Elegància atemporal

Per Angeles Montuenga


És més fàcil ser elegant embolicada en un abric que en un pareu.

Amb l’arribada de l’estiu i les calors, el carrer es torna vulgar.

Aconseguir superar els rigors del clima estival, sense caure en la temptació de la vulgaritat i la deixadesa, és una fita que només aconsegueixen les persones més exquisides.

Honoré Balzac afirmava que el follet es disfressa, el ric s’adorna, el brut es cobreix -o descobreix, si em permet matisar al mestre- i l’elegant es vesteix.

El punt de partida del meu argument avui és que l’elegància depèn de la humil virtut de la humitat.

L’elegant es cuida per agradar als altres. Escolta, parla i es presenta tenint en compte l’altre. Mai és incòmode. Vol estar a l’altura del seu amfitrió, amic, empresari o client. Es posa les seves gales- o un “casual” molt ben col·locat – si cal. “Ho faig per tu”. No s’exhibeix gratuïtament, ni es guarda innecessàriament. Es mostra com és, procurant treure el seu millor jo per agradar a qui es creui pel seu camí. Fa olor de net i la seva expressió és afable. Mai fa trampes ni es concedeix llicències respecte als que l’envolten.

La seva és una actitud que té a veure amb la moderació, la pulcritud, la neteja, la sobrietat, la disciplina, la senzillesa. Harmonia, tacte, cura i pausa.

Una manera de transparentar seu interior cap al món.

No té res a veure amb la capacitat d’arrasar amb les primeres marques del moment, ni amb el matalàs financer disponible. Tampoc de l’habilitat per captar els dictats del dissenyadors en voga ni de la manera de menjar el marisc. No hi ha peces prohibides. Amb l’única excepció de l’ús de les xancletes i el xandall exclusivament en contextos platja-esportiu i les estridències, l’elegant pot ser-ho amb sari, vestit de gala, camuflatge o uniforme laboral.

L’imprescindible per adquirir tan preuat qualificatiu és el que la seva distinció pervisqui al llarg del temps. L’elegància envelleix molt bé i converteix els titulars de tal atribut en persones inoblidables.

Al nostre voltant costa entreveure aires de distinció. Especialment a les platges espanyoles … Durant aquests mesos les costes estan poblades de para-sols i tovalloles superposades, trossos de licra mínims (o inexistents) col·locats sobre cossos normalment acalorats i gruixuts. Es respira bronzejador amb olor coco i s’harmonitza la jornada amb fons musical de Georgie Dann procedent del xiringuito més proper. A la tarda, sona Chambao per donar-li el toc exòtic.

Se sent poc el mar i s’imposen massa crits.

Sé que les altes temperatures fan més difícil el domini de les passions. Però probablement, l’art de saber estar en tot moment i ocasió, fins i tot sota les tòrrides temperatures estivals ¡és el codi de distinció per excel·lència!.

Potser per evitar decepcions respecte a la condició humana, si se m’acut passejar per la vora, hauria de tenir iot i tripulació.

No obstant això la crisi no permet tals excessos ..

Aquest mes d’agost buscaré refugi a la muntanya … El fred enforteix i afavoreix la discreció, si més no corporalment parlant …

Per Angeles Montuenga

Publicat a http://mi-contra.blogspot.com.es/2012/06/elegancia-atemporal.html

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*