Tota una aventura

Maite Marin

Aquest estiu vaig tenir la oportunitat de posar-me en la pell d’una mare de família nombrosa al fer-me càrrec durant una setmana sencera de les meves nebodes de 2 i 6 anys. Tot i que els meus fills són una mica més grans (10 i 7 anys) va ser tota una aventura.

La petita era la primera vegada que es quedava a dormir a casa i la gran com a molt havia vingut a passar una nit.

Jo ja ho creia però aquesta experiència m’ha fet reafirmar-me en la opinió de que les mares de família nombrosa són totes unes heroïnes.

És veritat que no és el mateix intentar portar una rutina amb nens que estan acostumats des del primer dia a conviure junts que amb els que no i que no és el mateix l’autoritat que pot impartir una mare que la d’una tieta però és tot un repte de qualsevol de les maneres.

No es pot demanar que nenes de 2 i 6 anys no acostumades a no veure als seus pares durant tants de dies i no familiaritzades amb les costums de casa mostrin un comportament exemplar. Va ser una experiència on tant elles com els meus fills i com jo mateixa vam aprendre a compartir,  a ser pacients, a ser respectuosos i a fer concessions entre altres moltes coses.


Durant aquells dies no va fer gaire bon temps i tots els plan de fer coses a l’exterior (piscina, parc, excursions , …) es van truncar i vam tenir que passar forces estones tancats a casa.  La de 2 anys era massa petita per a depenent quin joc de taula i a més no li agradava la televisió amb la qual cosa la seva distracció principal i preferida era molestar als grans. El meu fill era l’únic nen entre tres nenes  amb la qual cosa també era difícil decidir-nos per una pel·lícula així que tots acabaven enfadat mirant la que jo creia més neutral J (no sempre la vaig encertar)

Cal dir que la meva filla de 10 anys va ser un gran suport durant aquells dies, li agraden molt els nens petits i feia de més i de menys amb la mes petita. Com també era la primera en aparcar els seus gustos i desitjos per a intentar trobar consens entre la resta.

Després de dinar feia que els tres grans fessin deures, lectura o pintessin mentre a la petita la intentava posar a dormir per així recollir una mica la casa, la cuina o ajudava als grans amb els seus possibles dubtes. Genial!! Ho vaig aconseguir el primer dia. Al segon dia la petita es va posar a plorar demanant per la seva mami i… a la tieta li va fer pena. Així que vaig negociar amb ella el no fer la migdiada a canvi de sentar-se al cotxet durant l’estona que jo feia la feina i ens vam posar d’acord.

El més graciós era que quan sortíem al carrer tothom em comentava: quins nens més bonics, que be que estiguin tots junts, …. i jo per dins pensava si!!! Quan dormen ja que fa mitja hora estàvem a casa en plena batalla campal per que uns volien sortir i els altres no.

Va ser una setmana esgotadora però tot i que van augmentar la feina i l’estrés, també van augmentar els mimos, les pessigolles, les rialles i un munt de coses més que ho compensaven tot.

Que si tornaran a casa? Doncs clar ja m’he comprat un casc per anar preparada.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*