Fora de sèrie; Edith Cavell. Infermera anglesa durant la I guerra Mundial

Va néixer a Norfolk, Anglaterra el 1865, la major de quatre germans, educats sota l’estricta i severa instrucció del seu pare, el reverend Cavell. Home estricte i exigent, es va encarregar de la formació dels seus fills amb dedicació contínua, que alhora exercia amb afecte. Edith sempre recordarà les lliçons de justícia i solidaritat del seu pare amb els altres que ho feien un home just

La seva mare, afectuosa, generosa i entregada a la seva família. La família Cavell, tot i la rigidesa i severitat del pare, era una família feliç.

Edith es forma en escoles per arribar a ser governanta en alguna família anglesa, però el seu continu interès per sortir i conèixer món la va fer creuar el canal i traslladar-se a Brussel·les on va acceptar una oferta com governanta en una família belga, els François.

Edith va heretar tant la severitat del seu pare com el gran afecte i generositat de la seva mare.

El 1895 després de tornar a casa per cuidar el seu pare moribund, va néixer en ella l’entusiasme per la infermeria, arran de recordar la seva obligació moral per ajudar als altres que era el que ella havia après. Es va convertir en infermera professional i després de diversos anys exercint caracteritzats per la seva professionalitat, dedicació, entusiasme i tasca, va ser recomanada a dirigir a Brussel·les una escola d’infermeres, tasca que accepto el 1907.

Fet que seria, a posteriori, clau per a molts, durant la I Guerra Mundial

Durant aquesta etapa, Edith va ser una dotada mestra que gràcies a la seva mà dura amb guant de seda va saber formar un bon grup de talentoses infermeres, de tal manera que va canviar la visió de la societat belga de veure que infermeres professionals poguessin fer també tasca que fins llavors estaven reservades únicament a personal de l’Església

L’estiu de 1914, va esclatar la Gran guerra, i l’escola es va transformar en un hospital de la Creu Roja, on ja sota les ordres d’Edith, es va determinar que a l’Hospital es tractarien tot tipus de soldats de guerra, sense importar el país ni el bàndol dels mateixos.

En el primer any de guerra i després del retrocés de les tropes belgues, franceses i angleses, els alemanys van decidir reubicar als seus propis homes en altres hospitals i va obligar a les infermeres estrangeres a abandonar Brussel·les, per raons desconegudes, Edith romandre en sòl belga

Les forces alemanyes van dictar ordre d’executar a qualsevol que donés  protecció a soldats aliats, testament de tots aquells que amb coratge i valentia van arriscar la seva vida per ajudar a soldats a escapar mostrant la seva més sencera humanitat. Va ser a partir del novembre del 14 quan Edith va transformar el seu hospital a recer i escapatòria de soldats ferits, fet que mai va dubtar en considerar que era el seu deure patriota i de servei als altres. Durant els següents 9 mesos Edith va donar aixopluc, menjar i cura a més de 200 soldats aliats als quals posteriorment va ajudar a escapar a través d’Holanda a terres angleses per poder-se reincorporar a files.

No va ser més que el deure que ella considerava que era el seu de servir i ajudar els que no es podien ajudar per ells mateixos. Edith, per no posar la vida dels seus col·legues infermeres en perill, no va revelar mai la seva trama per evitar posar en perill.

La guerra es complicava però mai va deixar “el seu lloc de batalla” ja que el considerava el seu deure, amb el risc que suposava una sobtada incursió alemanya a l’hospital, cosa que va ocórrer durant els següents mesos, quan Edith va ser feta presonera i empresonada.

Va ser jutjada per un tribunal alemany i se li va sentenciar a morir l’11 d’octubre de 1915 per pena capital “per haver socorregut a enemics d’Alemanya”.

Mai baixa el cap i amb orgull i va defensar fins al final la seva tasca ja que sabia que el seu paper era el de “salvar vides”.

Al caient de la seva execució accepto la seva sentència amb dignitat i fermesa “agraïda de com vaig ser tractada, …. De peu encarant a Déu i l’eternitat, em vaig adonar que no tot era patriotisme sinó que a més no havia d’albergar lloc per l’odi ni la amargor en el meu cor cap a ningú, per molt enemic que fos ”

Edith Cavell va ser un exemple de coratge i d’humanitat infranquejables que va viure una vida de servei i valentia cap als altres

Sindicat de Pares

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*