Formant la generació Whatsup …

Per Sergio Martínez

Estic llegint un article de La Vanguardia, sobre com pot canviar l’educació en els propers anys pel canvi sociològic que ha ocasionat la tecnologia (bàsicament mòbil i xarxes socials) que m’està fent pensar.

En ell, es compta p.e. que aquesta generació ho vol tot JA. I que no concep no poder escollir i posar-se a les seves gust qualsevol cosa. També la seva retentiva i focus d’atenció ha canviat. Els costa concentrar-se, fixar el seu estudi i atenció. Per contra, treballen molt bé en equip, tenen desenvolupades enormement les habilitats comunicatives, són ràpids, etc.

L’article després discuteix els models universitaris (sens dubte a reformar), i després es fixa en la fórmula 70/10/20: 70% de l’aprenentatge es realitzen amb l’experiència, en la vida real, resolent problemes, un 10% a l’ensenyament formal i un 20% addicional treballant amb models de comportament (imitant. ..).

Per tant, està clar que qualsevol model educatiu de futur ha d’anar a enfrontar-se amb problemes i buscar solucions (cosa que ja es fa en altres sistemes educatius com l’americà).

Així, l’ensenyament intensiu de matemàtiques és un enfocament correcte. Un altre és l’ús d’eines d’enginyeria com el Rapsberry Pi, que és un veritable projecte educacional desenvolupat a Anglaterra per un conjunt de professors, per a la construcció d’un ordinador amb fins merament educatius per uns 20 €. Porten ja més d’1 milió venuts i no donen l’abast amb la demanda. Té fins a un canal de Youtube: http://www.youtube.com/user/RaspberryPiBeginners/. Si això ho unim a un conjunt de sensors i al programari que l’exploti, podem construir xarxes molt complexes per  a la gestió del que es vulgui. Per a això, a Espanya tenim empreses pioneres com Libelium que comercialitzen elements per a tot això (veure en Cooking-hacks). Utilitzar aquest tipus de tecnologia per construir projectes educatius podria ser molt innovador i tremendament motivador per als nostres fills …

En aquesta línia, vaig llegir fa uns dies un article en el qual s’analitzaven 6 visions de la pedagogia que ve, la del s XXI. I la que em va impressionar més és la de Robert Schank, pioner en intel·ligència artificial. La seva aposta és que l’educació més natural és aquella en la qual s’aprèn FENT COSES. Així, ha afirmat que “el valor de la tecnologia és que permet que els nens aprenguin fent. La gent no aprèn perquè se li parli, sinó quan intenta fer alguna cosa i fracassa. L’aprenentatge llavors, es produeix en intentar descobrir el perquè del fracàs” .

I per això, al meu entendre, a les escoles s’hauria d’ensenyar matemàtiques i física amb projectes com el dels estudiants de Barcelona del Col·legi Viaró que han aconseguit el premi internacional de LEGO. Aquest equip d’estudiants de 16 anys de primer de batxillerat han construït un robot i un rellotge de polsera que facilita la vida en entorns sanitaris a enviar informació via tecnologia ràdio NFC al Smartphone del metge o infermera de l’historial mèdic del malalt. Aquests set estudiants han après més de física i matemàtiques que en desenes de cursos que poguessin haver rebut. La diferència està en l’actitud, en voler aprendre, a interessar-se per aprendre. I aquesta actitud és un repte continu per a qualsevol professor. I en el segle XXI, no podem seguir utilitzant els mateixos mitjans i tècniques que al segle passat. Els nostres fills ens ho demanen, de manera inconscient, amb l’ús intensiu que fan de les noves tecnologies. Només cal dirigir aquest ús a millorar la seva actitud davant l’aprenentatge.

Per Sergio Martínez publicat a Tech-leando!

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*