Ampliació del permís de paternitat: opinen els nostres experts

El debat està servit: els permisos de maternitat i paternitat. Els experts opinen, però què opinem nosaltres, pares i mares? és bé fer una reflexió a aquest efecte. Aquí us deixem de la mà de Gestionando Hijos diferents opinions.

child-cute-dad-105952
El Govern i Units Podemos han acordat un calendari per equiparar els permisos de maternitat i paternitat, de manera que siguin iguals, intransferibles i remunerats al 100%. La notícia ha obert el debat al carrer i, per descomptat, a les xarxes socials sobre el repartiment entre homes i dones de les cures infantils en la llar, sobre la forma en la qual a la dona li afecta laboralment que la seva baixa sigui, fins avui, superior en temps que la que pot disposar el pare, i sobre la necessitat d’ampliar la baixa maternal més enllà de les 16 setmanes.
Des de Gestionando Hijos hem volgut tractar el tema preguntant la seva opinió als nostres experts. Creiem que escoltar diferents punts de vista ens permet crear-nos el nostre propi. Allà anem:

 

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/02/Carusel-expertos-05.pngAntonio Ortuño, psicòleg infanto-juvenil: “Un nadó, en néixer, necessita més a la seva mare que al seu pare. La mare és imprescindible, ja que atén a totes les necessitats del nadó. Per això, els permisos per a la cura del nounat han de prioritzar a la mare, reconeixent i facilitant la seva decisiva labor. L’educació consisteix a passar de ser imprescindibles a prescindibles, i, en aquest procés, el pare tindrà el seu paper clau al costat de la mare”.

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/02/Carusel-expertos-22.pngSilvia Àlaba Sord, psicòloga: “Crec que és molt bé que s’obri el debat i tenir la possibilitat que cada família pugui decidir en funció de les seves necessitats i de les seves circumstàncies. Ambdues opcions són vàlides. Que el pare es quedi alhora que la mare és positiu, atès que la criança és un tema dels dos progenitors i és aconsellable que el pare també participi. En el cas que sigui la mare qui prorrogui la baixa, facilitaria la lactància materna fins als sis mesos d’edat. La qual cosa també és molt positiu. La bona notícia és que hi haurà la possibilitat de triar”.

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/02/Carusel-expertos-02.pngAlberto Soler, psicòleg: “és un tema molt complex pel qual jo no tinc la solució, no sé quin és la millor fórmula. No obstant això, la meva opinió és que tenim un entorn social encara molt inmadur quant a coresponsabilitat. Les baixes igualitàries i intransferibles impliquen un canvi que per a algunes famílies pot ser positiu, però ni és la solució final, ni pot ser l’única cosa al que aspirem. Mentre acabem de conèixer la notícia que als pares ens van a igualar el permís de paternitat amb el de maternitat, a les mares, que són els qui parin i els qui alleten, no se’ls incrementen els seus miserables 16 setmanes, que no cobreixen si més no els 6 mesos de lactància materna exclusiva recomanats per tots els organismes internacionals, entre ells l’OMS, UNICEF, APA, AEP, etc. És a dir, hi ha pressupost per incrementar els permisos de paternitat dels homes, però no per incrementar els de les dones. Crec que era José María Paricio qui feia veure el pensament i l’entorn tan “masclista” que es pot amagar darrere d’aquestes prioritats. Tenint els permisos maternals més curts d’Europa, potser la prioritat hauria d’haver estat una altra: primer dignificar el permís de maternitat, per després, i només després, igualar-los als paterns. Passem al tema que siguin iguals els permisos: aquesta manera d’entendre la igualtat significa que tant pares com a mares poden proporcionar les mateixes cures a un nounat, quan no és així. Als quatre mesos, que és quan acaba el permís de maternitat i “s’incorporaria” el pare (segons la proposta que s’ha fet avui mateix), el nadó encara necessita i és molt depenent de la seva mare, sobretot, en relació amb la lactància. El paper del pare és molt important, però és un molt diferent al de la mare. Un altre tema és el de la intransferibilitat  del permís; en la majoria de països europeus amb permisos més extensos (al voltant dels 12 mesos, per exemple) l’habitual és que siguin transferibles; aquest fet significa que els qui vulguin repartir-ho “al 50%” puguin fer-ho, i també possibiliten a aquelles mares que volen emprar més temps en la cura dels seus fills la possibilitat de realitzar-ho, així com que les desitgin reincorporar-se immediatament al treball, també. Cada família posseeix una realitat diferent, i imposar a totes una mateixa solució em sembla, almenys, arriscat. En aquests moments, des del meu punt de vista, la prioritat hauria de ser ampliar els permisos maternals, mínim fins als 6 mesos, i una vegada aconseguit aquest objectiu, anar incrementant-los de manera progressiva i continuada també juntament amb els permisos paterns, amb la flexibilitat suficient com perquè cada família pugui triar el model que millor encaixa amb les seves necessitats. Hem d’arribar a un model en el qual la mare que vulgui treballar pugui fer-ho, però també que aquella que vol cuidar al seu fill ella mateixa, sense haver de delegar en la seva parella, família o guarderia, estigui protegida i recolzada per fer-ho”.

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/02/Carusel-expertos-01.pngAlba Alonso Feijóo, professora, fundadora de RealKiddys, projecte per una infància sense estereotips de gènere: “No crec que puguem debatre entre si és millor augmentar el temps a la mare perquè doni pit al seu nadó o al pare perquè els homes es puguin veure més implicats en la cura dels fills. Ambdues coses són necessàries. I en el cas dels homes si aquest permís de paternitat no es fa obligatori i intransferible augmentar-ho tampoc tindria massa sentit. Moltes empreses seguiran mirant malament als homes per agafar-se aquest temps (doncs encara consideren que aquest és terreyn de les dones) i en molts casos acabaran per no fer-ho per por de tenir algun tipus de represàlies en el treball. L’única manera de canviar mentalitats és fent-ho obligatori pels dos. Com a mare de dues i mestra sé que el primer any és fonamental per desenvolupar un vincle d’inclinació amb la nostra filla o fill. I aquest vincle no ha de ser sol amb la mare. Crec que hauríem de seguir augmentant el temps de permís en tots dos casos. És bo per a la criança, és bo perquè la dona no estigui discriminada laboralment, i és bo perquè l’home aprengui a gaudir de la cura i la paternitat sense veure’s tampoc penalitzat per no complir en el seu treball.”

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/02/Carusel-expertos-06.pngBegoña Ibarrola, psicòloga experta en educació emocional: “ha de donar-se més temps de permís a la mare posat que el vincle que s’ha de formar en aquest primer any, que ha començat abans de néixer, s’enforteix amb el temps que passen junts. És important que el pare es vinculi i cuidi al fill però en aquest període la presència de la mare és molt més important. L’ideal seria permetre 1 any de baixa per maternitat encara que ja sé que el tema econòmic és el que mana, però si cuidem aquesta etapa, revertirà en una societat millor, més sana i equilibrada”.

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/10/00.pngJessica Gómez, escriptora: “Crec que mentre el permís sigui transferible, se seguirà esperant de l’home que faci precisament això: transferir-ho. Perquè en aquesta societat masclista fins a la medul·la s’espera de l’home que treballi, no que cuidi. També crec, i ho crec profundament (i em sembla a més un punt importantíssim), que la mare també té dret a ser cuidada. Que la mare té dret a dedicar-se completament al seu nounat, que el bebè té dret a ser abraçat per la seva mare 24/7 i no haver d’estar una estona plorant en el bressol perquè mamà està acabant de tendir la roba o just té la paella al foc. Crec que l’ideal seria tenir tots dos el mateix nombre de setmanes intransferibles i, a més, diverses setmanes més de lliure disposició. I que el mateix dret ha de donar-se a tota la diversitat de famílies que existeixen en la nostra societat. Que a poc que la idea s’hagués madurat més, s’hauria pogut arribar a un millor avanç de la situació, més equitatiu, sentint més veus, satisfent més necessitats i prioritzant al bebè. Que els han pogut les presses.

https://gestionandohijos.com/wp-content/uploads/2018/10/laura.pngLaura Baena, fundadora del Club de les Malasmadres: “Quant a la baixa de maternitat i paternitat, en el club, perquè aquesta no és una opinió personal, sinó que està basa en les necessitats expressades per més de 500.000 malasmadres i en els nostres estudis realitzats, creiem en dos aspectes clau:

1. Ha de ser INTRANSFERIBLE, perquè com qualsevol altre dret (vacances, per exemple) ha de gaudir-se individualment i no de forma compartida. No ens agrada parlar d’un dret familiar, sinó de persona. Els estudis mostren com els permisos transferibles acaben recaient a coll de la dona, la qual cosa implica que els rols tradicionals de gènere puguin aparèixer (sent la dona l’encarregada cuidat i els homes els encarregats de tornar a la vida laboral professional activa).
2. Han de ser IGUALS: Malgrat que sabem que la durada ideal d’un permís de maternitat o paternitat hauria de ser de 6 mesos seguint les recomanacions de l’OMS, també som conscients que cal establir prioritats. I en aquest sentit creiem que apostar per fer els permisos iguals és prioritari, ja que afavoreix que l’home s’impliqui en les tasques de la cura i pugui gaudir del seu dret igual que la mare. D’aquesta forma aconseguiríem:
• Millorar l’aprenentatge de nous rols i reduiríem la falta de coresponsabilitat en les llars
• En les empreses es consideraria igual a un home esperant a un fill/al fet que a una dona embarassada i evitaríem la discriminació per sexe.
Òbviament, com hem comentat, els propers passos apostarien per defensar l’ampliació DE TOTS DOS als 6 mesos. Altres aspectes que creiem que són importants destacar són:
• Que no s’hagin de gaudir alhora. És a dir, deixar-ho de forma optativa per a l’organització familiar. D’aquesta forma el bebè podria estar cuidat pels seus progenitors gairebé un any.
• Que es paguin al 100%. Això és important perquè el sou no sigui un argument per deixar-ho de fer i que les empreses puguin assumir la falta de l’empleat o empleada”.

 

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*