5

Menors a la Xarxa: A l’estiu no donem vacances al Control Parental

Avui us volem fer participar d’aquest post de Angelucho en el qual ens posa damunt de la taula un tema important: els perills en Internet augmenten conforme creix l’exposició dels menors a la Xarxa sense una adequada supervisió per part dels adults, i això pot passar a l’estiu. Creiem que és un bon moment per pujar la guàrdia i no relaxar-nos.

5
Amb l’arribada de les vacances escolars i el temps d’oci, els nens disposen de molt més temps lliure per dedicar-se a les seves aficions, i per això el fet d’estar de vacances no ha de ser sinònim de tirar en l’oblit el necessari Control Parental.
En dates especials, com són les llargues vacances estivals, els nens aprofiten per “desconnectar” i la millor forma de fer-ho és NO DESCONNECTANT-SE de la xarxa, durant el temps de vacances. Els adults tampoc hem de “desconnectar-nos” i hem de continuar el “Control Parental“.
menores-tic-300x197     Ha canviat molt el conte, els pares ja no hem d’estar en la finestra pendents        de veure amb qui està jugant el nostre fill, o si li sorgeix el més mínim                    problema. Els nostres fills han deixat de ser tan “de carrer” com l’érem                    nosaltres i ara es “entretenen” amb els seus ordinadors, consoles, tablets i            smartphones en la tranquil·litat de les seves habitacions i per a la “equívoca”      tranquil·litat dels pares.
Ara, en l’era de la comunicació, els nostres fills són especialistes en la                   socialització, tenen centenars de “amics” amb qui parlen i comparteixen               confidències en xarxes socials, enmig d’una partida dels seus jocs online preferits o a través dels programes de missatgeria instantània instal·lats en els seus telèfons mòbils d’última generació.
Són especialistes en l’ús i gaudi de les noves tecnologies,4 tinguem en compte que han nascut a l’una, són realment “nadius digitals”, veritables experts en “maquinetes i aparells varis”, gaudeixen del control absolut de les noves tecnologies i de les seves eines, ells han inventat “l’internet”!
Per contra nosaltres, els “immigrants digitals”, o com diria Fernando de la Quadra els “nadius radiofònics” , no ens assabentem “de la missa la meitat”, no tenim ni idea de “tuentis, facebús o jabús”. Aquesta és la idea que tenen els nostres fills del nostre coneixement de les noves tecnologies, i aquesta és precisament la idea que hem de treure-s’hi del cap. Per a això hem de començar per “educar-nos” nosaltres mateixos, amb això evitarem que els nostres “nadius digitals” es converteixin en “orfes digitals” (llegir entrada MENORS A la XARXA: Orfes Digitals a la recerca de Ciberpadres).

 

Tenim raó per preocupar-nos? Sí.
Tenim raó per desesperar-nos? No.

A manera d’exemple: en el tema d’Internet, podem semblar turistes, i els nostres fills autòctons de la xarxa. Per això hem de familiaritzar-nos amb tot això tan nou per a nosaltres, i no fa mandra convertir-nos en experts en la matèria per protegir als nostres fills.

educacion-300x241Com de costum no vull ser ni semblar alarmista ni detractor d’internet, al contrari, com a internauta que sóc, des de fa uns quants anys, advoco pels nombrosos beneficis de la xarxa en tots els aspectes, tant culturals i educatius com a socials i comunicatius, però que com se sol dir en el savi refranyer espanyol “per un cigró negre s’espatlla el bullit”.
Doncs no estic d’acord!, simplement trèiem aquest “cigró negre” d’internet perquè els nostres fills puguin gaudir de les seves bondats, i nosaltres de la tranquil·litat de saber que els nostres fills estan segurs a la xarxa, i per a això no necessitem fer cap màster com a experts informàtics per poder protegir-los, simplement hem d’acabar amb l’anomenada “bretxa digital” entre pares i fills i ser coneixedors dels perills als quals es poden enfrontar al món “virtual” com coneixem els perills que els aguaiten al món real.
Els pares no sempre som conscients dels perills 9que comporta la Xarxa, encara que tenim, en ocasions, una certa percepció d’inseguretat, s’ha repetit en aquest blog,

i en diverses ocasions, el perill de la “falsa solitud” en internet dels nostres menors, el perill que els nostres fills puguin ser víctimes d’un ciberdepredador que els assetgi mitjançant les tècniques del conegut “Grooming”. O simplement que ells mateixos siguin víctimes dins del seu propi cercle o fins i tot els causants del problema en els casos de “Ciberbullying” o “Sexting”, els tres perills “ING” dels menors a la xarxa.
Conscients d’aquests tres perills “principals” és hora d’abordar altres perills dels quals no tenim consciència però no per això es converteixen en menys greus.

 

6Em refereixo a les experiències veritablement negatives, com per exemple durant la navegació, amb no més de tres clics de ratolí un menor pot arribar al visionat d’imatges fortament pornogràfices o violentes. Només el 45% dels pares coneix les experiències negatives que els seus fills han sofert en un o un altre moment a la Xarxa. El problema és que més del 60% dels menors afirma haver tingut experiències desagradables i negatives.

Molts pares ni tan sols saben que, encara que els seus fills dediquin poc temps a navegar per Internet, després deixen l’ordinador encès descarregant continguts, mentre que els pares romanen totalment aliens al contingut que es descarreguen. Recordem els “extints” videoclubs, en ells trobàvem diferents seccions i temàtiques, en internet passa igual, podem gaudir dels millors continguts d’animació infantil però també de les temàtiques més dures i atroces de les quals mai podríem imaginar.
D’altra banda, la “mobilitat” d’Internet fa que, com sempre diem, Internet es trobi ara en les nostres butxaques, dins dels nostres Smartphones. Encara que no per a tots, ja que per a uns altres, especialment els menors/adolescents, aquests Smartphones no es troben en la butxaca, ara són una prolongació de la seva mà, són un apèndix més del seu cos que difícilment pot ser separat de la mà.
Precisament aquesta “mobilitat” fa que els perills no se separin d’ells, i màxim en temps vacacional on ningú els obliga a deixar l ’Smartphone a casa, normalment davant la prohibició d’alguns centres escolars a portar-los a classe, norma que, per descomptat, és “saltada a la torera” per… els noi@s?, o tal vegada… com va a estar el meu fill sense mòbil? i si li passa alguna cosa?
Canviar les regles del joc

11
Els perills en Internet augmenten conforme creix l’exposició dels menors a la Xarxa sense una adequada supervisió per part dels adults, com succeeix durant l’estiu. D’altra banda, aquesta falta de supervisió pot a més provocar que els nens facin usos inadequats o poc responsables de la Xarxa. L’estiu és un moment ideal per canviar les regles del joc.
Per als especialistes, la clau de l’èxit està en el diàleg. Els menors han de saber que poden confiar en els pares a tot moment, i que tindran el seu suport. Molts menors no els expliquen als seus pares els problemes que tenen en Internet per temor a irritar-los.
L’ordinador ha d’estar situat en1 una sala pública com el saló, o una habitació d’ús comú, encara que això no va a garantir que el menor accedeixi a Internet a través dels ordinadors dels amics, o els de un cibercafè o biblioteca. D’altra banda, els pares moltes vegades obliden que el telèfon mòbil és una via d’accés a Internet, la més habitual via d’accés a la xarxa actualment per part dels adolescents.
Hem de tenir en compte que els riscos que es corren amb el telèfon mòbil són similars als d’un ordinador connectat a la xarxa. Per això és convenient revisar habitualment la factura telefònica, per evitar accessos o subscripcions a serveis de tarificació especial, revisar l’activitat dels perfils dels menors que sempre hauran d’utilitzar-los sota la supervisió dels adults, i a més establir un lloc comú, per exemple una tauleta auxiliar en el saló, on es recarreguin junts els telèfons de pares i fills. Que en cap cas els hi portin tot sol a l’habitació a les nits.
prohibir_internet-300x300          No es tracta de prohibir Internet. Aquesta mesura només traslladaria el problema a altres               ordinadors o dispositius. És millor explicar als fills per què no han d’accedir a                                     determinades pàgines, no parlar amb desconeguts, i inculcar quins perills els aguaiten si               desenvolupen determinades conductes que para ells poguessin ser innòcues, per exemple,               com proporcionar informació personal a les xarxes socials. Cal deixar-los clar, i de forma               raonada, que si posen moltes fotos de la casa, escriuen la seva adreça, i diuen que es van de           vacances, hi ha moltes possibilitats que en tornar no quedin ni les frontisses de les portes, i           això en el millor dels casos.
Per sort, en aquesta lluita contra els perills 12que amenacen als menors en Internet, els adults tenen a la tecnologia de la seva part. Tots els ordinadors domèstics, i dispositius mòbils haurien de tenir instal·lat un antivirus i qualsevol altra capa de seguretat, com a tallafocs, doble autenticació, etc., perquè només així s’evita que el dispositiu es “allisti” a un “exèrcit” d’ordinadors o dispositius zombis que els usarien per a la comissió de tot tipus d’activitats il·lícites de les quals poguéssim aparèixer, a priori, com els veritables responsables de la seva autoria.
Se’ls pot explicar als menors que no convé que visitin certes pàgines, però a més l’accés a aquestes pàgines es pot bloquejar des del control de continguts de navegador o des d’un programa de control parental.

Usuarios-300x144
D’igual manera, és possible establir un horari d’ús. Els programes de control parental permeten fixar la franja horària en la qual pot navegar el nen. Per a això cada fill haurà de tenir un compte d’accés d’usuari amb privilegis limitats, MAI COM A ADMINISTRADOR!
Gran part dels arxius que circulen a les xarxes d’intercanvi P2P estan contaminats, inclouen programes espia, troianes, virus i, en molts casos, el contingut real no té res a veure amb el títol. Xarxes P2P que possiblement hagin quedat alguna cosa obsoletes per a ells, però un ciberdelinqüent emprarà tècniques d’Enginyeria Social per fer que les descàrregues es facin atractives, i de vegades necessàries, per a ells.
Avui acabem amb una miqueta de música

CANCIÓN X1Red+Segura

“PADRES EN LA RED”

(David “Insonusvita)

 

Si us agrada la lectura i voleu “Informar-vos i Educar-vos” podeu descarregar-los de forma gratuïta el llibre “X1Xarxa+Segura Informant i Educant V1.0″.

 

En les vacances no donem vacances al nostre sentit comú, no baixem la guàrdia ni posem en perill als nostres menors, potenciem l’ús responsable d’internet i com sempre recordem que a Internet…

Nosaltres som nostra major vulnerabilitat, però també som el nostre millor antivirus
Ens veiem a la Xarxa

logo-angelucho

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*