Què fem si el nostre fill repeteix curs ?

Per Carlos Pajuelo


Sant Judes Tadeo ha tornat a ser aquests dies el sant més popular dins del santoral ja que durant els exàmens de setembre ha estat molt demandat perquè intervingués en el dilema que ha estat rumiat durant tot l’estiu per moltes famílies: que els nostres fills aconseguissin passar de curs o haguessin de repetir .

Hi ha pares i mares que, per moments, han cregut que el millor és que el fill repetís curs per veure si madura una mica la criatura. Aquesta tendència a entendre la maduresa dels fills com si fossin tomàquets, esperant que el pas del temps, a ser possible rapidet, solucioni els problemes acadèmics que els nostres fills presenten, és la que porta a molts pares i mares a decantar-se per la repetició com una solució a aquesta falta de maduresa.

També hi ha pares que tenen por que, si els seus fills repeteixen, se sentin fracassats i inferiors als seus companys i puguin perdre la poca motivació que tenen pels estudis.

Així què tenim a molts pares dubtant a l’estil de Hamlet, Repetir o no repetir? Què serà el millor per als nostres fills?

Això de repetir és consubstancial al fet d’estudiar. El primer que m’agradaria dir és que repetir no és una tragèdia. I també vull afegir que repetir tampoc és una ” solució” per se . De fet, només en alguns casos repetir suposa un canvi positiu en la motivació de l’alumnat. Perquè si fos tan recomanable l’opció de repetir per als alumnes, ni pares ni professors haurien de témer la repetició del curs per part dels seus fills i als repetidors a les seves classes, respectivament.

El que sí que crec és que, si la repetició de curs no va acompanyada de canvis d’actitud, tant en l’alumne com a la família, en el professorat i en la resposta educativa que ofereix el centre, no servirà per a molt.

L’edat i les causes de la repetició seran condicionants de la intervenció dels pares. Jo no sóc partidari de les repeticions, però això és només la meva opinió, perquè en general els alumnes que repeteixen tenen més possibilitats de ” tripitir ” que d’intentar solucionar les diferents situacions que l’han portat a la repetició.

Què podem fer els pares davant d’aquesta situació?

En tot cas el principal és no dramatitzar . Hi ha pares que interpreten això de la repetició com el ” principi del final”. I quan un fill repeteix, en general, és simplement perquè no ha estudiat.

Hi ha diverses accions que podem abordar:

– Incrementar la coordinació amb els professors.

– Fer costat dels seus tutors un seguiment detallat de les seves activitats escolars.

– Els fills han de ” sentir” que nosaltres no tirem la tovallola, que busquem ajuda i que tenim en compte els seus esforços pel treball acadèmic.

-Sol·licitar orientació als seus tutors respecte a quines matèries necessiten més suport i reforç mitjançant ” classes particulars” i quins han d’abordar ells sols.

– El treball acadèmic realitzat, no els resultats, han d’estar units a l’obtenció d’avantatges i privilegis en l’àmbit familiar (sortir caps de setmana, etc )

– Fer als fills protagonistes de les seves vides, dels seus èxits i dels seus fracassos transmetent la idea que ” si volen , poden”.

– Hem insistirà nostres fills en què cal posar-s’hi. No val només amb voler.

-S’ha de tenir molta cura amb les etiquetes. Escoltem moltes vegades i repetim “és que s’ajunta amb els repetidors “, ” li ha tocat una classe molt dolenta amb molts repetidors ” de tal guisa que els ” repetidors ” es contemplen, de manera esbiaixada, com si fossin un virus maligne que influeixen i encomanen negativament a la resta dels alumnes i que no tenen solució.

I si el teu fill pertany a la branca dels  adolescents que passen d’afrontar les seves responsabilitats, repetir no serà la solució.

Alguns d’aquests alumnes estan abocats a abandonar els estudis i, de vegades, han de veure en aquesta situació per canviar la seva actitud. El sistema educatiu té obertes les portes per a aquells que volen reprendre els seus estudis. I són molts els que tornen a les aules.

El teu fill repeteix? Doncs intenta no deixar-te aclaparar pel del “temps perdut”, de tot s’aprèn. Aprenen els fills i aprenem els pares.

Ànim, i que tingueu molta salut : la tasca d’educar continua, i precisa de pares animats i amb forces.

Per Carlos Pajuelo: Escuela de Padres

1 reply
  1. carlos pajuelo
    carlos pajuelo says:

    Muchas gracias por publicar mi post, es la primera vez que traducen un post mio al catalán y “suena” muy bien. un saludo a todos los lectores del “Sindicato de Padres”

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*