“Si tens un smartphone no tens llibertat”…

Ens sembla molt interessant aquesta reflexió publicada en un post de Kids and teens online. És important plantejar-nos que representen els mitjans de comunicació per a nosaltres i per als nostres fills i reflexionar sobre la llibertat que suposen i el temps que invertim en ells.

smartphone
Al principi pogués semblar que aquestes paraules han estat pronunciades per algun tecnófob, que considera que les noves tecnologies ens estan convertint en esclaus i estan acabant amb la nostra privadesa. Però no és així. Són paraules del President de Telefònica en la passada junta d’accionistes, una de les principals empreses de telecomunicacions del món.
Com a President, César Alierta ha afirmat que prefereix tenir un mòbil que sigui “una carraca”, a tenir un smartphone i “perdre la llibertat”, afegint que qui disposa d’un d’aquests aparells ha posat la seva informació en mans d’empreses que: “No inverteixen un euro i coneixen la vida de totes les persones i les administracions públiques”, referint-se directament a entitats com Google, Apple i Facebook.
La veritat és que les seves paraules han cridat l’atenció en haver estat pronunciades per algú amb el seu càrrec, però ningú ha criticat el contingut de les mateixes. I la veritat és que personalment considero molt satisfactori que algú, que dirigeix una empresa de telecomunicacions, ressalti la falta de privadesa i llibertat que pot derivar-se de la cessió de tantes dades de la nostra vida a empreses de tot el món. Les seves paraules són una trucada d’atenció per a navegants (encara que no vaig a entrar a valorar el context i objectiu amb el qual van ser pronunciades).
No obstant això, crec que no hem de quedar-nos aquí. Són paraules molt categòriques, però no afronten realment la qüestió. Hem d’anar més lluny. Molts pares i mares, i alguns usuaris, poguessin deduir d’aquestes paraules que com més antic sigui el terminal que utilitzes més llibertat tens, i que qui té un telèfon intel·ligent d’última generació realment té compromesa la seva llibertat… I la veritat és que això no és exactament així.

 

Recordo perfectament als adolescents amb els quals treballo quan assenyalen que els seus mòbils els fan “més lliures”. Recordo en concret a un d’ells, que afirma que abans de tenir mòbil passava moltes més hores a casa pegat a l’ordinador per xatejar amb els seus amics. Ara que porta la connexió en la butxaca, i sap que pot estar en contacte amb els altres des de qualsevol lloc i a qualsevol moment, surt molt més que abans. Per als adolescents, com he explicat ja en diversos articles, això és el més important durant l’etapa que estan vivint. Algunes persones diuen que per culpa delsmartphone ara estan “disponibles”, localitzables i treballant durant la major part del dia… però també conec altres persones que afirmen sense dubtar que gràcies al smartphone poden anar-se de vacances. Gràcies als miniordinadors que porten en la butxaca poden resoldre assumptes, si sorgeixen, que abans haguessin requerit de la seva presència física o els haguessin impedit directament sortir de la ciutat. L’experiència de cadascú serà diferent en aquest sentit. Per a alguns el mòbil ha estat un alliberament i per a uns altres suposa una esclavitud. Tampoc vaig a valorar-ho ara.

 

El que m’interessa assenyalar és que la nostra llibertat, i la dels nens i adolescents, depèn del paper que nosaltres adoptem, depèn del nostre sentit crític, de la informació que tinguem sobre com funcionen moltes empreses i de la formació que ens estiguin donant sobre aquest tema. Quan algú utilitza un smartphone pot decidir per a què ho utilitza. Ha de plantejar-se quines aplicacions es va a descarregar, si està acceptant condicions que permeten geolocalitzar a cada moment, per exemple, o si està utilitzant una xarxa social que ja li ha advertit que compartirà les seves dades amb altres empreses (sense ni tan sols dir-li amb quines empreses). Al meu entendre la llibertat l’obtenim si tenim informació. Estic d’acord amb Cessar Alierta si ens referim a persones que utilitzen els smartphones i les seves aplicacions sense coneixement previ. Però crec que és la falta d’informació la que els resta llibertat.
És a dir: crec que si ensenyem als més joves (i als adults) a manejar aquesta tecnologia amb coneixement de causa, la seva llibertat no es veurà tan minvada com pogués semblar. Quan saps què coses no has de manar per WhatsApp, què pot passar amb la informació que envies per SnapChat, o què pot fer Facebook amb les fotos que puges a la seva xarxa social, actues d’una altra manera. Quan saps què aplicacions no has de descarregar-te, o què succeirà si ho fas, canvia la teva forma d’utilitzar aquesta tecnologia. Quan saps com configurar la privadesa dels diferents serveis, i quines dades poden ser utilitzats i para quines, el teu sentit crític es multiplica exponencialment. I si no cuides llavors la teva informació i privadesa serà una decisió presa amb la llibertat que t’atorga el poder triar. És la informació i el coneixement la que ens dóna aquesta llibertat.
Si eduquem als més joves en l’ús de les noves tecnologies, i els donem la informació que haurien de tenir, estarem formant a nens i adolescents molt més crítics, i molt més lliures. Però en efecte, si posem a les seves mans el món dels smartphones i les aplicacions mòbils, les xarxes socials i els sistemes de missatgeria instantània, sense formar-los prèviament, estarem donant a lloc a persones molt menys lliures, amb la seva privadesa totalment compromesa, manejables i sense capacitat crítica. I això és alguna cosa que sí està a les nostres mans.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*