Com a pares de família, Cal influir a la societat i a la política

Per Jordi Pujol i Soley (expresident de la Generalitat de Catalunya)

En Joan Gratacós em va venir a veure, ja fa temps. Pràcticament jo no el coneixia, tot i que casualment un dia caminant per Serrat, un poble molt petit agregat a Queralbs a través d’una portalada oberta vaig veure una colla de gent en una era. Eren uns quants matrimonis joves, o bastant joves, amb moltes criatures. Per curiositat hi vaig entrar, i allí vaig conèixer en Joan Gratacós i la seva dona Lorela. I uns quants fills seus, no recordo quants. No menys de cinc, si mal no recordo.

Després va resultar que la meva dona Marta i la meva filla Mireia sí que coneixien la Lorela. I em varen explicar qui eren tota aquella gent. D’una manera molt positiva. Però de tota manera jo amb un cop d’ull ja m’havia adonat que aquelles famílies, reunides a l’era d’aquella masia de Serrat eren gent maca.

Poc després en Joan Gratacós em va venir a veure en el meu despatx. I em va parlar del Sindicat de Pares. I em va explicar què era. Què pretenien. I em va interessar prou per a què acceptés de fer un comentari sobre el Sindicat. Que és el que ara faig.

————————–

Em sembla que el Sindicat té dos objectius, o dos camps d’acció. Per començar, l’escola. Sé que sobre això tenen idees clares i precises, i que han fet una opció que en aquest camp els dóna garanties. I això ja és molt, perquè l’escola és un factor clau de progrés en la promoció del coneixement, però també en la dels valors i les actituds i en la formació del caràcter. Però la vida i la formació no es desenvolupen només a l’escola. La desborden.

En primer lloc a través de la família.  En això vostès tenen les coses ben enfocades. Només cal recordar l’era de Serrat, amb tants pares i mares, i fills i filles, petits i no tan petits, grans o quasi grans, i l’ambient familiar, joiós i alhora ordenat que s’hi respirava per a entendre que vostès són famílies responsables i molt abocades a una relació i a una convivència positives.

Però justament per aquesta idea i aquesta vivència de la família no em sorprèn que en Joan Gratacós em demani un comentari sobre política i societat. Perquè entre política, societat i família hi ha una relació de doble direcció. Sovint es demana que des de la política, i des de la societat, es doni suport a la família. Però també la inversa és veritat.

Des de la família cal influir a la societat i a la política. I no només influir a efectes pràctics –per una subvenció o un impost, per exemple-, sinó per introduir-hi actituds i valors positius des del punt de vista d’un concepte sòlid, entranyable i estimulant de família i de societat.

S’entén que la política sigui objecte de crítica. I també els polítics. I més ara que la crisi posa en evidència moltes situacions injustes i també falles i errors dels polítics. Però no només dels polítics. Hi ha hagut una falla general de cobdícia, o simplement de lleugeresa, en general de facilitat. I d’hedonisme.

L’hedonisme és aquella filosofia que diu que el bé consisteix en el plaer. Poc o molt bona part de la societat n’està tocada. Em consta que no és el vostre cas, el dels que vaig veure aquell dia a l’era de Serrat. O que com a mínim mireu d’evitar-ho. Però no us podeu limitar a preservar-vos de les falles de la nostra societat, heu de procurar que millori. I això s’ha de fer amb la contribució de tothom, però la política –el pensament i l’acció polítics- són del tot necessaris. Perquè hi ha decisions que només es poden prendre des de la política.

Aristòtil ja va dir –fa més de dos-mil tres-cents anys- que la política és l’ofici més noble de tots. Perquè, va dir, consisteix en estar al servei de la societat. De la gent. Però també va dir que molt fàcilment es podia corrompre. Perquè va molt lligada amb el poder, i això és perillós. Raó de més perquè gent de valors ètics potents i amb actitud de servei s’hi interessi. Un interès que normalment no esdevé professió ni un alt grau de dedicació, però sí seguir-la de prop, amb criteris propis. Amb els vostres, en el vostre cas.

Jordi Pujol

Expresident de la Generalitat de Catalunya

1 reply

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*