’hotel; gent de coratge, gent exemplar.
Dallaire, mai no s’ha desentès de la seva responsabilitat, encara que és l’últim al qual cal demanar-li, havia de convèncer l’ONU i va fallar, havia de convèncer als seus superiors perquè li enviessin més homes i va fallar, va tractar de remoure la consciència dels països aliats i va fallar i mentre la resta de món civilitzat dormíem tranquil·lament, Dallaire patia malsons pel que passava. Es carregava a l’esquena la responsabilitat del que passava. Hi ha dos tipus d’homes, els que saben carregar les responsabilitats costi el que costi tot i ser alienes, als que es desentenen d’elles. Dallaire és dels primers.
Acabat el genocidi va aparèixer l’ONU i els aliats, quan els tutsis per si sols ja havien acabat amb els assassins hutus. Dallaire va tornar a casa, va patir i pateix cada dia pel que va viure i pel que podia haver fins i tot evitat, però en un món millor, ell serà el que dormirà plàcidament mentre els altres tindrem malsons per la nostra indiferència.

Bibliografia

Mark Salter & J.McCain, Character is destiny ;Randon Hose Trade

http://www.romeodallaire.com/

http://www.whitepinepictures.com/dallairesite/dallaire-torstar-ahero.pdf

Sindicat de Pares

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*