No m’agraden els amics del meu fill, què faig?

Per Carlos Pajuelo


“No m’agraden les amistats del meu fill, sobretot un que fuma i diu paraulotes, i realment estic preocupada per la influència que puguin tenir en el seu comportament,” m’escriu Carmen en un correu que m’ha enviat, i em pregunta: Haig de prohibir-li sortir amb amics que considero que són una mala influència? Li dic el que penso sobre els seus amics, o callo i creuo els dits?

Davant les moltes preguntes que em fan els pares sobre què fer amb les presumptes males amistats dels seus fills, jo sempre responc a l’estil gallec amb una altra pregunta: “Li vas a buscar tu els amics que li convenen?” Davant la impossibilitat d’aquesta mesura, el que hem de fer els pares és intentar que aprenguin què és això de l’amistat, i para això és necessari: tenir la possibilitat de triar les seves pròpies amistats, i observar com els seus pares valoren i gaudeixen dels seus amics.

Educar als fills té com a finalitat ensenyar-los a governar la seva pròpia vida, que siguin autònoms, que tinguin metes, que es valorin per poder donar valor el que els envolta, i aquest és un camí en el qual hi ha riscos, riscos que són inevitables perquè, com en tots els aprenentatges, la possibilitat de cometre errors està present.

I els pares tampoc hem d’oblidar que quan apareixen les dificultats en la relació amb un fill, tenim una tendència a predir catàstrofes respecte al seu futur.

Una de les característiques de l’aquesta etapa és la predilecció pels amics. Els amics són molt importants, tan importants que hauríem de tenir en compte que, el nostre interès per protegir-los, pot generar un conflicte si no actuem amb el cap fred.

Escriure un blog tan genèric com és el d’Escola de Pares em porta a parlar dels casos més freqüents, més generals i per tant menys extrems. És clar que si el nostre fill surt amb membres d’una banda de carrer o de delinqüents hem de fer tot el possible per impedir-ho. És la nostra obligació mentre són menors, i en casos extrems les mesures també han de ser extremes.

No t’agraden els amics dels teus fills? Potser aquestes reflexions et donen pautes per actuar:

1º) En primer lloc, pensa per un moment en els teus propis amics. Els teus fills tenen l’oportunitat de veure-us gaudir amb el vostre amics?, tenen l’oportunitat de veure com us ajudeu en moments difícils?, tenen l’oportunitat de veure com parleu d’ells? Si tens bons amics, i els teus fills veuen i senten el “ambient” que generen, ja tens recorregut una part important del camí.

2º) En segon lloc, preguntar-nos què tenen els amics dels nostres fills per no agradar-nos, per espantar-nos?, i respondre de manera concreta (per exemple, no m’agrada que fumi, no m’agrada que digui paraulotes, no m’agrada la seva forma de vestir, etc,) i preguntar-nos si no serà que el que ens fa por és pensar que els nostres fills es puguin deixar influenciar per aquestes conductes.

Els pares hem de transmetre amb claredat als nostres fills el que considerem una conducta acceptable i, per descomptat el que considerem que són conductes inacceptables. Però, els parlem als fills de conductes, no de persones.

3ª) En tercer lloc, convida als amics dels teus fills a casa teva. Digues-li al teu fill que vols conèixer als seus amics. Així podràs observar a casa teva com funciona aquest amic tant amb el teu fill, com amb tu. I el teu fill ho veurà també

4º) En quart lloc, els nostres fills han d’aprendre a distingir amics que exerceixen influències positives d’amics que exerceixen influències negatives. Però ho ha de descobrir ells, no els pares. Cada vegada que els diem no m’agrada aquest amic teu els estem dient: “fill no saps ni buscar-te amics”.

És millor dir-li “quina sort tens” per poder tenir un amic que es preocupa per tu, que et crida per sortir, que no t’obliga a fer el que no vols, etc. Així nosaltres li donem informació del que un amic fa, i que el nostre fill compari amb el que fan els seus amics.

5º) En cinquè lloc, recordar que els factors que més influeixen en la formació de relacions d’amistat són la proximitat i la semblança. Això vol dir que als nostres fills els agraden els amics que són semblats en els seus gustos, aficions, valors, idees, etc., però als nostres fills adolescents també els ocorre això de “no hi ha res millor que el que mai he tingut” d’aquí la temptació que provoca “el costat fosc”. No desmitifiquis als amics dels teus fills, ja tindran ells temps de decidir-ho perquè els teus amics són perfectes?, ets tu un perfecte amic?.

Recordar que els amics són molt valuosos i que l’exemple viu que donem els pares amb la manera en què vivim les nostres relacions d’amistat és una estupenda manera d’educar.

I per acabar us recordo que per tenir amics, bons amics, el millor és no anar fent enemics.

Per Carlos Pajuelo a Escuela de Padres

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*