Els top 10 del nostre 1er any; #2….Educar amb pocs diners

Per Oswaldo Pulgar Perez

Hi ha la creença que per educar bé als fills cal molts diners. Això no només és fals, sinó que, moltes vegades, és contraproduent. Convé educar amb pocs diners. Els fills no han de manejar molts diners fins que siguin ells mateixos els que els guanyin.

Les persones que han fet alguna cosa a  la seva vida, gairebé sempre han patit d‘escassetat en la seva infància. I probablement, això ha estat un factor decisiu a la seva vida d’adult. Al contrari, els fills educats en l’abundància, no surten moltes vegades endavant, perquè estan acostumats a ser còmodes i perquè els pares confonen l’afecte amb la facilitat.

Aquestes no són regles invariables. Hi ha persones que en l’escassetat adquireixen vicis, i altres que en l’abundància adquireixen virtuts. Lo que es important  és el despreniment dels béns materials. En si mateixos, no són dolents. Són indiferents. La qualitat moral, la dóna la manera com siguin utilitzats.

El despreniment dels béns materials forja un caràcter noble i generós, que es converteix en exemple per als qui els tracten. Un tenor de vida sobri i net, atrau poderosament per la seva senzillesa i alegria.

L’excessiva preocupació per les coses materials fa petit el cor i impedeix veure les necessitats dels altres, mentre que el despreniment ens fa valents, perquè confiem en Déu que és el major bé. L’entramat de les virtuts,-en aquest cas la pobresa-, no és un afegit, una tècnica o un còmput numèric.

De vegades pensem que el Nen Déu era pobre per haver nascut en un pessebre. Aquesta és la pobresa material, que no sempre va unida al despreniment. Era pobre, sobretot, per no viure esclavitzat a les riqueses i convertir-les en fi últim.

Hem de conrear en els fills un cor gran, generós, capaç de donar-se sense càlcul. Això s’aprèn a la llar, i no es requereixen les últimes tecnologies per a aconseguir-ho. És un deure de caritat i de justícia procurar que la família gaudeixi d’un mínim de benestar per viure dignament i afrontar el futur i l’educació dels fills amb seguretat. Al mateix temps, els pares aprenen a encomanar al seu voltant, de manera intel·ligent i amable, un clima alegre d’amor a la pobresa.

En la instal·lació de la casa, en les relacions socials, en triar la manera de descansar, de vestir, etc., Es reflecteix un estil de vida senzill i sobri, d’acord amb la posició social, però sense luxes, ni complicacions. No cal facilitar indiscriminadament tot el que demanin: distraccions, jocs i aparells potser costosos, etc.

Orientar positivament sobre els ambients i diversions que freqüenten, fomentar la seva afició per lectures sanes, ensenyar-los a tenir cura de la roba i altres objectes d’ús personal i a prestar petits serveis a la casa. Inculcar l’esperit de laboriositat i de fermesa, ja que el treball i l’estudi és el més formatiu.

Al costat de tot això, ficar en el seu cor la generositat amb les necessitats dels altres: que siguin magnànims amb els seus amics, que no romanguin insensibles davant situacions de misèria, de pobresa, o de dolor físic o moral.

També el patiment -diu Benet XVI- forma part de la nostra vida. Per això, en protegir els més joves de qualsevol dificultat i experiència del dolor, correm el risc de formar, malgrat les nostres bones intencions, persones fràgils i poc generoses, ja que la capacitat d’estimar correspon a la capacitat de patir, i de patir junts.

Per Oswaldo Pulgar Perez

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*