Coneix vostè als seus fills?

Oswaldo Pulgar Pérez

Penso que mai insistirem prou en la necessitat de conèixer als nostres fills tal com és cada un. Això evita tallar-los a tots amb el mateix patró. No es tracta de educar robots, sinó personetes que tenen el seu caràcter, la seva manera de reaccionar, les seves debilitats i les seves fortaleses. No són adults petits.

Passa el mateix, encara que en un nivell diferent, al professor amb els seus alumnes. No hi ha dubte que s’educa millor, com més se’ls coneix. Avui dia és una tasca gairebé impossible. El tràfec diari ens distancia i impedeix aquesta convivència tan necessària.

Cal estar previnguts per aplicar el correctiu i buscar el temps per compensar la nostra absència, o la d’ells. No ens podem quedar amb saber la seva edat, el dia del seu aniversari, les malalties que ha tingut i el nom del seu millor amic. Això és molt, però és poc.

El diari colombià El Tiempo de Bogotà proposa alguns recursos. Conèixer als fills té, entre altres avantatges que se’ls pot orientar professionalment. Quan saben en quins passos van poden prevenir una mala experiència. Quan ja tenen clar el que els espera en el futur, podran aconsellar.

Posar-se en les sabates dels nois. En altres paraules, agenollar-nos per comprendre’ls millor. Ens interessa saber què senten, com perceben el món i què esperen de la vida. Quina és la pel·lícula que els  impacta? Quin seu color preferit? Què el posa trist? Què el fa feliç?

Si els tractem ens adonarem de per a què són bons. Si el noi no té qualitats d’esportista o de músic, de res valdrà obligar-lo a inscriure’s en aquestes activitats i acabarà odiant el que pretenem imposar.

Aniran sortint així dades com què li agradaria ser quan creixi. Si som objectius, els podrem ajudar. Cal no entronitzar-los ni considerar-los inútils. Més d’un fill ha perdut el camí per valoracions errades dels pares. Com aquella mare que diu:-El meu fill és molt intel·ligent, però fluix. (No sembla ser-ho tant, quan valora en tan poc, el que li permetrà realitzar-se).

Si el pare és ramader, el fill no té per què ser-ho. Si té qualitats i les desenvolupa, llavors sí. Però deixant-li decidir. Canalitzar un riu no significa cegar-lo, ni eliminar els obstacles que se li presenten en el camí.

En una enquesta sobre el que els hauria agradat aprendre a l’escola i no els van ensenyar, uns adults assenyalaren: “El valor dels diners. Temes com l’interès, la inversió, l’estalvi, l’administració de la llar, la inflació. Emetre un xec , una lletra de canvi, etc.

No és bona tàctica forçar que tinguin els nostres gustos. I tot això no requereix diners, sinó temps i afecte. Veure amb bons ulls. Com l’infant que es ficava el dit al nas, les visites pensaven: – Que brut! I la mare deia: – Serà investigador!

Pot ajudar que pare i la mare escriguin els trets característics dels seus fills. Així, de comú acord, se’ls plantejaran estratègies que podran en pràctica. La paciència no pot faltar.

Si quan els nens sembren una llavor i van al dia següent a veure la planta, els diem que cal saber esperar, quina paciència haurem de tenir, nosaltres quan triguen a arribar els resultats de la nostra tasca! No podem fer com aquell que li demanava a Déu paciència: i li deia: – Però me la dónes Ara!

Per Oswaldo Pulgar Pérez

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*