El congrés de les ments brillants decreta el fracàs del model educatiu espanyol

Per Catherine L’Ecuyer

Dimarts passat, va tenir lloc el III Congrés de ments brillants. A continuació un resum esquematitzat d’algunes conclusions respecte al sistema educatiu espanyol. En color meus comentaris … Us animo a comentar aquest post, hi ha molt per parlar i pensar!

1. El model “només examina” als alumnes i no ell mateix ni als professors.

Sense la capacitat d’introspecció i un afany veritable de millora contínua, és impossible l’excel·lència i la rectitud d’intenció educativa. Sense caure en l’obsessiva recerca de la novetat (la novetat per la novetat), cal que pares i educadors ens acompanyem del bon dubte que ens permet superar-nos contínuament en els nostres mètodes i estils educatius.

2. Cal deixar de preparar els alumnes per la certesa i fer-ho per la incertesa

3. El sistema educatiu es fonamenta en la creença que els nens no volen aprendre i no és cert

La creença que el nen no vol aprendre és la premissa del mètode mecanicista. Com el nen és suposadament mandrós, llavors hem de bombardejar –l’o  d’estímuls externs, “inculcar” els ensenyaments i els valors. Hem de deixar de “inculcar” i tornar a “educar”. Sense caure en una educació excessivament naturalista, hem de preguntar-nos: No té prou força la bellesa de la veritat i de la bondat?

4. Cal dignificar la professió, elevant els estàndards per a l’accés a la professió de mestre. Un societat que no ho fa és una societat malalta.

5. Hem de tornar a introduir el màgic dels contes de fades a les escoles. Einstein deia “si vols que el teu fill aprengui, explica-li un conte de fades, si vols que aprengui més, explica-li dos contes de fades.”

També deia Einstein: “La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional és un fidel servent. Hem creat una societat que rendeix honors al servent i ha oblidat el regal.” Hem d’anar amb compte a no apagar la set de misteri que tenen els nens, és el que els fa veure el món que els envolta com una oportunitat infinita de conèixer …


6. Els joves tenen una capacitat innata per saber el que necessiten aprendre, hem de preguntar, interessar-nos pel que opinen i volen

“La sorpresa és el desig de conèixer”, deia Tómas d’Aquino. Si és innata aquesta capacitat de conèixer, ja que no cal bombardejar als nens amb estímuls tot el dia. Aquest mètode no provoca aprenentatges sostenibles.

7. S’ha de potenciar la creativitat, deixar que els nois juguin amb les mans, potenciar la cultura d’un professor mentor, que guiï.

Tomàs d’Aquino deia: “Una cosa que sempre és subjecte de la direcció d’un altre, d’alguna manera és una cosa morta”.

8. Els pares han d’entendre i assumir que el 80% de l’aprenentatge te lloc a casa, especialment el dels valors. Hem de dedicar temps.

M’ha agradat molt aquest punt. Reconèixer el nen com a protagonista de la seva educació no treu que els pares siguin els primers educadors. Però educar s’ha de fer amb respecte pel nen, escoltant les seves necessitats.

9. Cal ensenyar a pensar com un científic “primer buscar les idees i després les conclusions” i no com un advocat “tenir idees i després buscar els arguments per defensar-los”.

Quanta falta hi d’aquesta mentalitat científica en la nostra societat! En la política, en la gestió d’empreses, inclòs en el món acadèmic … La mentalitat científica de l’escolta, de l’observació, de la sana dubte. Sense filtres ni pantalles ideològiques. Els nens ho fan més que nosaltres. I per això aprenen. Una altra vegada, hem de confiar en la bellesa de la veritat i de la bondat!

Penso que tots aquests punts es veuen resumits d’alguna manera en la següent cita de Tomàs d’Aquino: “Hi ha dues manera d’adquirir coneixements. Primer per invenció i descobriment. Després per disciplina i aprenentatge. La primera manera és el més elevat. El segon ve després”.

Les “ments brillants” han tornat a donar importància al primera manera de Tomàs d’Aquino, la invenció i el descobriment. No obstant això, no hem d’oblidar que la segona manera (la disciplina i l’aprenentatge), encara que vingui en segon lloc, també son necessaries. Si ens oblidem d’això, podríem donar un cop de timó que ens porti a una altra situació igual de equivocada que l’actual …

Publicat per Catherine L’Ecuyer en Apego y Asombro

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*