Què demanen els profes als pares dels seus alumnes? Contesta Isabel

Us proposem aquest post de Gestionando hijos que ens posa cara a cara amb els professors dels nostres fills perquè ells ens expliquin què és el que necessiten de nosaltres. És una bona reflexió per fer i treure conclusions.

Frente-a-la-pizarra-JUan-Carlos-Mejía-Flickr-e1456999441881
Fa un parell de setmanes, vam demar als professors que ens expliquessin què demanarien als pares dels seus alumnes i alumnes. I ens va contestar Mª Isabel Giménez Millor, professora d’un col·legi públic de València. Compartim la seva resposta per convidar a la reflexió i la col·laboració d’un binomi imprescindible per aconseguir un objectiu comú: educar bé perquè els nostres fills i alumnes siguin bones persones. Si ets professor o professora i ens vols donar la teva opinió, escriu a autores@gestionandohijos.com
Els demanaria respecte. Respecte i col·laboració. Respecte, perquè els mestres som els professionals, sí, professionals, com la mèdic o el forner, que, durant uns 185 dies de classe cada curs (res més, o res menys), escoltem, atenem, instruïm, il·lusionem, eduquem, consolem, aixequem, guarim, protegim, valorem, conduïm, reconduïm… als seus fills.
I col·laboració amb mi, que sóc la tutora de la classe dels seus fills i la que passa tantes, o fins i tot més hores al dia que ells, amb els seus nens (en aquest cas, de 3º de Primària, 29 nens de 8 anys). Perquè sense col·laboració, les criatures senten parlar en massa ocasions de l’exigent, estricta, exagerada o tova, poc exigent/benèvola, avorrida, corrent, insulsa,…, que és la seva “senyoreta Isabel”.
Col·laboració en l’acadèmic, en les pautes de treball a seguir en classe i, si fa falta, a casa, en el reforç de les tècniques d’estudi iniciades però encara no aconseguides (en el meu cas, en el meu grup, la majoria dels pares poden i saben fer això, i més);… Quant a actituds, col·laboració perquè els valors com el respecte, la responsabilitat, l’interès o l’empatia, entre uns altres, tan treballats i tan “enaltits” en classe, no siguin aquestes paraules que tant ens repeteix la “seño” a classe i de les quals tant parlem i les que intentem, il·lusionats, posar en pràctica, i que siguin també posats en pràctica i “valorats”, mai millor dit, a casa.

I en el conductual, col·laboració amb les normes bàsiques de convivència que un nen d’aquesta edat pot interioritzar i posar en pràctica, sempre, a classe, al col·legi, a casa, al parc, o en el supermercat.
Col·laboració perquè no ens desacreditin més davant dels seus fills, perquè som els seus “mestres”; perquè acudeixin, receptius i no inflexibles i creient estar en possessió de la veritat absoluta i infravalorant el treball que realitzem (per i per als seus fills), a les reunions de tutoria quan se’ls cita per parlar del que considerem normal i del que és preocupant; col·laboració per seguir les pautes de modificació de conducta que en ocasions se’ls suggereixen pel bé dels seus fills i de la resta del grup, col·laboració per seguir desenvolupant a casa, cada dia, malgrat el cansament amb que els adults arribem a la tarda/nit a casa, la cultura de l’esforç.

Col·laboració perquè els segueixin inculcant la importància de l’esforç en la societat actual, per aprendre, com a alumnes i com a persones, per no crear éssers “dependents” dels centenars de tipus de maquinetes electròniques que avui tenen tan fàcilment a la seva disposició ( “divisions?…. *bah!, les faré amb la calculadora del mòbil del meu pare”; “mural informatiu?… val!, m’ho fan la meva mare i la meva àvia mentre jo passaré de nivell en el joc X de la tablet”).
Col·laboració, en definitiva, per ajudar a créixer a nens, per ajudar-los al fet que es converteixin en persones reflexives, persones pensants, persones lectores, persones autònomes, persones solidàries, persones esforçades, bones persones.
I que els vulguin, que els vulguin sempre, però amb un amor ben entès, un amor en el qual no es val tot, un amor que protegeix i ajuda a créixer.
Això és el que jo demano als pares i mares dels meus alumnes, la qual cosa sempre els he demanat i el que seguiré demanant.

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*