Entrades

Perquè educar?

Per: Montserrat Rutllan

Eduquem amb els continguts que hem desenvolupat fins ara, amb un propòsit clar i definit: fer dels nostres fills ciutadans del futur, lliures, responsables, i amb el màxim índex de salut física, mental i moral segons les seves possibilitats. Perquè els nostres fills coneguin el perquè de les seves vides, els hem d’ensenyar a aturar-se, pensar contemplar  i veure si el sistema de vida que moltes vegades l’entorn proposa, s’adequa al que ells volen o és un magma confús.

Aquest tipus d’ensenyament que mencionem s’ha de donar fonamentalment en els primers anys de la vida a dos àmbits preferents: família  i escola.

Miró i Ardèvol al 1997, comentava en un article titulat “Quiere usted vivir bien” que “ el procés de maduració, de formació de la personalitat i de trobar un real sentit de la vida, és impossible sense la família, però també sense el mestre, el pedagog, el  “sensei” que és l’acompanyant de l’alumne que li va desbrossant el camí, li assenyala la ruta a seguir i li dóna el sentit què són els valors. Per educar cal tenir valors compartits de caràcter fort, perquè són els valors els que ens diuen què és necessari, bo, i la relació i jerarquia entre ells. Sense valors forts, la violència de les nostres escoles i barris creixerà. No sabrem explicar als nostres fills perquè un camí és millor que l’altre. No podrem donar-los, a l’escola, un horitzó comú de sentit. I els mestres, aquestes persones formidables, deixaran d’obrir camí per a transformar-se en policies. En el fons el que dic és senzill i realista –i a més a més barat -, tot i que difícil d’acceptar per motius ideològics: encara que vostè no cregui en Déu, el millor per els altres i per a sí mateix és actuar como si hi cregués. Acceptar i practicar els valors humans derivats d’aquella creença. Viure la bona vida.”

En el mateix sentit, s’expressava Lopez Burniol en un article recent.

Com educar?

Read more