La participació dels pares , clau en l’èxit escolar

Per Carlos Pajuelo


Foto : Una nena i la seva mare de la mà entren juntes a l’escola. / Anne-Christine Poujoulat.

“Ai mare , quines ganes tinc que comenci el curs , i tornem a la normalitat ! ” Diu en baixet la meva amiga Paqui mentre observa els seus nens esmorzar a les 11 del matí . Dins de poc , quan les televisions tornin a parlar de la síndrome postvacacional, ens facin veure que necessitem un curs d’idiomes o ens presentin col·leccionables de tota mena , en aquest moment , tornarem a la “normalitat ” .

Els pares sempre estan educant però podem aprofitar aquests dies per fer una “pretemporada”, com els futbolistes, una preparació, no només dels materials que es necessitaran per al pròxim curs, llibres, uniformes, material escolar … sinó una preparació sobre com abordarem determinats aspectes referents a millorar l’educació dels nostres fills durant el proper curs .

Si fem les mateixes coses que abans, obtindrem els mateixos resultats. Einstein, que era un home llest, és l’autor d’aquesta frase . Aquesta és la meva proposta per a la pretemporada: introduir algunes novetats. És complex , ho sé , però alguna cosa cal fer .

Us vaig a proposar diverses accions que considero us poden ajudar a vosaltres, com a pares, als vostres fills .

Per començar, res millor que millorar la nostra participació en la vida escolar dels nostres fills. La participació dels pares és un important factor de l’èxit acadèmic. I no hi ha millor manera de començar a participar que la de col·laborar amb l’AMPA del col·legi o institut.


El camí de la participació és complex i està ple d’obstacles, però és un camí en el qual no és possible el retorn. Estic convençut que la participació és la via més adequada perquè el professorat i les famílies puguin validar la seva competència com a pares i professorat mútuament .

La millora dels processos de comunicació entre pares i professorat és probablement una de les necessitats que té el nostre sistema educatiu .

Des de tots els àmbits estem d’acord en la necessitat d’aquesta comunicació , en els beneficis que aporta tant a l’alumnat com al professorat i als pares.

Els pares , mitjançant la participació s’impliquen amb el professorat, descobreixen que són importants en l’educació dels seus fills, es poden sentir més còmodes a l’hora de comunicar-se amb els professors , descobreixen com funciona l’escola dels seus fills i , finalment, els pares adquireixen habilitats que els ajuden a aprofitar més les tutories amb els professors.

En participar els pares, es fa possible que els professors aconsegueixin una major comprensió de les dificultats que impedeixen que els pares s’impliquin en l’educació dels seus fills i, des d’aquesta comprensió, aprenen estratègies sobre com arribar de forma eficaç a tots els pares, tals com l’escolta activa, la comprensió de les conductes defensives i la resolució de conflictes.

Els professors se senten menys aïllats i els centres s’animen a desenvolupar activitats que fomenten formes molt variades d’implicació dels pares.

Els fills/alumnes descobreixen l’interès compartit que manifesten professors i pares . Els fills/ alumnes no utilitzen la informació que transmeten als seus pares i professors de manera esbiaixada.

Però si estem d’acord que la participació és molt beneficiosa per què costa tant fer-la?, Per què alguns pares i professors es perceben mútuament com una font de conflicte, més que com una font d’ajuda?

En primer lloc, cal tenir en compte que la participació comporta comunicació i aquesta és generadora de conflictes: quan una persona, ja sigui un pare, una mare, professora, mestre … exposen les seves idees, necessàriament aquestes es confronten amb les idees que tenen, que tenim, els altres .

I tenim una tendència a interpretar els conflictes comunicatius com un problema, i no com un punt de partida per posar en conjunt ( pares i professorat ) les nostres possibilitats per donar resposta a les demandes dels nostres fills , del nostre alumnat.

En segon lloc, no hi ha tradició en el nostre sistema educatiu de participació entre pares i professorat. Perquè es doni la participació cal que pares i professors tinguin sentiment de pertinença a una comunitat educativa ( ser part ) però, per participar, cal també tenir consciència dels drets i deures que pares i professors tenen i també tenir consciència que els beneficis i els costos són compartits ( tenir part ) i, finalment, cal poder desenvolupar motivació pel desenvolupament d’activitats concretes (prendre part ).

En tercer lloc, cal tenir en compte que, en el procés comunicatiu, veiem i sentim de manera selectiva basant-nos en les nostres necessitats, motivacions, experiències, interessos, expectatives personals, educació i altres característiques personals. I aquesta manera de percebre la realitat és diferent en pares i professorat, i per això pot generar conflictes.

En quart lloc, la comunicació entre pares i professorat té una important càrrega emocional: no oblidem que els fills són les persones més importants per als seus pares.

Voldria finalitzar reafirmant que el professorat està realitzant una excepcional tasca per donar resposta a les necessitats dels seus alumnes, que els pares estan disposats a fer « el que sigui » pels seus fills, i que ens necessitem mútuament, ens necessitem per poder establir compromisos mutus que redundin en benefici dels nostres fills, ens necessitem per poder-nos validar mútuament com el que som : professorat i pares. Així que passa’t per l’AMPA del col·legi o de l’Institut i participa , mai és tard . !

http://lagaceta.educarex.es/leer/archivo0974.html

Per Carlos Pajuelo

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*