SOBREVIURE A LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Per Maite Marín Martí

MMM2

Sóc una de tantes mares i pares que han de recórrer a activitats extraescolars o serveis d’acollida per a fer compatible l’horari laboral amb el de l’escola dels fills. No tinc res en contra dels serveis d’acollida i menys del de l’escola dels meus fills, els quals quan van allà estan tan ben atesos que es senten com a casa però preferentment trio les extraescolars doncs a part d’aprendre un esport, un idioma o potenciar un talent, als nens  els hi agrada més.

No sé si a tot arreu és així però a l’hora d’escollir una activitat esportiva crec que hi ha molta oferta en quan tipus d’esport però o et federes a un club, vius aquell esport com quelcom diví i hipoteques tots i cada un dels caps de setmana portant al teu fill de competició en competició o partit per tota la geografia  catalana o fas que practiquin un esport senzillament a l’escola que com a molt potser podràs veure un entrenament o una senzilla exhibició a final de curs.

No podria existir un terme mig, el poder practicar degudament un esport i gaudir d’una lligueta o exhibició a final de curs o com a molt a final de trimestre?.

Pel que parlo amb mares i pares sobre el tema i que els seus fills estan federats em comenten que són els propis nens els que volen poder anar cada cap de setmana als partits i que no els fa mandra matinar per anar allà on toqui, però això és tan bo? Potser tinc un punt de vista egoista sobre el tema però valoro molt el temps familiar del cap de setmana. Vivim en una societat on a les famílies, potser només li passa a la meva i estic equivocada,   ho tenen difícil per a trobar un moment per estar tots junts, explicar com a anat la setmana i fer alguna activitat tots plegats.

MMM

Si fins i tot durant els caps de setmana hem d’anar a “toque de pito” que serà del despertar-se amb la invasió del més petit o no tant petit a dins del llit i que et desperti a base de petonets, les pessigolles inesperades, un matí de mandretes en pijama o la decisió espontània de fer una excursió  o qualsevol altra cosa?

Potser amb un fill encara et pots organitzar però i si tens 2, 3, ..com t’ho fas? I si les convocatòries coincideixen en dia i hora però no en lloc. No tothom té la sort de tenir 2 cotxes o la possibilitat d’endossar a un dels fills en el cotxe d’un altre company també convocat.

A part com a família tenim obligacions i necessitats: la casa no es neteja sola, la compra a no ser que la facis per Internet no es presenta sola a la porta i la roba tampoc es neteja, seca i plega sense el suport d’un de nosaltres. A part les iaies esperen durant tota la setmana a poder veure els seus nets i de tant en tant també tenim ganes de veure als nostres germans, cosins, tiets i amics. Uff potser el problema està en que els caps de setmana són molt curts per a tota la feina que pretenem fer. També, ara que la meva filla gran ha crescut a part de tenir deures, ha de preparar de tant en tant exàmens i si no en teníem prou ara també fem de mestres. La veritat és que ens estem posant tant al dia que si ara juguéssim al Trivial guanyaríem de carrera.

En fi, per ara i mentre els meus fills m’ho permetin seguiré egoistament passant els caps de setmana gaudint en la seva companyia dels,  per a mi,  petits però tant importants moments.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*