Espiar o no espiar als teus fills en internet? Una interessant questio

L’opinió d’una psicòloga, una advocada i els consells de Empantallados ens introdueixen en el món de l’autoestima i de la responsabilitat que tenim com a pares per a guiar, ensenyar i acompanyar als nostres fills en el món virtual.

descubre-si-estan-espiando-tu-correo-electronico-810x440

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
HAIG D’ESPIAR Als MEUS FILLS EN INTERNET?
Per Silvia Álava, psicòloga

silvia-mini
Aquesta és una pregunta molt habitual que ens fan els pares, tant en les sessions de psicologia, com quan donem formacions o conferències específiques sobre infància i Internet.
Què significa espiar?
Espiar segons la RAE és “observar secretament alguna cosa o a algú”, és a dir implica que l’altra persona no s’assabenti. Els psicòlegs no aconsellem espiar als fills en Internet, però tampoc aconsellem deixar-los absoluta llibertat sense vigilar el que estan fent.
Quin és llavors la forma correcta?
Formar, educar en el correcte ús d’Internet.
• Si quan els nens són petits els ensenyem a travessar correctament el carrer, no els deixem que vagin solos pel carrer, sinó que els anem acompanyant i cada vegada donant-los una major autonomia, amb Internet igual. Cap pare o mare donaria un ganivet als seus fills sense haver-li ensenyat a utilitzar-lo i sense cerciorar-se que està preparat per a utilitzar-ho sense córrer cap perill. Amb Internet hauríem de fer una cosa semblant.
• Es tracta, llavors, de formar als nens des que són petits en l’ús correcte de Internet . Que ho utilitzin quan els adults estan davant, que vegem en quins webs naveguen, que coneguem en tot moment l’historial de visites… però fer-lo davant d’ells, no com a “espies”, sinó com a part de la seva educació i de la seva formació. Sabem que existeixen pàgines molt poc recomanables per als menors, pàgines que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia, que ensenyen i mostren com autolesionar-se o que fins i tot inciten al suïcidi. Hi ha nois i noies que són més sugestionables i que per això poden ser més susceptibles de caure en aquestes conductes tan poc saludables.
• El discurs de “Internet és dolent” no funciona ni amb els nens ni amb els adolescents, perquè a més no és cert. És veritat que Internet comporta perills, però també té moltes coses positives, per això cal mostrar, educar i formar als fills en el seu correcte ús.
Per què fan coses tan ‘inexplicables’?
Fa poc es publicava la notícia que havien estat intervingudes determinats comptes en xarxes socials perquè 110 nens de dos i 13 anys pujaven fotos i vídeos amb actituds eròtiques i segons la policia el 99% dels pares no ho sabien. En la major part de les ocasions els menors només buscaven adquirir notorietat i likes en els seus comptes.
Per això és tan important parlar amb els fills i treballar que tinguin una bona autoestima en el seu món real, per a no dependre de l’aprovació dels altres a través d’una plataforma. És més, moltes vegades ens trobem casos de nois i noies aparentment molt populars en les xarxes amb un gran nombre de seguidors que en realitat tenen grans problemes de seguretat personal i autoestima. Eduquem als fills perquè entenguin que la vida és molt més que una pantalla.

PÀTRIA POTESTAT «DIGITAL»?
Per Sonsoles Vidal, advocada de menors

Espiar-Contenido-Sonsoles-5Hem oblidat que la pàtria potestat constitueix la institució bàsica «d’ordre públic» de l’ordre soci-familiar.
• El que significa que es tracta d’un dret-haver dels pares de caràcter obligatori, és a dir, irrenunciable, imprescriptible i intransferible.
• Per això la llei atorga als pares autèntiques potestats respecte dels seus fills, bé siguin menors d’edat o majors incapacitats, perquè les exercitin en benefici d’aquests, amb l’única finalitat d’assegurar el compliment dels deures que incumbeix als pares respecte del sosteniment, educació, formació i desenvolupament en tots els ordres dels seus fills («entorn digital» inclòs).
L’opinió pública s’obstina a fer-nos creure que aquest dret-haver dels pares col·lisiona amb el dret fonamental a la intimitat personal dels fills, que comprèn la inviolabilitat de la correspondència i el secret de les comunicacions. No obstant això, el mateix cos legal que recull aquests drets afegeix «l’haver dels pares de respectar i protegir enfront dels possibles atacs de tercers¹».
On està el límit llavors?
D’una banda, en la ponderació del «interès superior del menor», els elements del qual han de considerar-se pertinents, necessaris i proporcionats, de manera que la mesura que es prengui en interès del menor no restringeixi o limiti més drets dels que empara².
• I d’altra banda, en l’«interès dels pares», als qui correspon l’haver de vetllar pels fills, perquè respondran solidàriament amb ells dels danys i perjudicis que causin, tret que acreditin no haver afavorit la conducta del menor³.
• En conseqüència, no pot exigir-se als pares l’obligació de vetllar pels seus fills i al mateix temps desposseir-los del seu dret-haver de control quan ho considerin pertinent en pro de la seva educació, formació i desenvolupament en l’«entorn digital», un espai especialment vulnerable per falta de regulació.
Vigilar no és espiar, sinó diligència dels pares en la seva tasca educativa. El sentit comú requereix conèixer les amistats virtuals dels nostres fills, supervisar de l’espai digital en què es desemboliquen, informar-se del contingut dels videojocs que els comprem, delimitar l’accés a Internet…

CONSELLS D’EMPANTALLADOS
1. Ajuda’t de controls parentals quan els teus fills són més petits. Un dels més usats és Qustodio, que t’ajudarà a supervisar l’activitat del teu fill online.
2. Coneix alguns dels ‘trucs’ que el teu fill utilitza perquè no sàpigues per on navega en internet, com esborrar l’historial o navegar de manera incògnita.
3. Estableix algunes normes, abans de lliurar-los una pantalla. Aquest contracte pot servir-te de pauta per a tractar el més important. Han de demostrar d’alguna manera que saben respectar unes normes d’educació, d’accés a continguts, de desconnexió… i que sinó caldrà tornar a començar.
4. Educa’ls perquè tinguin una sana autoestima i que no hagin de dependre dels likes de les seves xarxes socials. Parla amb ells sobre el valor de la seva intimitat, i la diferència entre poder explicar alguna cosa i haver d’explicar-ho.
5. Coneix les seves contrasenyes. Janell Burley, autora del llibre iRules, utilitza una aquesta metàfora que et pot servir: igual que la porta del quart del teu fill pot estar tancada, però no permetries que estigués tancada indefinidament… no permetis que els teus fills tinguin contrasenyes d’accés als seus dispositius o fes que siguin una cosa compartida amb tu.
6. Acompanya’ls quan estan començant, en les seves primeres publicacions en xarxes socials o quan navega per internet. Acorda amb ells seguir els seus perfils en xarxes socials (sense comentar, per a no avergonyir-los davant dels seus amics).
7. I sobretot… tingues en compte que la millor educació és la que aconsegueix que interioritzin pautes, de tal manera que facin el mateix sense importar si tu estàs aquí com si no estàs.

________________________________________
¹ Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, art. 4 punts 1 i 5.
² Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, art. 2.
³ Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la Responsabilitat Penal dels Menors, art. 61.3.

________________________________________
Silvia Álava és doctora i llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma a Madrid. Especialista en Psicologia Clínica i de la Salut; i en Psicologia Educativa. Des de 2016, és la directora de l’àrea infantil en Centre de Psicologia Àlaba Reyes. Autora dels llibres “Volem que creixin feliços” i “Volem fills feliços”. Col·laboradora habitual de mitjans de comunicació i de la plataforma Aprenem Junts- El País.

Sonsoles Vidal és llicenciada en Dret i doctora en Dret Penal. Ha format part del cos de lletrats del Servei d’Orientació Jurídica de Menors Infractors de la Fiscalia de Menors de la Comunitat de Madrid. En l’actualitat, compatibilitza l’exercici de l’advocacia amb la docència universitària i de postgrau, com a professora de Dret Penal, Delinqüència Juvenil, i Mediació i Resolució de Conflictes en els Graus de Dret i de Criminologia.

 

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*