Entrades

7 tendències que estan canviant el món en el qual eduquem

María Zalbidea és analista de tendències en C4E Consulting Services i autora del blog ‘Cosint la bretxa digital’. No té por de parlar d’intel·ligència artificial o de drons i de com educar a una generació connectada, orientada al social, que es diverteix en l’àmbit digital i capaç de fer gairebé tot des d’una mateixa pantalla. Nosaltres vam estar en la presentació el primer estudi a Espanya sobre l’impacte de les pantalles en la vida familiar de Empantallados, en el qual María va tenir una aportació molt important i que ens sembla decisiva en el món dels petits i les pantalles.

maria_zalbidea_estudio_gad3-1
És clar que en educació és crucial dedicar temps i unes bones dosis d’afecte per a conèixer bé als nostres fills. Per això us proposo reflexionar junts
sobre com la tecnologia i els avanços d’avui dia configuren la forma de ser dels nostres fills, de comunicar-se, de comprar, vendre, de pensar…en definitiva, la seva forma de viure en aquesta societat hiperconectada. I repassarem, amb cada tendència, quins reptes educatius ens planteja als pares i mares.

Tendència 1. Nens Amazon, tot a un click.
Els ‘nens Amazon”, com jo els crido als meus fills, són una generació equipada, orientada al social, creixen en una societat que té accés a tot a través d’un sol clic, sigui un capítol de Netflix de la seva sèrie favorita, sigui el vocabulari d’anglès que reenvia un amic per WhatsApp, una foto en temps real de les gestes de les seves vacances o la compra d’un regal que arriba l’endemà a la teva casa.
En aquesta era de la immediatesa, de l’aconseguir-ho tot ja, de l’accés a infinitat de continguts, d’informació, en aquesta societat de consumidors impacients, es
fa més necessari que mai educar als nostres fills en el valor de l’espera. Com? Posant horaris per a gaudir d’un contingut per edats, retardant la compra d’un objecte desitjat, establint torns per a jugar a la Play…

Tendència 2. La vida retransmesa en temps real
El live stream vídeo és una de les tendències del moment. Els joves tenen accés a qualsevol esdeveniment en temps real, connectivitat gratis, des dels seus
dispositius i en qualsevol lloc. Poden crear continguts com si anessin ells mateixos un mitjà de comunicació, s’han convertit en autèntics storytellers de les seves pròpies vides.
Enfront d’aquest auge de retransmetre i comptar cada pas del seu dia a dia s’imposa la necessitat d’ensenyar a viure sense espectadors, a parlar amb ells sobre la
intimitat. Els nostres fills han d’aprendre al fet que la seva vida té un sentit que no atorguen uns altres amb els seus likes. És en la família on se senten aprovats i valorats pel que són i el que fan i gaudeixen de la vida sense haver de contar-ho tot i viure en constant directe.

Tendència 3. 24 hores i s’esfumen. La comunicació efímera.
Triomfa el contingut que s’esfuma, que sembla que no deixa petjada. D’aquí l’auge que va tenir Snapchat; la xarxa del fantasma groc que va revolucionar la comunicació.
Ara pren el relleu Instagram amb els seus stories, aquests vídeos curts que desapareixen 24 hores després de ser publicats. I és que els joves busquen
comunicar-se amb imatges, vídeos curts, històries fugaces, ja no volen que tot perduri en la xarxa.
Enfront d’aquesta comunicació efímera, els pares hem d’educar i proposar que aportin contingut que perduri, que deixi petjada. Eduquem als futurs líders digitals i a les seves mans està omplir la xarxa de contingut de qualitat, que sumi, que de debò aportació a la societat i faci d’internet un lloc millor.

Tendència 4. Intel·ligència artificial.
Hem passat de les pantalles com a ‘mainadera tecnològica’ als assistents virtuals. Però, què és realment la intel·ligència artificial? És la combinació d’algorismes plantejats amb el propòsit de crear màquines que presentin les mateixes capacitats que l’ésser humà. Una tecnologia que encara ens resulta una mica llunyana i com de pel·lícula de ciència-ficció però que des de fa uns anys està present en el nostre dia a dia a tota hora.
Un dels reptes que ens proposa la intel·ligència artificial enfront dels nostres fills és que no li preguntin a Siri el que vulguis explicar-los tu. Sé interlocutor vàlid
per als teus fills, genera confiança en ells des de petits perquè acudeixin a tu abans que als seus dispositius quan necessitin ajuda. Anticipa’t a les seves necessitats i coneix-los millor que els algorismes.

Tendència 5. Altres mons, altres realitats.
La realitat virtual i la realitat augmentada conviuen cada vegada més amb nosaltres i són una tendència que avança; catàlegs de joguines en realitat augmentada,
ecografies en realitat virtual, vídeos de contingut en 360è….Tots aquests avanços constitueixen una infinitat d’oportunitats i avantatges per a sectors com l’educació, la medicina, el retail, la moda, la indústria…però hem d’assegurar-nos que enfront d’aquestes realitats i mons virtuals que es dibuixen per als nostres fills hem d’ajudar-los al fet que descobreixin l’atractiu de l’autèntic. Que no es deixin portar per mons que no són reals, sinó que gaudeixin també de les experiències del seu dia a dia, del face to face, del quotidià i real.

Tendència 6. Gaming, la vida com un joc.
Els videojocs són el primer contacte d’oci digital de molts dels nens. Els videojocs són autèntiques xarxes socials; juguen però també xategen amb amics, compren, comparteixen. Per això necessiten supervisió, que juguem amb ells, coneguem els seus gustos i ens familiaritzem amb una indústria que no deixa de créixer a través dels e-sports. Poc s’assembla la nostra vida a un videojoc, no oblidem que només es juga una vida, gana la partida.

Tendència 7. Cap al benestar digital.
Cada vegada ho tinc més clar: els pares anhelem una relació sana amb les pantalles en les nostres llars. El digitalwellbeing o benestar digital del qual tant parlen les grans tecnològiques ha de ser el nostre objectiu com a educadors. Llars en els quals es faci ús de la tecnologia d’una forma responsable, saludable, amb criteri, en els quals es gaudeixi dels avanços, es fomenti el diàleg, l’exemple. En definitiva, connecta amb els teus fills amb i sense pantalles i no oblidis buscar moments de desconnexió digital.

 

Una lliçó de vida en un conte escrit per un nen de 8 anys

És realment important comprendre que tots som diferents i per això valuosos. Res millor que un exemple que ens presenten des de Gestionando hijos. Esperem que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres

un-amigo-cuando-quiere-puede-2

Verónica comparteix amb nosaltres un conte que s’està difonent i emocionant en Internet, escrit per Pablo Pérez Socas, un nen de 8 anys amb autisme, i que porta per títol “Un amigo cuando quiere, puede”, i que ens parla del llenguatge universal de l’amistat.

Gràcies a Internet podem conèixer la realitat de famílies llunyanes, l’opinió d’experts sobre els temes més dispars i fins i tot petites obres d’art realitzades per nens, aquests bojos baixets dels quals tenim tant que aprendre. I així és com he conegut aquest preciós conte d’un nen que té autisme i que m’ha emocionat molt, perquè ens parla de la necessitat de tendir ponts i destruir les barreres que ens separen i ens recorda que compartim molts llenguatges universals: el de les emocions, el de l’amistat, el dels jocs, el de la música.

I és que aquest conte, que els pares de Pablo van tenir la gran generositat de regalar al públic el mateix Dia del Llibre, em sembla molt més que un cant a la inclusió: és un cant a superar les nostres diferències, a buscar l’enteniment i la comprensió, a buscar aquests llenguatges universals que ens uneixen, a deixar d’aixecar murs i començar a tendir ponts, perquè “quan vols, pots”. I també em fa reflexionar sobre el fet que “si vull, puc” buscar aquest enteniment o aquest llenguatge comú amb els meus fills, quan milers de vegades he dit “és que no m’escolten”, “és que no s’assabenten”, “t’ho he dit mil vegades”. I aquestes frases que dic com un alleujament no tendeixen ponts, no, no són naus espacials que m’apropin al planeta llunyà en el qual sembla que estan els meus fills quan tenen aquesta sordesa selectiva, sinó que aixequen murs i ens allunyen més. I aquests murs també els aixequen les etiquetes, com la qual usem quan pensem en un nen autista, com Pablo, l’autor d’aquest preciós conte que tots hauríem de conèixer. El mateix nen de 8 anys que ens dóna una veritable lliçó en dir-nos que “un amic, quan vol, pot”.

Mares 100% connectades

Fundación Queveo

En el dia de la mare, fomentar en els nens una mirada crítica davant l’ús dels mitjans tecnològics és un dels majors desafiaments que tenen avui les mares, ja que el que avans corresponia a l’educació sexual avui té a veure amb l’educació dels els comportaments digitals. Les plataformes favorites de les dones són Facebook i Twitter, 7 de cada 10 mares participen en les xarxes socials en què estan els seus fills.

No resulta estrany que a les mares se les compari irònicament amb un pop, per la quantitat de responsabilitats que tenen, la família, la feina, la casa, l’educació, a més de ser les conductores de les relacions familiars i socials no només de les personals, sinó de les de tot el nucli familiar. I en aquesta caricatura en aquests dies naturalment més d’un braç està connectat amb mitjans tecnològics: cel·lular, ordinador, internet i xarxes socials i tothom que això implica.

Segons un dels últims estudis d’Intel a Llatinoamèrica (maig 2012), la meitat de les dones enquestades utilitzen Internet, un 98% es connecta cada dia i d’aquest percentatge, un 44% ho fa per més de dues hores. Les seves plataformes favorites són Facebook, on el 52% dels seus usuaris són dones, seguit per Twitter, que és utilitzat en un 57% per elles. De fet, pensant en la funció social que ofereixen les xarxes socials, segons aquest estudi 8 de cada 10 dones afirma que es connecta per mantenir la comunicació amb amics i familiars i que més de la meitat participa de xats grupals.

L’educació dels fills i la supervisió dels seus comportaments en les xarxes socials són alguns dels principals usos d’internet en les mares i també un dels seus majors reptes. És així com mentre l’estudi d’Intel assenyala que més d’un terç de les mares diu utilitzar internet per ajudar els nens amb les tasques i que 7 de cada 10 participen en les xarxes socials on estan els seus fills, un focus group realitzat per la Fundació Queveo a 10 mares xilenes dóna compte de la urgent necessitat de fomentar en els fills comportaments responsables en les xarxes socials, donats els cada dia més recurrents casos de ciberbullying, sexting, faltes de respecte o comentaris mal intencionats que es veuen en les xarxes socials .

Read more

Abans i després de la Blackberry, també hi havia i hi ha més vida

Per Sara Pérez-Tomé
Hem començat el nou any, segur que amb nous aparells tecnològics que ja formen una part molt important de
-la nostra vida personal, laboral i familiar-

Estem vivint uns moments de tants canvis, que no ens dóna temps a assimilar els últims avenços que ja s’han quedat obsolets amb un nou model d’alta tecnologia a l’abast nostre i també dels nostres fills.
Aquest post titulat, Abans i després de la Blackberry, també hi havia i hi ha més vida, forma part d’una cadena d’articles que volen intentar aconseguir ser un toc d’atenció perquè no ens deixem atrapar només pel atraient de la comunicació permanent via 3G .
D’una banda m’agradaria que tingueu temps per poder llegir tranquil•lament un document que ha arribat a les meves mans i que pot ser molt útil per a qualsevol família. El títol de l’article no és un simple bon titular per a qui el llegeix. És molt més, per això llegeix el teu primer i després intenta difondre’l entre els teus amics, coneguts i familiars, en realitat la seva difusió serà un regal de veritat per a tots.

-NENS ADDICTES A LA BLACKBERRY-

http://www.sophya.es/pdf/blackberry.pdf

Però no ens enganyem preocupant només amb els nens, el problema no només està en ells. La causa primera del problema som nosaltres els adults, que amb més recursos per saber seleccionar i administrar els nostres interessos vivim una vida massa enganxada a una màquina que no sempre és la nostra millor aliada:

http://youtu.be/CqOheOnMLe4

No hi ha suficients pares “dolents”!

Per Oswaldo Pulgar Pérez

Un dels grans reptes de l’educació en la família és la comunicació amb els fills: parlar del que a ells els hi interessa, donar exemple i no tenir por a influir positivament en les seves vides. Això, no és fàcil, però sí necessari. Per això, cal entendre bé la llibertat.

De vegades pensem que ser lliure és poder escollir entre diverses opcions i això no és del tot cert. Més important és ser amos de nosaltres mateixos i orientar-nos cap el que es bo perquè ens dóna la gana.

Quin benefici ens reporta escollir el mal? Cap. Això no es pot dir llibertat. Per això, és clau formar els fills perquè sàpiguen invertir la seva llibertat. És més còmode decidir per ells, però no els estarem formant.

S’educa més amb el que els fills veuen i experimenten en la llar -un ambient d’alegria, d’afecte i de confiança-, que amb molts sermons. Per això, més que informar, cal encomanar l’amor a la veritat, que és la clau de l’autèntica llibertat.

Potser alguna vegada tindrem d’anar a premis i càstigs, però sobretot cal parlar de la bondat o maldat dels actes i del tipus de vida que configuren. Així, els fills descobriran el vincle indissoluble entre llibertat i responsabilitat.

Cal treure temps per estar junts, escoltar tot sol a cada un, avançar-se per parlar dels temes centrals de l’existència: l’origen de la vida, les crisis de l’adolescència, el festeig i el matrimoni. Seria una educació molt pobra la que es limités a donar informació, quan el que més necessiten són criteris de conducta.

Read more