“Fora de serie”; Sir Thomas More

“Va saber avergonyir a un rei amb la força i coratge de la seva consciència”
Thomas More va néixer el 1478 en una família prospera, però no acomodada.
La família More no posseïa títols sinó que va saber forjar-se un futur gràcies a la seva emprenedoria i esforç. El seu pare, John, va poder pagar l’educació d’un jove Thomas que ràpidament va impressionar als seus mestres pel seu talent, treball dur i el seu bon humor.
Ràpidament recomanant per les seves qualitats, Thomas va començar a treballar per a un dels homes més poderosos d’Anglaterra, el cardenal John Morton, arquebisbe de Canterbury, del qui va aprendre les arts de la política. Morton, impressionat pels grans talents i el caràcter del jove Thomas, de qui va descriure com “el que serà un gran home”  va sponsoritzar  la seva educació a la Universitat d’Oxford, convertint-se en un gran advocat. Atret pel món acadèmic, Thomas mai es va deixar seduir per la riquesa de tot el que envoltava la cort reial.
Thomas va ser testimoni d’un gran canvi que s’estava produint en l’Europa feudal de l’edat mitjana cap a una nova era del coneixement. Va formar part de l’humanisme, on defensaven que el món havia de ser un lloc on l’amor cristià i el coneixement poguessin no només servir als nobles sinó a tota la humanitat.
Thomas es va casar amb Jane, matrimoni que va durar poc temps en morir ella jove deixant-li 3 filles i un fill. Més tard es tornaria a casar amb Alice Middleton.
El seu amor al coneixement i  a la veritat, només superat per l’amor a Déu, el va fer persistir en l’educació dels seus fills, per a ell, llegat que els quedaria per a sempre, perquè poguessin buscar la veritat a través del coneixement i la paraula de Déu
Mantenia les seves amistats, entre les quals hi havia el gran filòsof humanista holandès Erasmus, un dels seus grans admiradors el qual posteriorment el “va anomenar” com “The man for all seasons” com l’hem conegut.
La cort d’Enric VIII, a través del Cardinal Thomas Wolsey atret per les característiques humanes de Thomas com la seva intel•ligència, noblesa i sobretot honestedat, virtut escassa en l’època, va fer cridar a More en presència del rei. Va servir primer com a diplomàtic i posteriorment va pujar escalafons fins a ser un conseller real molt proper, aviat va ser nomenat “Sir”
Després de Wolsey, More va ser nomenat Canceller, mà dreta del rei, tant el poble com la cort estaven encantades amb el nomenament coneixedors de l’honestedat de Thomas
Mentrestant, en aquest moment històric que sacsejava Europa, va aparèixer Martin Luter, sacerdot alemany disposat a trencar la unitat de l’Església i ser el causant de la desunió d’Europa ocasionant guerres que durarien segles.
Thomas va ser l’abanderat d’una “guerra” intel•lectual i judicial contra els seguidors de Luter amb duresa però sense odi. Ja que Thomas va atacar l’heretgia i no els heretges, la sentència per heretges era la mort, però Thomas es “va treballar” el penediment de la majoria dels mateixos per evitar la destral justiciera.
Els moviments protestants creixien a Anglaterra, però va ser precisament a través del seu rei on esclataria el conflicte.
Catalina d’Aragó, primera esposa d’Enric VIII no va concebre cap fill. El rei estava disposat, al que fos, per tenir descendent baró, Es va enamorar d’Ana Bolena i no estava disposat a esperar el permís papal per casar-s’hi, que mai va tenir tot i intentar demostrar que l’aragonesa havia estat infidel.
Davant la negativa de Roma, Enric es va declarar cap de l’Església d’Anglaterra, i aquí és on l’imperatiu impuls del rei va topar amb la lleialtat de Thomas.
Thomas ja fora de l’esfera real, retorn a la seva vida familiar abandonant la cort.
No obstant això el rei va demanar una declaració signada per declarar Ana Bolena com a reina, cosa que Thomas va refusar signar ja que negava l’autoritat del Papa sobre l’Església d’Anglaterra. Es va negar a signar per la seva pròpia lleialtat a la seva consciència i a Déu. Signar negaria a Déu i a si mateix. Thomas sabia per consciència i valentia el que havia de fer i ho va fer, sabent que seria castigat amb la guillotina.
Va ser tancat a la torre de Londres, on va ser un exemple de coratge i valentia per a la seva família i per als altres, la guàrdia que el va mantenir en captivitat va plorar després de la mort del sant.
Tots els emissaris que va enviar el rei mai van sentir una crítica de Thomas cap a ell.
En el moment de la seva execució Thomas va exclamar: “el servidor del rei, però primer de Déu”. Un cop sec per ordre del rei i la seva vida terrenal acabava … .. La seva glòria acabava de començar.
L’Església Catòlica el va nomenar sant.
Honestedat fins a les últimes conseqüències, lleialtat sense témer per la vida, estem en una societat necessitada d’aquests valors que ens faran a nosaltres i als nostres fills afrontar qualsevol desafiament si sabem com Thomas ser fidels als nostres principis

Sindicat de Pares

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*