Nou curs: gestionar la incertesa

Per Emili Avilés

Segur que estarem tots al cap del carrer de la tardor calenta que se’ns ve a sobre.

Segur que ja fa setmanes que constatem que alguna cosa ha canviat en les maneres de procedir a l’hora de prendre decisions de la gent en general i, molt especialment, de polítics i personalitats públiques en particular.

En aquestes circumstàncies, penso que per gestionar la incertesa socioeconòmica que vivim hi ha alguna cosa per la qual cosa és imprescindible passar, i hauríem de fer de la necessitat virtut: arremangar-se sense complexos ni prejudicis per treballar, colze a colze amb molt diversos col·legues, en la resolució de problemes.

OPTIMISM WORD CLOUD GLOWING by Kgtoh

generosidad, optimismo, integridad, creatividad

Per això, en el canviant món laboral hi ha tres assumptes que cada persona ha de poder presentar com destacats: la creativitat, la determinació i la integritat. Llavors, sigui quina sigui la nostra tasca, fins i tot el treball de buscar feina, podrem revaloritzar la nostra posició i formar part del millor equip possible, fins i tot amb limitacions.

Lluny del voluntarisme, la gratificació personal o canviants motivacions afectives, igual que hauria de passar en la vida privada i social, hem de tenir clars els objectius, clares les prioritats i ser fidels a uns principis que valguin la pena. Com em deia un estimadíssim professor, m’encanta ensenyar, no vull estar en un altre lloc.

Són temps difícils però, com precisament les coses estan malament, hem de buscar arguments per ser optimistes, per esforçar-nos amb bon ànim sense caure en el curt termini ni l’obsessió per l’aparença.

És aquí on una gran tasca afegida tenim al nostre país, és a dir, gestionar les incerteses que ens arriben per tants costats i de tantes maneres. Oportunitats i reptes professionals van a materialitzar, encara que siguin a contrapèl i després de molts intents.

Però, no ens equivoquem, ja no es tracta només de ser bo i semblar-ho. Preguntem-nos: Transmetem passió pel que fem, tot i que de vegades ens podem equivocar o veiem que, aparentment o en realitat, les dificultats o incomprensions ens superin?

En aquest sentit, molts sacrificis seran necessaris i no tenen res a veure amb vagues que pretenen solucions màgiques, que en el fons són parcials, per exemple en l’entorn de l’educació, descontextualitzades de la realitat, lluny de les prioritats del bé comú .

I aquí em ve al cap l’admiració que tinc pel meu col·lega i amic Miquel, savi educador, amabilíssim conversador i fi gestor de recursos humans. Ell, fi cinèfil, que catalogava amb bon humor estupendes pel·lícules amb “MLP”, me la vaig perdre. I així quedaven aquelles pel·lícules a les que va decidir, per correspondre a una relació d’amistat o familiar, o simplement per atendre a la bona convivència oa la necessitat dels altres, va decidir, dic, no dedicar massa temps, de manera que aviat desapareixien de les seves prioritats vitals.

Generositat d’aquest tipus necessitem en aquests temps, la major de les vegades discreta, i potser envoltada de greus circumstàncies. Sí, d’acord, els diré especialment als més joves, és clar que ens interessa extreure a la vida tot el cor, però hi ha molt de superflu. I això mateix a qualsevol edat. I tampoc esperem embadalits una magna batalla, quan ja l’estem lluitant cada dia. Estiguem atents a escoltar la cançó que ens uneix, a fer que el nostre equip rendeixi al màxim, a no aplaudir venjances absurdes, a fixar-nos bé en el treball i la bondat que altres ens inspiren, a equilibrar l’ésser i el semblar.

En fi, amics, que gaudim en aquest nou curs, competint a dreta llei, sense abusar quan es guanya ni frustrar quan es perdi, que de tot hi haurà.

Emili Avilés és especialista en educació familiar

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*