Vigila amb el que expresses amb les noves emoticones…

Volem recomanar-vos aquest post de kids and teens online. Les noves aplicacions tecnològiques ens aclaparen i ens passen de llarg amb tanta rapidesa que no ens assabentem. Amb aquesta explicació podem reflexionar una vegada més per poder ajudar i formar als nostres fills.

portrait serious stern baby
Fa poc que FACEBOOK ha llançat a Espanya i Irlanda els nous botons que acompanyaran al famós M’AGRADA. Es tracta de sis emoticons que reprodueixen sis emocions: : “m’encanta”, “em diverteix”, “m’agrada”, “em sorprèn”, “m’entristeix” i “m’enfada”.

Les sis interaccions, que denominen “Reactions”, permeten als usuaris mostrar sis emocions diferents, la qual cosa millora considerablement la comunicació entre els usuaris. Permet, a més, obtenir un feedback molt més realista de les reaccions que generen els textos que escrivim o les fotografies que pengem a la xarxa social. En aquest sentit són tot un encert, sense cap dubte.
Però la importància d’aquestes emoticones va molt més allà… Crec que hem de tractar almenys dues qüestions importants derivades del seu ús en Facebook: l’impacte que tenen aquestes emoticones en els usuaris, i el volum i precisió de la informació personal que es va a poder emmagatzemar sobre cada usuari que els utilitzi.
Les emoticones no són només caretas que gesticulen, sinó que realment generen emocions en les persones que els reben. Són una forma de comunicació no-verbal que és perfectament processada pel nostre cervell. De fet, diverses recerques demostren que reaccionem a les emoticones de la mateixa manera que enfront dels rostres humans. Quan aquests dibuixos mostren emocions són processats per les mateixes zones del cervell que interpreten els rostres humans, i poden afectar al nostre humor i a les nostres reaccions.
L’explicació la trobem també en les anomenades NEURONES MIRALL. Aquestes neurones reflecteixen dins de nosaltres mateixos les emocions que percebem en els altres, i ens fan reviure-les. Les neurones mirall analitzen constantment les manifestacions emocionals d’aquells que ens envolten, i ens porten a compartir-les. Quan algú ens somriu, normalment el primer que sorgeix en el nostre rostre és un altre somriure.
I heus aquí que això succeeix tant pel positiu com pel negatiu (!) Les sis interaccions emocionals que ens presenta Facebook ens van a permetre empatitzar, però també ens van a fer sentir l’empipament d’altres persones. Se suposa que no volien implantar el botó de NO M’AGRADA doncs, segons deia el seu president: “No volem que Facebook es transformi en un fòrum en el qual les persones voten a favor o en contra de les publicacions”. I, no obstant això, ara inclouen un botó que va molt més lluny.

L’emoticona de “m’enfada”, enrogit per la ira, transmet una sensació al que ho rep en una publicació molt més dura i emocional que un asèptic NO M’AGRADA. Aquest “m’enfada” és una expressió que implica acció, i no solament una simple manifestació. Per descomptat és tot el contrari a l’ASSERTIVITAT que intentem treballar amb els alumnes/as en els col·legis. Hi ha moltes formes de dir i comunicar les coses, i la ira no és la millor. No es tracta de no sentir-la, doncs és inevitable i té la seva funció, però no pot utilitzar-se com la forma de transmetre als altres que alguna cosa no ens agrada. Si llegeixo alguna cosa que NO M’AGRADA en Facebook, o amb el que no estic d’acord: Per què raó vaig a haver d’enfadar-me? Hi ha moltes coses amb les quals no estic d’acord i no m’irriten. Per què hem de portar el desacord al terreny emocional? No podem pensar diferent i expressar-ho sense enfadar-nos? Intentant evitar el botó de NO M’AGRADA han fet alguna cosa molt pitjor. Si ara no m’agrada el que algú publica en Facebook resulta que haig d’enfadar-me…
I, per descomptat, si punxes sobre l icona, t’apareixen les identitats de les persones que s’han enfadat, amb el seu nom i cognoms. No crec que això vagi a afavorir molt el bon ambient a la xarxa social.
Però al marge de tot l’anterior, hi ha una altra qüestió molt important que pares, mares i educadors/as hem de treballar amb els menors d’edat. A més d’explicar-los que poden mostrar el seu desacord sense necessitat d’enfadar-se, és necessari advertir-los sobre la quantitat d’informació que pot obtenir-se sobre ells observant els llocs en els quals col·loquen aquestes emoticones. Fins ara, Facebook solament coneixia la informació derivada dels M’AGRADA que la gent posa, que ja és molta informació. Posem M’AGRADA en el comentari d’un polític o un periodista determinat, a la foto d’una manifestació, i en molts altres llocs que permeten obtenir informació molt valuosa sobre com som, què ens agrada i amb quins pensaments, idees o creences ens identifiquem. Però des d’ara, qui utilitzi innocentment les noves interaccions, va a facilitar moltíssima més informació. Les situacions que li entristeixen, les que li causen sorpresa, les que li enfaden, que li alegra, li diverteix, li encanta, són dades que van a permetre confeccionar un perfil molt detallat sobre la seva persona.
Cada dia és més necessari treballar amb els nostres fills/as i alumnes/as sobre aquests aspectes, facilitar el desenvolupament del seu sentit crític, i preparar-los per a la convivència en un entorn digital concebut amb criteris que no sempre coincidiran amb els de les famílies o les escoles.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*