Menors a la Xarxa: El meu fill practica el CIBERBAITING

SDP | 5 febrer 2013

El Bloc de Angelucho

Quan parlem de ciberassetjament,  ens ve al cap l’assetjament sofert pels nostres menors. Ens vénen a la memòria lamentables i dramàtics successos en què algun menor o adolescent, víctima d’ciberbullying, ha acabat per suïcidar-se en no poder suportar la situació en què es trobava i no veure solució al seu greu problema.

El ciberassetjament o assetjament realitzat a través de l’ús de les noves tecnologies, és un terme tristament conegut i que únicament relacionem a les situacions sorgides en l’àmbit escolar, en la qual tant víctima com responsable és un menor / adolescent.

Però hi ha altres tipus de ciberassetjament, que ignorem, no veiem o no volem veure, i que tenen tanta presència a la xarxa o més que el ciberbullying. Em refereixo a l’anomenat ciberbaiting, pràctica que s’incrementa de manera preocupant.

CIBERBAITING

Què és el ciberbaiting a més d’un altre “paraulota” estranya?

El ciberbaitng és un fenomen, que va néixer amb el ja conegut ciberbullying, però en aquest cas no és un menor qui pateix les conseqüències, en aquest cas és un adult, un professor.

Els vells del lloc recordarem les pintades als lavabos del col·legi o institut que feia al·lusións al “Bacterio” al “Chivo” i mil i un malnoms més que adquirien els nostres vells mestres d’escola.

Avui dia tot això també ha canviat. Els professors, són en aquesta ocasió, els objectius de les campanyes d’agressió, humiliació i burla llançades per part dels alumnes, però ara no s’utilitza el guix en una paret o encerat, en aquesta ocasió el canal per llançar aquestes campanyes d’humiliació i insult són les noves tecnologies, Internet.


Amb aquesta pràctica els “assetjadors” intenten treure de polleguera als seus professors fins aconseguir que esclatin o s’ensorrin. L’objectiu és gravar l’escena amb els seus telèfons mòbils per posteriorment penjar el muntatge a Internet a través de les xarxes socials, aconseguint d’aquesta manera humiliar tant al professor com al centre escolar. En definitiva, juguen amb la seva paciència, la seva resistència i la seva sensibilitat per utilitzar les seves reaccions en les seves campanyes de ciberhumillació.

Amb aquesta activitat no només es reflecteixen els defectes físics dels educadors, “el profe gafotas, o” el profe sord “, a més d’això es llancen campanyes de violència psicològica amb greus conseqüències en aquests professionals, que arriben a patir veritables episodis d’ansietat , que fins i tot es veuen reflectits en els vídeos pujats a la xarxa pels propis alumnes, per mitjà dels seus dispositius mòbils, i que mostren reaccions dels professors en determinades circumstàncies i davant situacions límit provocades per l’alumnat per poder “immortalitzar” la seva ” gesta “” com si d’un moment graciós es tractés.

El ciberassetjament als docents sol estar relacionat amb atemptats al seu honor, injúries, insults, amenaces, i fins i tot agressions tot això tipificat en el codi penal i per tant amb responsabilitat penal.

A diferència d’altres activitats delictives, en les quals el ciberdelinqüent juga tant amb el fals anonimat de la xarxa com amb la llunyania entre autor / víctima, en aquest tipus de pràctiques SEMPRE es realitzen dins de l’àmbit escolar d’alguna o altra manera, per que els responsables poden ser identificat sense necessitar per a això complicades investigacions policials. Els assetjadors, tot i ser menors, pateixen les conseqüències penals dels seus actes, com va quedar de manifest a l’entrada MENORS A LA XARXA: i la seva responsabilitat penal.

SOLUCIÓ A LA CIBERHUMILLACIÓN O EL CIBERBAITING

La solució no difereix en absolut de les mesures que hi ha adoptar en casos com el ciberbullying.

Es pot sintetitzar bàsicament en dues paraules …

Informació i educació

Que al seu torn es fonen en una sola …

CONSCIENCIACIÓ

El problema es deu i es pot tallar des de l’inici, des dels mateixos centres escolars impartint campanyes de conscienciació, tant a alumnes com a les seves famílies.

Estic convençut que la protecció dels menors a la xarxa no s’ha de centrar exclusivament a protegir dels perills que els esperen a la xarxa. També hem protegir de si mateixos evitant que, per innocència, ignorància o simplement desconeixement es converteixin en les seves pròpies víctimes davant les responsabilitats que comporten les seves males pràctiques a Internet.

Crec que és necessari conscienciar, o simplement recordar, als menors que les seves males pràctiques a Internet poden comportar greus conseqüències, fins i tot penals. Us deixo una entrada sobre aquest tema en particular.

MENORS A LA XARXA: i la seva responsabilitat penal

Publicat a: El Bloc de Angelucho

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*