Frases prohibides: “Comença el curs… i se t’acaba la bona vida”

Tornem a la càrrega i estem felices de tornar a trobar-nos. Aquest curs ens ofereix bones notícies i uns post plens de continguts per a les famílies. Feliç entrada de curs.

scott-webb-niño-tirando-hojas-peque-e1472895850687
Doncs ja arriba setembre i amb això la volta al cole, a la rutina, a les presses… Potser a aquest mes no el rebem amb el millor dels ànims o el millor dels somriures, perquè la volta és dura. Però, per molt que tinguem dret a manifestar la nostra tristesa pel final de l’estiu i a dir que els nostres fills estan assilvestrats amb les vacances, és positiu rebre el curs amb queixes, amenaces i dient, en definitiva “se t’acaba la bona vida”?

Lucía i David tenen dos fills, Mario i Manuel. Han passat un gran estiu a la platja, a la muntanya, gaudint de la piscina de la seva casa i jugant sense parar amb joguines que tenien morts de riure en calaixos. I a més, han posat a prova mil vegades la paciència dels pares: menjant només el que els agrada, mandrejant per llegir o repassar el que han après durant el curs, tenint la seva habitació desordenada… Lucía i David saben que els seus fills s’han convertit en l’estiu en dos petits salvatges. Lucía i David han gaudit i ara estan sofrint el que cridem la síndrome postvacacional. I a més entenen que els seus fills van a passar-ho malament quan hagin d’atenir-se a les rutines, normes i tasques del col·legi. Així que amb l’arribada de setembre, no paren de dir-los:
-Ja us posaran rectes quan comenci al cole. Se us acaba la bona vida.
-Ja menjareu de tot quan torneu al menjador. Se us acaba la bona vida.
-Ja us afartareu de fer deures en uns dies. Se us acaba la bona vida.
Un dia, quan estaven els avis a la casa, l’avi Ramón, després d’escoltar aquestes frases, els va dir, en un a part:
-I després voldreu que estiguin motivats per anar al cole, no? Si sembla que els esteu anunciant que aniran a treballs forçats…
Lucía va tractar d’explicar al seu pare el perquè d’aquestes frases:
-Les diem perquè entenguin que és necessari tornar a tenir una mica de disciplina i de rutina, si no la tenen ho passaran malament. I perquè, a més, la veritat, estem tristos perquè se’ns acaba l’estiu, no està bé que els hi diguem que estem tristos?
Ramón no es va deixar convèncer per l’explicació:
-Bé, Lucía, escolta’t, soneu a amenaça, la veritat. Jo crec que podríeu donar aquestes dues idees que dius sense donar a entendre que el cole és com un càstig.
Lucía i David pensen i decideixen que, en comptes de transmetre un missatge negatiu sobre el cole, uns dies abans de la volta a les classes, començaran gradualment a ficar-se al llit abans, a despertar-se abans, a preparar les coses del col·legi amb il·lusió i a reconèixer que, encara que estan tristes perquè les vacances han estat genials, en el cole els esperen moltes coses bones. Perquè no, no s’acaba la bona vida.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*