Els nous llaneros solitarios

Per Angeles Montuenga


Fins que aquesta crisi s’ha fet present, tots d’alguna manera ens hem cregut que l’estat del benestar era possible. Hem construït una manera de viure sobre la fal·làcia de la sobreprotecció. Tot semblava estar previst i controlat. Una maquinària moderna, precisa, no programada per travar-se.

La situació actual ens ha sacsejat del son de aquesta ingenuïtat i ens està obligant a créixer.

A començar a prendre decisions diferents, a imaginar, a replantejar, a saltar al buit del món del no conegut: la precarietat, la incertesa, la por, l’atur i potser a l’aventura de la solidaritat i l’acollida. …. Ens està obligant a ser valents.

El valent és el que sap viure en soledat, allunyat del que fa tothom.

El valent és qui sap anar contracorrent, el que elabora idees pròpies, el que s’atreveix a pensar, el que envia currículums d’un amic a la seva llista de contactes, el que es mulla, el que passa per alt el penós sentit del ridícul i obre un negoci d’extracció de polls. Valent és el que ven el seu pis a través de participacions de 70 euros i el sorteja davant de notari. És qui renegocía els seus deutes i dóna la cara. És qui demana un favor i fa favors. És que no es deixa espantar pels pessimistes o els vaguistes.

Valent és el que s’arrisca i fracassa … Qui aprèn, torna a intentar-ho i triomfa … O no.

És qui lluita sense descans i mor amb les botes posades. Com una nova conquesta de l’oest, amb protagonista més jove. Jonny Deep en lloc de John Wayne.

És bo que els nostres fills ens vegin conviure amb les ombres, límits i fracassos. Només el cafè és descafeïnat i sempre es pitjor .. La vida no es pot filtrar sense engany.

Si ets de les (els) que et desplaçaves a propòsit del la llibreta del fill, si mai no has oblidat una revisió dental, si no li ha faltat mai la roba d’esport o l’entrepà, estàs d’enhorabona. Aquesta crisi ens ajuda a mostrar la cara de la realitat, clarobscur!. La vida és imperfecta i bo és que siguin conscients i estiguin preparats. El món no girarà en torn a les seves necessitats i reclams.

En cas que ens mantinguem en l’afany d’evitar cops, és fàcil pronosticar el naixement d’un nou adult, com a mínim, permanentment insatisfet amb vocació a sindicalista lluitador i improductiu. I d’aquests, en aquest país, anem molt sobradets.

Del q he vist,  em quedo amb un exemple eloqüent.

https://www.youtube.com/watch?v=IT2QJtkWIvw

Publicat a: En mi contra

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*