El Petit Príncep: “L’essencial és invisible als ulls”

Ens sembla interessant recomanar aquest post de Mundo de Mamá en el qual ens parlen del llibre  “El Petit Príncep” de Antoine de Saint-Exupéry que pot fer que un nen impulsi el seu gust per la lectura. 

el-principito“No es veu bé sinó amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.” i mentre deia això vaig mirar a a la meva filla de 6 anys, amb el seu rostre il·luminat pel reflex de la pantalla gran, els seus ulls grans i brillants, asseguda al fil de la butaca al costat d’una dels seves millors amigues i completament abstreta pel diàleg i la pel·lícula; mentrestant, jo convertia en realitat un d’aquests moments que sempre vaig somiar quan ni tan sols era mamà: portar a les meves filles juntes al cinema.
Vam anar a veure el “remake” del llibre El Petit Príncep, sortida per partida doble doncs era la primera vegada que portàvem a la meva filla petita al cinema i que la meva filla major convidava a una de les seves millors amigues a passar una tarda de dissabte amb la nostra família.
De nena mai em va emocionar llegir llibres, segurament en el col·legi mai vaig passar de la meitat de molts però a través de les meves filles he après a llegir de nou i descobrir la màgia de la lectura; vaig despertar tants sentiments en mi i El Petit Príncep, que fa un temps es va convertir en el meu llibre favorit. Haver-ho representat en cinema i d’una forma bastant apegada al llibre original, va fer que molts nens també despertessin l’interès en aquest clàssic que per si no sabien, és el llibre de gènere literari de tipus novel·la infantil, més vegades traduït al món.
“Només es coneixen les coses que es domestiquen -va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als mercaders. Però com no existeixen mercaders d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!”
L’amistat, un valor tan difícil de trobar, cuidar i conservar. La pel·lícula gira entorn a una petita nena de també 6 anys d’edat, igual que la meva filla gran, qui descobreix a través del seu veí el veritable sentit de romandre amb ànima de nens i mantenir-nos el més distant possible a la vida monòtonament rutinària i desperta l’empatia al costat de la capacitat de sorpresa en la nostra vida. Tant què reflexionar, tant que fins a la meva filla de 6 anys la va fer plorar un parell de vegades i qüestionar-se sobre el buit existencial que una persona et deixa quan es va, quan tens un millor amic, quan inverteixes el teu temps en les persones o els moments i no en les coses.
Tantes lliçons dins d’un llibre tan petit: la veritable amistat, la qualitat de temps, les relacions, la vanitat, l’empatia, la noblesa… Un llibre inspirat en la meva terra: Guatemala. Expliquen que quan el va crear el seu autor -l’escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry (1900–1944)-, va ser inspirat aquí en la nostra pàtria, que ell anava rumb a la terra de la seva promesa a El Salvador, i que va haver de fer una parada per Guatemala perquè el seu avió venia fallant, en aterrar va tenir un accident que el va portar a refer en Antiga Guatemala, ciutat que el va inspirar per escriure sobre l’Asteroide B612: tres volcans, un d’ells inactiu -el d’Aigua-, arbres que creixen enormement creant catàstrofes -la Ceiba- i la seva inspiradora rosa, com les quals es conreen a la nostra terra freda de Sacatepéquez. Una serp que s’empassa un mamut, inspirada en el Turó d’Or de Atitlán.
Un llibre enriquidor, clàssic, necessari, indispensable en la cultura general d’un nen i la família, perquè la lectura i la fantasia que ve amb aquests s’hereta per tradició de papàs a fills. Si prefereixen el cinema, vegin la pel·lícula però no deixin de conèixer un llibre que com a mi, pot ser que els canviï el gust per la lectura, o fins i tot la forma de veure o viure la vida.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*