La generació del Twitter

Per Oswaldo Pulgar Perez

Ningú dubta que el progrés porta nous estils, més recursos tecnològics que faciliten la vida. Per això cal estar atents perquè els avenços no afectin sinó que reforcin les relacions humanes.

Em van explicar un diàleg per telèfon entre dos empresaris:

– Hola! Com estàs? – ¿Què m’ho envies per email? -Doncs francament, no recordo quin és el meu correu. -A veure, un moment que consultar la meva agenda d’emails.

– Ceciliaaaaa! : Quin és el meu email? – ¿Què no t’ho he donat? -Escolta, no ho sé. Si et sembla ho esbrino i et dic. Ah! Que no estaràs … bé, doncs ho busco i te l’envio per fax. -Així, quan tornis ja ho tindràs. ¿D’acord? -Dóna ‘m el teu número de fax.

Com? ¿No ho saps? -Bé, anem a fer una cosa. -Tu m’envies el teu número de fax per email i jo t’envio el meu email per fax. -No. Pot ser que no funcioni. -A veure, que estic perdut. -Deixa ‘m pensar …

– Escolta! Tu tens mòbil? -Ja. Sense bateries com el meu. -Però bé, mira, anem a fer una cosa. -Tu poses a carregar el teu mòbil, jo dic aquí a una estona al teu mòbil i gravo em correu electrònic a la teva bústia de veu. -Llavors tu després reculls la meva veu i em reenvies el teu número de fax per email. -D ‘aquesta manera, jo podré enviar el meu email. -Aquest seria el pla A. -Pla B: Jo em reenvio a mi mateix el meu email, per veure quin és i gravo a la meva bústia de veu un missatge per a tu.

-Quant tu ho sentis, m’envies resposta al beeper. -Llavors jo t’envio un fax amb el meu correu electrònic. – ¿Complicat? -De cap manera. -L ‘única que necessitem és una mica de coordinació, un intermediari que ens ajudi i un parell de reunions.

-Podríem instrumentar si fos necessari un pla C:-Que m’ho enviïs directament amb el teu missatger, amb bicicleta. -És una bona estratègia. -El que passa és que ara jo tinc un dubte … – ¿Què és el que havia de enviar? – Ah! Tu tampoc et recordes. No estaria de més reunir de tant en tant, perquè no oblidem aquests detalls.

Benvingut sigui el progrés! Penso que hem d’agrair a la ciència i a la tecnologia, tots els invents recents i els que vindran. Però no ens esclavitzi a ells. No podem menjar i alhora manipular el twitter. Hi ha una dita que afirma que l’home és l’únic ésser que sacrifica la seva llibertat, escollint les seves esclavituds.

No perdem el costat humà de la vida. Tot allò que la fa agradable. La calor de la llar, la conversa, la sobretaula. Abans incloíem la cigarreta, però avui dia, els fumadors són una espècie en extinció.

Oswaldo Pulgar Perez

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*