MENORS A LA XARXA: El perill dels Continguts Inapropiats

Blog de Angelucho

Protegir els nostres fills dels perils a internet és un veritable desafiament per molts de nosaltres.

La major part de nosaltres,  pares, avis i educadors d´avui en dia, són d´aquella “rara especie” a la que han anomenat inmigrants digitals”, la prehistòria digital. Tanmateix fem tot el possible per que els nostres fills estiguin a la moda dins de les noves tendencies en tecnologia i si no nosaltres no en sabem prou, ja s´encarregaràn els nostres fills de guiar-nos en allò que necessiten i és  imprescindible per a la seva vida quotidiana.

Hem d´estar al dia en tot lo que es cou en el món d´aquests apparels diabòlics que poden tenir noms impossible de recordar I que van més enllà del simple ordinador que teníem a casa, smartphones, tablets, consoles, I altres malefics trastos que es conecten a internet.

És  habitual llegir, I escoltar que tots aquests  “apparels  tecnològics” fan que els nostres fills s´enfrontin a greus problems a la xarxa.

¡Greu error!, si d´alguna cosa serveix la meva humil opinió I com ja he manifestat en moltes ocasions en aquest blog  Internet és una eina imprescindible i fantàstica per al desenvolupament social I educacional dels nostres fills, però amb alguna  “pega”.  Com en la vida real, Internet té certs continguts inapropiats per als menors, però con us dic sempre, si coneixem quins són els riscs I perills, els podrem evitar I mitigar .

Internet, com se sol dir, és una finestra al món, es pot comparar, entre moltes coses, amb una gegantina biblioteca àudio / visual amb fantàstics continguts educatius i de lleure. Però tal com passa a les biblioteques, no tot el contingut d’Internet és adequat per a nens.

Com veieu el problema no és que els nostres fills es connectin a Internet, el problema no és altra cosa que els continguts, de vegades molt perillosos, que els nostres fills poden “consumir” a la xarxa i de la mala utilització dels diferents serveis que Internet ens ofereix, xats, missatgeria, etc.

Em refereixo a l’accés voluntari o involuntari a informació o continguts inapropiats per a la seva edat.


En aquest món d’Internet global, no li podem posar “portes al camp” i tancar quan ens plagui, però si podem posar certes mesures que ajuden a evitar els perills als quals ens podríem enfrontar, i si m’ho permeteu voldria donar-vos una mica de llum en tot aquest “problema”, encara que considero que no és tal si utilitzem una eina que segur que la majoria de vosaltres sabeu utilitzar, el sentit comú i un bon control parental (veure entrada sobre Control parental).    Recentment, convidat per l’Associació Nacional de Taxadors i Perits Judicials Informàtics (ANTPJI), vaig participar en unes jornades sobre

seguretat a la xarxa per a famílies i educadors i en les que vaig exposar el tema “Radiografia d’un ciberdepredador” que va donar pas a una altra xerrada, per a mi magistral, exposada pel meu bon amic Juan Antonio Calles de Flu-Project.com (Crònica de les Jornades)

Al final de les exposicions un dels assistents ens va llançar la pregunta “Per què no ens han explicat això abans?”. Nosaltres simplement parlàvem de la realitat que ens mostren les notícies sobre el tema sense continguts “esgarrifoses”.

I això és el que pretenc transmetre amb aquesta entrada, LA REALITAT del que es poden trobar els menors a la xarxa si no “se’ls porta de la mà” com ho fem en la vida real. A internet aquesta mà no és res més que educació i confiança en tots dos sentits, campanyes d’educació adreçades a pares, educadors i menors, potenciant la confiança per poder comptar els problemes i tenir capacitat de donar una ràpida resposta amb solucions efectives.

Com sempre pretenc, i en aquesta ocasió no serà menys, vaig a evitar entrar en difícils explicacions tecnològiques o informàtiques, tampoc utilitzaré incomprensibles tecnicismes. No ens centrarem al canal de la informació, Internet i les seves dificultats tècniques. Simplement anem a analitzar el contingut d’aquesta informació, els veritables continguts perillosos que la xarxa ofereix a tothom, i especialment perillosos per als menors.

Dos de cada tres nens, segons les estadístiques, es connecten a la xarxa d’alguna o altra manera. A través d’Internet els menors poden accedir a pàgines inapropiades per la seva edat, fer “amistats” poc recomanables o ser víctimes de ciberassetjament o ciberbullying. A més, Internet s’ha convertit en un dels canals preferits de la publicitat i els menors són un públic especialment vulnerable, el que els converteix en víctimes potencials d’enganys i estafes.

Anem a veure quins continguts podem trobar a la xarxa, i per tant que els nostres menors puguin tenir accés a ells si no controlem la seva activitat a Internet.

CONTINGUTS IL·LICITS

No són res més que totes les informacions i fins i tot comportaments que són considerats com a activitats delictives. Indistintament de l’edat que tingui l’autor o a qui s’adreci la informació.

Em refereixo a continguts relatius a pornografia amb menors i continguts pedòfils, racistes o xenòfobs, l’apologia de terrorisme, fabricació d’artefactes explosius, drogues, armes, associacions il·lícites, etc, etc etc.

CONTINGUTS NOCIUS

Continguts que a més puguin tractar també de continguts il·lícits, però també són considerats com a perjudicials per al normal desenvolupament dels menors. A més de tots els anteriors inclouríem jocs en línia d’adults, jocs d’atzar, apostes, pornografia adulta o senzillament pàgines d’hàbits poc saludables, etc.

Tots aquests problemes als quals es poden enfrontar els nois a Internet tenen un clar denominador comú, i no és altre que la manca de control parental que dóna lloc a l’accés, per part del menor, a aquests continguts, i que de vegades no són trobats de manera casual, sinó que per contra són el resultat de les recerques dels mateixos nens que utilitzen Internet com a font d’informació natural. Avui en dia un nen que comença a descobrir la seva sexualitat no té res més que fer servir el “oracle” Google que tot ho sap. Us imagineu el que apareix en el cercador per excel·lència només posant la paraula sexe?, Imaginar-vos que no busca sexe, no anirem als extrems, imaginaris que busca simplement la paraula “GRATIS”, què li apareixerà en les primeres propostes de Google?.

Moltes pàgines web fan servir anuncis en línia o banners que, amb el pretext de publicitar qualsevol cosa, pretenen introduir el nen en alguna sala de xat o fòrum, quan el que en realitat estan fent és conduir-los a alguna pàgina pornogràfica que a més conté virus i espies que fan recollida de qualsevol informació que el nen hagi facilitat.

En altres ocasions aquestes recerques NO fortuïtes, porten als menors als continguts que ells busquen realment, i que no tenen perquè ser relatius al sexe o la temuda pedofília a la xarxa.

Cada vez se ponen más de moda páginas web, blogs, o redes sociales en las que se potencian actividades que pueden poner en peligro la vida de los menores con paginas de anorexia y bulimia (llamadas páginas de Ana y Mia), o las llamadas páginas de muerte, que incitan al suicidio a niños y adolescentes.

De fet, en els últims anys, l’estadística de suïcidis infantils s’ha incrementat enormement a causa de la proliferació en línia de pàgines de caràcter suïcida i violent, que animen a “jugar” realitzant pràctiques mortals, com penjar o tallar-se les venes (conegudes com pàgines de Self Injury).

Aquests casos extrems moltes vegades són la conseqüència d’un total desentesa cap als menors, ja que en molts casos el nivell de vida actual exigeix ​​que tots dos pares treballin i el nen passi molt de temps sol a casa amb l’única companyia d’Internet, que el menor tingui qualsevol tipus de problema i que només trobi solució a la xarxa per no tenir el grau de confiança suficient amb la seva família, o simplement pel perill de la falsa soledat, que no ha dit al seu fill … “nen ves a l’habitació amb l’Internet i deixa’ns veure la pel·lícula “.

A més tot això indueix a que puguin trobar a la xarxa als seus “veritables” amics, derivant en relacions poc recomanables.

Tot això, que us acabo d’explicar, no és res més que la pura REALITAT, i crec que és motiu més que suficient perquè els adults responsables dels menors (pares, educadors i famílies) controlin l’accés a internet dels menors a seu càrrec.

Crec que tenim i hem d’exigir l’ésser educats. Educació tant pares i educadors com als propis menors per poder ser conscients dels perills de la xarxa, i poder aconseguir un món “virtual” que mantingui la seguretat dels nostres nens.

Vies tenim per ser educats, només cal sol·licitar-, en moltes de les entrades al bloc ja us les cito i recomano.

INSTITUT NACIONAL DE TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ (INTECO),

OFICINA DE SEGURETAT DEL INTERNAUTA (OSI)

CENTRE NACIONAL DE SEGURETAT TIC ESCOLAR (CNTIC)

També hi ha organitzacions i fundacions que participen i es dediquen a educar i lluitar específicament contra aquests problemes.

FUNDACIÓ Alia2

Protégeles

PANTALLAS AMIGAS

Fins i tot HACKERS (GRANS, ells es reconeixeran), que tot i ser tan vilipendiats i desconeguts dediquen els seus coneixements per lluitar també contra les xacres que la xarxa aporta tan gratuïtament, especialment contra els ciberdelinqüents l’objectiu són els menors.

Us demano a tots, una vegada més, que recordeu l’entrada Una Reflexió: Protecció de Menors – Assignatura Suspesa, Hem unir esforços i reaccionar de res serveixen els plors després.

Algú us va dir en alguna ocasió nosaltres som la nostra pitjor vulnerabilitat, però també som el nostre millor antivirus? crec que sí

¡¡¡Reaccionem!

Ens veiem a la xarxa …

El Blog de Angelucho

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*