Pares i Avis: cinc coses que els seus fills-néts agrairan

Per Carlos Pajuelo

Fa uns dies em vaig trobar amb una antiga alumna meva que anava de passeig amb el seu nen de dos anys i amb la seva mare. “Mira mamà, est és Carlos Pajuelo, que va ser professor meu a la Universitat i és el que escriu el blog per a pares en el periòdic Hoy”. La mare em va plantar dos petons mentre em deia amb un to irònic i mirant de reüll a la seva filla, “Fill, doncs a veure si escrius en el blog aquest que els avis no som ximples i que si hem sabut criar als nostres fills igualment sabem criar als néts”. Mentre la seva filla escoltava a la seva mare, es mossegava els llavis amb un gest de resignació per, i quan va callar la seva mare,  va replicar “també pots escriure un article sobre els avis que es creuen que els seus fills són ximples i no saben educar”. En aquestes situacions sempre és quan imagino que si hagués estat lampista això no m’hagués passat.

Per moltes i diferents raons de tipus social, laboral, econòmic, etc., els avis cada vegada juguen un paper més important en l’educació dels nostres fills. En moltes famílies són els avis els encarregats de la cura dels néts mentre els pares treballen. Aquest nou rol d’avis comporta la implicació d’aquests en les tasques educatives. Per tot això és molt normal que en aquesta situació puguin donar-se frecs entre persones que té en comú l’amor que professen pel fill-nét però que poden tenir diferents o molt diferents opinions quant a la manera de plantejar-se l’educació.

Cinc coses que deurien tenir en compte els avis quan eduquen als seus néts

1.- Per molt que els vulguis, no són els teus fills. Tenen pare i mare que són els responsables de l’educació dels fills. Així que assumeix la teva estupenda i imprescindible tasca de col·laborador.

2.- No els recordis constantment als pares dels teus néts tot el que l’experiència t’ha donat. L’experiència és un do d’ús exclusivament personal per tant no pot transferir-se. I recorda que els fills s’eduquen “aquí i ara” pel que no valen les comparacions amb uns altres temps que ja van passar.

3.- No els diguis “l’esteu mal criant” i els busquis els defectes que tu creïs que tenen. Mira millor les seves virtuts i reforça-les-hi. A educar s’aprèn educant.

4.- No rivalitzis amb els seus pares amb frases del tipus “doncs aquí dorm la migdiada”, “aquí l’hi menja de tot”, etc. Ni et fiquis pel mig quan els pares renyeixen als teus néts.

5.- Respecta les “normes” que els pares tenen per als seus fills i si no estàs d’acord amb elles el millor és que et posis “a les seves ordres” en comptes de pensar i fer el que “em doni la gana”.

Cinc coses que deuen tenir en compte els fills quan sol·liciten ajuda dels avis.

1.- Els avis són més espavilats del que de vegades pensem els fills. Així que procura no deixar al nen amb un llistat d’instruccions molt gran. Els frigorífics dels avis estan plens d’aquestes instruccions en les quals se’ls explica amb detall tota i cadascuna de les coses que no es deuen oblidar els avis. Així que com més gran és la llista més pots “mosquejar” als avis.

2.- Els avis t’ajuden a cuidar i a educar al teu fill. Així que no els exigeixis la perfecció que per cert els pares tampoc tenim.

3.- Els nens saben perfectament què poden fer i on ho poden fer. Hi ha avis que deixen que els seus néts posin els peus al sofà però aquests mateixos nens a casa seva no ho fan. No li diguis als avis “l’esteu mal criant” és més fàcil dir-los “us espatllarà el sofà”.

4.- No rivalitzis amb els avis. Perdràs. Un avi, en general, té tot el temps del món quan està amb el seu nét. El teu no.

5.- Sigues flexible amb les teves normes quan deixes al teu fill amb els avis, ells t’ajuden encantats però no oblidis que els avis estan també encantats fent altres coses a més de cuidar als teus fills.

Un avi li dona als teus fills el que solament un avi pot donar. L’afecte dels avis és d’un valor emocional incalculable. Els avis són uns meravellosos mestres ensenyant el valor del record. (No estaria malament repassar el post en el qual vaig parlar dels efectes positius d’ensenyar a recordar als nostres fills). Entre tots anem a fomentar-ho, anem a gaudir-ho.

Educar és una manera estupenda de practicar la generositat. Educar és una estupenda manera de compartir. Recordeu que per educar a un nen “fa falta tota la tribu”.

Així que aquest post va per tots els avis i àvies que eduquen. Amb el nostre afecte i reconeixement.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*