Dirigir per Esperança: Kierkegaard contra la crisi

Per Gabriel Ginebra

Deu dies després de l’accident aeri, congelats sobre una glacera a 3.500 metres va arribar la informació. “Ei, nois!, Hi ha bones notícies. Acabem de sentir-ho a la ràdio. Han suspès la recerca ‘. Es va fer el silenci dins de la cabina plena de gent, i segons els anava envaint la desesperança per la seva difícil situació, van gemegar: “Per què diables són bones notícies? -Páez va cridar enfadat a Nicolich. I aquest va contestar “Perquè vol dir que sortirem d’aquí pels nostres propis mèrits” (La Tragèdia dels Andes).

Les situacions crítiques posen al descobert el tarannà del cap, la seva mesquinesa o heroisme, els seus àngels o dimonis emmascarats en la rutina del dia a dia. En la vora de l’abisme es discerneixen els esperits. Aquest és el cor del moment actual, el dilema del dirigent davant la crisi. De quin costat quedem?

El cap mesquí es queixa del temps que li ha tocat viure. Quants directius només despenjar el telèfon, comencen a rondinar del dia que porten, de la seva atapeïda agenda, que ja sigui desembre, del sector, de la Xina, del govern, dels seus empleats … No és estrany que després se sentin “forçats” a renunciar a qualsevol pla de millora i cancel.lin la formació.

El victimisme llatí és proverbial: ens queixem de la calor a l’estiu i del fred a l’hivern, de l’hora que és, del canvi d’hora, de la nostra ciutat i el seu trànsit, de l’alcalde que hem votat. Hi ha gent que es queixa de ser alt o baix, d’haver nascut home o dona, de la carrera que va estudiar, de l’edat que té o la família que ha format.

Que ens dirà d’això un geperut!: “Només les naturaleses inferiors troben en d’altres la justificació dels seus actes (…) troben les premisses dels seus actes fora de si mateixos  [I afegeix] només les naturaleses inferiors s’imaginen que se’ls està enganyant “Kierkegaard (K). ¿Els sona d’actualitat? Prohibit pensar en els polítics.

El cap magnànim reacciona amb aplom davant la realitat que té davant. No anhela el passat      -l´agraeix-i pensa quin és el camí que toca emprendre ara. Un directiu d’empresa farmacèutica davant la dràstica reducció de marges pel canvi legislatiu comentava: haurem de canviar la nostra idea de negoci, convertir-nos  potser en assessors directes de solucions per a metges. I amb el mateix coratge, s’atrevia a fer la broma de que havia descobert que el seu braç tenia poders màgics, perquè li havien diagnosticat una greu lesió medul.lar que l’insensibilitzava.

El cap mesquí tanca els punys i prem l’accelerador; practica la DpP (Direcció per Pressió). Aprofita la crisi per amenaçar i alçar la veu, augmentar les càrregues -dos llocs per una sola persona- o fa treballar els dissabtes (no invento res). En lloc d’escoltar i fer pinya, prefereix collar i treure el fuet. Com hem dit, “som més incompetents del que pensem, però també tenim més potencial del que ens creiem” (Gestión de Incompetentes). En temps de crisi cal que suri aquest potencial. El mesquí es posa nerviós, es fixa en el que va malament, es sensibilitza amb els errors dels altres, restringeix la informació i augmenta el control. Se centra en les gràfiques, en el curt termini, dirigeix amb decimals. Fa política de denominador.

Deixem d’estar pendents del rellotge i mirem més al calendari. Cal pensar en gran. No ser resultadistes. “Des que el món va ser creat, ha estat sempre regla comuna que el resultat vingui al final, i que si es vol aprendre alguna cosa dels actes grandiosos, cal prestar atenció a la manera com es van iniciar. Si qui va a obrar pretén jutjar abans a si mateix pel resultat, no començarà mai. Si el resultat assolit podrà o no omplir d’alegria al món, és una cosa que no sap per endavant “(K).

El cap magnànim gasta el que deu, encara que degui el que gasta -en expressió feliç d’Escrivà. Una condició essencial per a qualsevol gran projecte, fer política de numerador. Ja sé que això va en contra del principi econòmic de l’escassetat. Però és que l’economia explica només una petita part de la realitat econòmica. És la lògica dels recursos enfront de la lògica de les capacitats i les il•lusions. La generositat recompensada (Gilder), que es produeix amb la iniciativa empresarial. Si no ens movem fins a disposar de prou recursos no sortirem de la casella de sortida. Seguirem mirant fora esperant que ens toqui la grossa.

Sí, estimats directius, en aquest cap d’any en el nostre cansat occident, farts ja d’estar farts, m’he cansat de preguntar-li al món la crisi perquè. El que sí sé és que només podrem salvar-nos per l’esperança, si pensem que el millor del nostre futur encara ha d´arribar. Aquí ningú es jubila! com Leopoldo Abadia que als seus 75 anys es descobreix com a fenòmen mediàtic, o Moises Broggi al seus 104 aspirant a senador. “Qui espera sempre el pitjor es farà molt aviat vell: només qui creu conserva una eterna joventut. Sara sent d’edat avançada va ser prou jove com per anhelar l’alegria de ser mare i Abraham, encara que amb canes per l’edat, va ser prou jove com per desitjar ser pare “(K).

Quan l’any s’acaba recomença la vida, l’esperança, neix un nen i tornem a ser joves. En aquest nou any 2012 les coses aniran de meravella. Viurem el millor dels nostres mons possibles. Prou de dir que serem la primera generació que viurà pitjor que els pares: “cada generació ha de començar exactament des del principi, com si es tractés de la primera; cap té una tasca nova que vagi més enllà de la precedent, ni arriba més lluny que aquesta, tret que hagi eludit la seva tasca i s’hagi traït a si mateixa “(K).

Acabo amb Eugeni Xammar en el seu primer any d’exil.li -després de perdre una guerra: “en aquesta nit d’un Nadal trist i fosc, us convido a obrir el finestral com un acte d’esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si poseu voluntat d’escoltar, sentireu la veu de l’àngel” El Nadal que no vam tornar a casa, Quim Torra.

Per Gabriel Ginebra

Gestión de Incompetentes: http://gestiondeincompetentes.wordpress.com/2011/12/19/dirigir-por-esperanza-kierkegaard-contra-la-crisis/#more-114

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*