Alguna cosa està canviant

Per Maite Marin

L’altre dia comentàvem al tren els vídeos de temps passats que ens arriben per mail, Facebook o WhatsApp titulats per exemple “A los nacidos antes del 75”. Et fan recordar amb enyorança un bon nombre de grans moments de la infantesa i et fa pensar amb pena el que viuen actualment els nostres fills.

No es que visquin malament ni molt menys, però estan vivint la infantesa de manera molt diferent a nosaltres i tenim la sensació de que estan perdent la possibilitat d’experimentar un munt de coses.

Hem passat d’una època en la que els fills s’adaptaven al ritme de la família a l’actual on són les famílies les que s’adapten al ritme dels fills.

Els fills són els grans protagonistes i d’alguna manera els estem sobre protegint en excés. Quan érem petits i acompanyàvem als pares a un restaurant, per exemple, sabíem que ens teníem que portar be i nomes calia un avís per tenir-ho clar. Ara sembla que per portar-se be necessitin de la tecnologia (mòbils, tablets, maquinetes, …) i un sense fi d’avisos.

Em considero una persona pro tecnologia i intento estar al dia en tots els seus aspectes tant per mi com si alguna vegada els hi tinc que ensenyar als meus fills o tinc que controlar l’us que ells li donen, però tampoc cal passar del res a tot.

Centrant-nos en els mòbils hem de dir que nosaltres, els adults som els primers que estem tot el dia connectats, ja sigui per feina o per oci, i aquesta és la imatge que els nens veuen de nosaltres. Un altre exemple seria que deixem el mòbil als més petits de la casa perquè és molt graciós veure’ls agafar l’aparell i posar-se a ballar al ritme de cançons sentadet a la cadireta. Des de petits els nostres fills han vist al telèfon com una joguina que ens dona tot el que volem i no com un aparell per trucar.

Nosaltres som els primers que quan ens deixem el telèfon a casa ens provoca un trauma i així ho expressem i és que ens hem acostumat a fer-ho servir per tot. De petits ens sabíem el telèfon de tota la família, però avui en dia no ens en sabem cap, fins i tot hi ha qui no se’n sap el seu propi. Una noticia de fa uns dies deia que de mitja la gent tendeix a consultar el telèfon 250 vegades al dia. Sembla molt però és veritat. Potser ens ho hem de fer mirar

Els xats són un altre mon que també han portat molta polèmica. Hi ha escoles que a les seves intranets els nens i nenes poden xatejar des de P3. La idea no està malament si pensem que al tractar-se d’una intranet nomes hi participen els alumnes i ens donen certa seguretat, però no seria millor fomentat el parlar a l’hora del pati i de retrobar-se al parc. L’altre dia un pare em va mirar tot estranyat i em va preguntar el perquè, quan li vaig dir que la meva filla de 9 anys no el feia servir. Jo per a no engegar una conversa vaig dir que no es connectava per falta de temps, quan realment li hagués dit que amb 9 no hi ha cap necessitat de fer-lo servir.

Els nens són la nostra rèplica i si volem el millor per ells hem de ser els primers conscienciats i actuar en conseqüència. Al seu costat hem d’intentar desconnectar i de pas els podriem ensenyar jocs de la nostra infantesa com el pichi, polis i cacos, marco polo, la bomba i molts més.

Ànim!!!

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*