Tecnologia, educació… i Espanya

Per Enrique Dans
Escuela-española (1)Un reportatge en el Financial Times,“Google overtakes Apple in the US classroom“, proporciona algunes xifres i dades interessants sobre l’evolució de la tecnologia a les escoles nord-americanes: durant el tercer trimestre, segons dades de IDC, Google va facturar 715.000 Chromebooks al mercat educatiu, enfront d’un total de 702.000 iPads. És el primer trimestre en el qual Google supera a Apple en aquest mercat.
Les xifres, encara interpretant-les amb precaució pel percentatge que suposen en el context d’un mercat com el de l’educació als Estats Units, reflecteixen clarament una tendència progressiva i imparable cap a la integració de la tecnologia a l’aula. La discussió a les escoles nord-americanes se centra en qüestions com la idoneïtat d’uns o altres dispositius de cara al treball dels alumnes: mentre les tablets es veuen més com un dispositiu d’accés a continguts, bàsicament una forma d’accedir a llibres electrònics o a pàgines web, el Chromebook, que pot obtenir-se en nivells de preu que comencen en els dos-cents dòlars, es veu com una solució més completa, la necessitat de la qual resulta més òbvia a mesura que l’alumne creix, i que facilita una relació amb el contingut més bidireccional, en la qual tendeix a donar-se més protagonisme a la creació.
Mentre, a Espanya, ens dediquem a crear lleis per prohibir l’ús del smartphone a les aules, amb el suposat fi d’evitar l’enfrontament entre alumnes i educadors. En lloc de tractar de buscar l’encaix d’un dispositiu com el smartphone dins del procés educatiu, d’integrar-ho com a plataforma de computació ubiqua que és, tractem de tancar-li les portes de l’aula, d’excloure’l, de convertir l’educació en un entorn hostil en el qual els nens es veuen obligats a tornar a un temps que ni tan sols van viure. En una societat completament connectada, les aules pretenen mantenir-se com un entorn completament desconnectat.
Mentre en altres països tracten de modificar els processos educatius per aconseguir que serveixin per socialitzar als nens en l’entorn tecnològic que els ha tocat viure, es doten les aules amb tablets i portàtils per convertir-los en vehicles de coneixement, o fins i tot es dissenyen canvis per aconseguir integrar la tecnologia com una part fonamental del curriculum, a Espanya l’adreça del progrés és… prohibir dispositius, perquè no s’és capaç de pensar en com integrar-los de manera positiva. És clar: és molt més fàcil prohibir que pensar.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*