Fem la prova de l’avorriment?

Per Catherine L’Ecuyer

Ara que estem de vacances, és un bon moment per observar els nostres fills en moments en què no hi ha activitats estructurades, ni sobre estímuls externs. Fem el que dic jo la “prova de l’avorriment”. Deixem-los jugar lliurement unes 2 hores amb els seus germans, sense joguines, sense cromos, sense pantalles, sense bicicleta, en espais oberts a la natura, i observem com es desenvolupen. S‘entretenen sols, tranquil · lament, imaginant jocs, o bé s’avorreixen i experimenten ansietat i hiperactivitat? No és normal que els nens d’entre 3-6 anys s’avorreixin, perquè la seva creativitat és infinita i, en principi, encara poc contaminada. Quan els nens s’avorreixen, és que durant la resta de l’any, estan condicionats per un ritme de vida frenètic, per un ambient massa estructurat, o per nivells d’estímuls massa alts. Si els nostres fills passen la prova en la naturalesa, després podem repetir-la en una sala d’espera al dentista o al metge … per descomptat, en aquelles en què no hi hagi pantalla (queden poques …).

Adjunto una curta presentació en el molt conegut fòrum TedTalks, realitzada per Dimitri Christakis, expert mundial en l’efecte pantalla en els nens petits. Christakis argumenta, amb molta gràcia, que els continguts ràpids de la pantalla (canvis abruptes d’escena, llums intermitents, sorolls, etc.) Que es veuen fins a continguts molt infantils, com Pocoyo o Baby Einstein, condicionen els nostres fills a uns ritmes extremadament ràpids. Conseqüentment, la vida quotidiana els sembla molt avorrida, el que els provoca nerviosisme, hiperactivitat i ansietat. Aquesta és la raó per la qual molts pares es queixen que els seus fills “no poden estar-se quiets”. En les seves investigacions, Christakis també associa la sobreestimulació amb la disminució de l’aversió al risc, el que explica el fenomen del nen “kamikaze”, el nen de més de 3 anys que fa coses molt perilloses sense adonar-se del risc que això comporta. Ho fa buscant sensacions noves, per alleujar la seva addicció a la sobreestimulació.

En fi, un cercle viciós, que hem de trencar … adaptant l’entorn del nen al que necessita la seva naturalesa, els seus ritmes, la seva ordre interior. A casa, a l’escola, etc. Us deixo gaudir de la presentació de Christakis …

TEDxRainier – Dimitri Christakis – Media and Children

Publicat per Catherine L’Ecuyer: http://apegoasombro.blogspot.com.es

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*