“Fora de serie” Viktor Frankl

“Sempre tenim la llibertat interior de triar el que volem i desitgem ser, l’últim que ens poden treure és la nostra dignitat


En el camp de concentració alemany, on va romandre presoner durant anys, va saber entre tot aquell despropòsit  deshumanitzador,  d’odi, dolor, sofriment, visualitzar un matí fred la visió de la seva dona, i tal com explica en el seu llibre “L’home a la recerca de sentit “,” La meva ment es va clavar en la imatge de la meva dona, visualitzant amb una prodigiosa visió, real o no, la seva imatge brillava més que el sol que estava a punt de sortir, llavors em vaig adonar del significat del major secret que la poesia, el pensament i la creença humana ens ensenyaven: que la salvació de l’home és a través de l’amor i amb amor “.

I va ser a través de l’amor, que no importa les vexacions, insults, menyspreus, temors que pogués patir, ell sabia que li podien treure tot excepte la seva dignitat, ja que ell triava tenir-la i viure- per amor.


Viktor Frankl va ser un petit prodigi, segon fill d’una família austríaca molt unida, pare tenaç i mare afectuosa, als 4 anys decideix ja que voldrà ser metge. Bon estudiant, ingressà  a la universitat a l’escola de psiquiatria a Àustria. Una escola on destacaven Sigmund Freud, ja que als seus setze anys, Viktor ja escrivia sobre les teories d’aquest.

El 1930 ja graduat de Psiquiatria, i sent gran admirador de Freud, elabora una teoria en la qual discrepava substancialment de Freud. Mentre aquest defensava que les malalties mentals derivaven dels conflictes entre els conductes inconscients de cada persona i els seus instints amb els costums i valors de la societat, Viktor Frankl afirmava que el benestar emocional d’una persona vindria donat per la seva habilitat de trobar significat en el seu vida per sobre de la satisfacció dels seus instints. La recerca de significat a les nostres vides fa que superem no només els nostres desitjos més egoistes sinó també superar el menyspreu i la crueltat infringida en nosaltres.

La família Frankl era jueva, i com tots aquells que vivien en l’Àustria ocupada va començar a patir la persecució i el menyspreu nazi, Viktor va tenir a les mans la visa per, com metge de reconegut prestigi, emigrar als USA, però no és capaç d’abandonar la seva família, va deixar que expirés.

El 1941, i en l’avantsala de l’holocaust, Viktor es va casar amb una bella infermera, Mathilde Grosser, ultima parella jueva a la qual se li va permetre contreure matrimoni a Àustria, nou mesos després la família sencera va ser deportada al camp de Theresienstadt i d’allà , on va morir el seu pare, al devastador camp d’Auschwitz. Viktor va saber després, com en la història memorable de la Vida és bella, que Mathilde va voler, voluntàriament, ser destinada a Auschwitz, ja que per la feina que exercia en el primer camp havia de ser transferida a un 3r camp que mai va trepitjar.

Mathilde i Viktor no es van tornar a veure mai.

La història de Viktor Frankl en el camp està plena de heroïcitats, Va saber amb esforç i exemple donar esperança als que seguien vius, encara que semblessin morts, esperança per buscar significat a la vida i viure cada moment com únic. De la nova vida que els estava tocant viure havien de deixar tot el passat i aprendre a viure una nova, es va “enganxar” a un ensenyament après de Nietzsche, que deia que un home que té una raó i un perquè per viure pot suportar qualsevol circumstància, l’important era tenir un propòsit i esperança.

A l' entrada d' auschwitz es podia llegir "El treball fa lliure"

Durant els següents 3 anys, va viure en les condicions humanes més inimaginables que no es poden ni imaginar.

Els que abandonaven l’esperança, tot i ser més forts morien, el pitjor, diria després, és que els homes esperem sempre alguna cosa de la vida, i quan aquesta no ens el dóna, llavors defallim. La nostra supervivència depèn en entendre i acceptar el que la vida espera de nosaltres, i entenent llavors hem de trobar un sentit a la nostra vida, fins i tot en el sofriment però també en un somriure, en una alba, la brotada d’una flor, en tot.

Viktor Frankl ens va ensenyar el secret de la dignitat, dignitat no té res a veure amb poder i orgull, tot ens ho poden robar, tot, excepte la nostra dignitat. La dignitat és una decisió moral que prenem nosaltres sols, i que ningú ens pot evitar que ho fem, sempre no importa el que estiguem patint, tindrem la llibertat de prendre una decisió que correspon a nosaltres i només a nosaltres fer el bé o el mal , i depèn exclusivament de la nostra decisió.

Viktor va tornar, acabada la guerra, després de saber que tots els seus éssers estimats havien mort, a exercir com a metge, ajudant i aconsellant als seus pacients el mateix que aconsellar als seus companys de camp, la lluita per saber-se fills de Déu, dignes de prendre la última decisió davant qualsevol dificultat que ens puguem trobar.

Frankl va insistir que la felicitat no es pot buscar, sinó que apareix en el moment que tinguem una vida plena de significat, prenent les decisions morals correctes, estimant als altres.

Sindicato de Padres

Bibliografia

Mark Salter & J.McCain, Character is destiny ;Randon House Trade

http://www.viktorfrankl.org/e/lifeandwork.html

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*