Europa per a les famílies, famílies per a Europa

Per Vincenzina Santoro

Els números més recents mostren una alça en les taxes de fecunditat Europees. És això un signe de vitalitat renovadora del Món Vell?


No és comú sentir optimisme sobre les famílies en discussions internacionals. Però recentment, la Unió Europea va publicar una perspectiva sorprenentment positiva de desenvolupaments de la població.

D’acord amb el tercer “Informe Demogràfic”, la població de la UE ha superat els 500 milions, l’Europeu tenen major longevitat, i el més important, la taxa de fecunditat ha anat augmentant des del 2003.

Encara que alguns semblen haver oblidat anunciar la fi d’una “escassetat de natalitat”, les més recents dades han mostrat un increment en la taxa de fecunditat de 1.47 nens per dona el 2003 a 1.60 en el 2008-2009. Encara més, un augment es va notar en tots els països de la UE excepte per tres, Luxemburg, Malta i Portugal. Els més alts creixements durant aquest període es van donar en quatre dels països que eren part del Bloc Soviètic, els quals es trobaven entre els que tenien les taxes de fecunditat més baixes fa alguns anys.

Les més altes taxes de fecunditat el 2009 van ser registrades a Islàndia amb 2.23, el qual és un país candidat a la UE i l’únic país Europeu que aconsegueix tenir o sobre passar el nivell de reemplaçament de 2.1 nens per dona, seguits per Irlanda amb 2.07, França amb 2.00 i el Regne Unit amb 1.96 (2008). A la part més baixa de la classificació es troben Letònia (1.31), Hongria i Portugal (1.32) i Alemanya (1.36). Portugal té el discutible honor de presenciar la més alta caiguda en fecunditat, un factor que pot haver-se donat gràcies a l’adopció de l’avortament a petició el 2007.

Els europeus també estan aconseguint major longevitat. L’esperança de vida en néixer el 2008 va ser de 82.4 per a les dones i 76.4 per als homes. França va tenir la més alta esperança de vida entre les dones amb 85.1, i Suècia va aconseguir la classificació més alta per als homes, amb 79.4 anys. Pels últims 50 anys, l’esperança de vida va pujar al voltant de 10 anys per a ambdós sexes.

Malgrat l’alta en fecunditat, el major contribuent al creixement de la població a la UE ha estat la immigració. Fins al 2010 havien 32.4 milions d’estrangers vivint a la UE-27, dels quals 12.3 van ser ciutadans de la UE vivint en altre país de la Unió. El país amb el major nombre d’estrangers (7.1 milions) va ser Alemanya, mentre que Luxemburg va tenir la proporció més alta d’estrangers (43%).

La població Europa amb major longevitat i ràpid envelliment ha creat nous reptes per a les famílies i al mateix temps ha fet que es preocupin els governs i busquin amb ansietat per polítiques efectives que siguin bones per a la família. Per bregar amb aquests assumptes, Hongria, país que actualment ocupa la Presidència de la Unió Europea, va patrocinar recentment una conferència titulada “Europa per a les famílies, famílies per a Europa”, a l’Acadèmia de Ciències d’Hongria de Godol, prop de Budapest. La conferència va oferir presentacions de demògrafs, científics socials i altres persones eminents, i va concloure amb un “Festival de la Família amb Europa”.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orban, va inaugurar la conferència l’1 d’abril amb una sorprenent franquesa. Va declarar que “Europa està perdent en la carrera demogràfica de les civilitzacions més grans” ja que la seva població està envellint i reduint.

“Diguem les coses pel seu nom, la nostra llar comuna, Europa, s’està quedant darrere d’altres grans civilitzacions en aquesta carrera … La UE no hauria de construir el seu futur sobre immigració, al contrari, les famílies i societats han de reproduir-se, sense ajuda externa, per assegurar el balanç a llarg termini i la cooperació pacífica “.

Les polítiques sobre la família són una prerrogativa nacional però la Unió Europea pot i pren accions legals a través del Parlament Europeu per aprovar legislació que posteriorment és debatuda en parlaments nacionals. De fet, fa alguns mesos el Parlament Europeu va aprovar una llicència estesa “obligatòria” de maternitat.

L’estatus actual de la política de la família varia significativament d’un país Europeu a un altre. El més generós pel que fa a provisions econòmiques per la família són França i els països escandinaus. Aquests països ofereixen amplis serveis de cura de nens, privats i públics, i polítiques generoses de maternitat i paternitat.

Atès el rotund èxit del creixement de l’esperança de vida, no tots els ancians tenen bona salut i molts requereixen assistència d’alguna forma o altra. El que va sorgir de la més recent investigació demogràfica Europa és que més de la meitat de tots els “cuidadors” són persones empleades. Molts d’ells, especialment aquells que es van casar ja grans, tenen cura de pares i fills mentre que mantenen una ocupació. Les polítiques de llicències per a la família hauran de ser més flexibles per permetre la cura de membres de la família, tots dos, petits i ancians.

La conferència va emetre una declaració pel que fa al balanç de vida i treball. Probablement, el punt més significant va ser el següent:

“En diversos països, és molt freqüent que les baixes taxes de fecunditat no reflecteixin les preferències de tenir fills de les dones i homes per moltes raons com ara situacions econòmiques i socials, desigualtat de gènere, i dificultat per conciliar la vida de treball, personal i familiar “.

És cert, les enquestes fetes fa alguns anys per l’Eurobaròmetre sobre la preferència de fills de les dones van mostrar que la majoria prefereixen dos o tres nens. Quant al perquè les dones no han estat tenint el desitjat nombre de nens, els enquestats van enumerar diversos obstacles que encara s’han de resoldre.

El tema de la família – a Europa i altres llocs – estarà molt més en primer pla en els següents anys ja que és possible que la UE declari el 2014 com l’Any Europeu de les Famílies. En el passat, s’ha invertit molt de temps i esforç en alguna o altra forma de “planificació familiar” – un esforç que continua a les Nacions Unides. El que Europa i altres nacions desenvolupades necessiten avui en dia és un major èmfasi en “planejar famílies”. La conferència de Budapest va ser un bon inici, secundat per les dades i anàlisi de l’últim “Informe Demogràfic” de la UE que deixen tant de pensar.

Per Vincenzina Santoro, economista internacional. És la representant per les Nacions Unides de l’Associació de la Família Americana de Nova York.

Editat en mercatormet.com

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*