Convivència, un camp de mines

Per Adolfo Torrecilla

A tots els pares i docents els agradaria que els seus fills i alumnes fossin dòcils, col·laboradors, assenyats, obedients, tranquils. No obstant això, hi ha un creixent nombre d’alumnes que viuen assentats en la desobediència, en les males contestacions, en la mentida, en la inadaptació.

Són els nens problemàtics, un problema creixent que no té fàcil solució.

A Espanya, hi ha un programa televisiu, Germà gran, que visualitza les complicades relacions que es viuen en moltes famílies entre pares i fills adolescents, sobretot per l’actitud dels fills, conflictiva i despòtica. Aquest programa de televisió ajuda a aquestes famílies a buscar solucions perquè els seus fills tornin al camí del sentit comú. La majoria de les vegades la solució passa també per un canvi en els mètodes educatius, on molts pares, malgrat les seves bones intencions, fan aigua.

“Donant el poder als pares”. Amb un marcat caràcter científic, les mateixes finalitats persegueix un programa anglès anomenat “Donant el poder als pares, donant el poder a la comunitat”, que ha desenvolupat l‘Institut de Psiquiatria del King ‘s College del Regne Unit i els resultats ha publicat la revista British Medical Journal.

Davant els fills problemàtics, convé saber que uns neixen i altres es fan. Els que neixen “amb problemes” requeriran sovint una atenció mèdica especialitzada, ja que els seus patologies requereixen de la intervenció de professionals. Encara sort que a Espanya han canviat les coses en relació amb les visites a psicòlegs i psiquiatres, també entre la població juvenil, i avui dia s’accepta de manera generalitzada que resulta positiu la visita als professionals per trobar les millors solucions.


Però si abans no anava mai al psicòleg o psiquiatre, es corre ara el perill contrari de anar-hi a la mínima oportunitat, buscant les solucions fora de l’àmbit familiar o docent.

Convé, per això, en primer lloc, discernir els nens o joves que requereixen aquesta assistència mèdica perquè tenen unes patologies acusades d’aquells altres que creen problemes com a conseqüència, el més segur, d’un mal caràcter i d’una mala educació.

L’adolescència, terreny pantanós. Hi ha molts joves que es converteixen en problemàtics en plena adolescència, quan es viuen dràstics canvis afectius, neuronals, socials, educatius, etc. L’adolescència sol ser, encara que no convé generalitzar, un terreny pantanós on moltes vegades els hàbits i els comportaments als quals estaven habituats els nens pateixen seriosos trastorns. Fins i tot la relació amb els pares, que semblava cordial, es torna tensa, complicada, problemàtica.

En l’adolescència, doncs, és més fàcil que tot es torni cap per avall i que hi hagi una fallida, una fractura en l’educació dels fills.

La majoria dels pares se senten molt desorientats a l’hora d’abordar les complicacions que sorgeixen en aquesta etapa, ja que els mètodes que s’empraven en anys anteriors ara no serveixen i poden ser, a més, perjudicials. Per això és normal que els cursos d’orientació familiar dediquin una atenció preferent a aquesta etapa en la formació dels fills.

Víctimes d’una educació erràtica. Els experts de l’Institut de Psiquiatria del King’s College sostenen que en moltes ocasions els símptomes que exploten en l’adolescència poden ser conseqüència, potser, de l’aplicació d’unes pautes educatives erràtiques i incorrectes que fa anys aplicant-se en l’àmbit familiar i també educatiu .

No és ja infreqüent que abans de l’adolescència hi hagi nens i nenes problemàtics perquè durant anys se’ls ha acostumat a ser ells el narcisista centre i motor de l’univers, satisfent de manera immediata tots els seus apetits, ocurrències, capricis, desitjos, etc., Com si la missió dels pares fos únicament bolcar-se en donar-los el que demanin.

En moltes famílies no manen els pares ni les mares, supeditats a les ocurrències de caràcter d’uns nens que s’han convertit en autèntics dictadors. No és cap exageració.

Darrere d’uns fills problemàtics pot haver també uns pares problemàtics, que no han encertat a l’hora d’educar els seus fills. No els han exigit que acceptin un mínim de normes de convivència, uns límits lògics en el comportament familiar, una sèrie de responsabilitats que tots han d’assumir.

Pares i mares que han tingut por a semblar mínimament autoritaris i que en el seu afany de ser els millors pares enrotllats, els més amics dels seus fills, els còmplices ideals, han fet desistiment de les seves obligacions i han convertit els seus fills en mers col·legues.

Moltes vegades, els fills problemàtics s’han aprofitat d’aquestes debilitats i han acabat per agafar ells el comandament en plaça, imposant la seva arbitrària autoritat.

Pares i especialistes en la mateixa direcció. El programa posat en marxa per l’Institut de Psiquiatria britànic basa el seu èxit en la col·laboració entre pares, especialistes i el centre educatiu. Es tracta de casos de fills problemàtics ja consolidats, en què calia una intervenció especial. El programa, com diu el seu nom:

“Donant el poder als pares, donant el poder a la comunitat” –, passa per tornar als pares l’autoritat perduda per tal de que els fills assumeixin les seves responsabilitats.

Els resultats han estat francament satisfactoris per a unes vides familiars que s’havien convertit en un camp de mines, multiplicant l’estrès de tots els seus membres. No solament consisteix el programa a “redreçar” a uns fills i alumnes que s’han torçat, el programa reeduca als pares perquè assumeixin d’una altra manera el seu rol educatiu.

Convé avançar-se, doncs, abans que el problema sigui més seriós. No cal esperar a veure si el nen o la nena abandonen la violència en el llenguatge, la mentida sistemàtica, la bronca constant i els comportaments desequilibrats una mica més endavant (aquesta actitud que el pas del temps és la solució màgica a tants problemes ).

Cal agafar el toro per les banyes abans que els nens problemàtics comencin a tenir seriosos problemes amb addiccions també problemàtiques.

Per Adolfo Torrecilla

Publicat a: http://www.padresycolegios.com/

http://www.padresycolegios.com/noticia/3462/Familia-y-sociedad/convivencia-campo-minas.html

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*