Entrades

Una millor conciliació de la vida laboral i familiar, pel bé dels nostres fills

conciliación-bienestar-infantil-e1439370758713

Comença el curs i abans de comencin els col·les volem parar esment una vegada més en un tema que constitueix un dels objectius principals de Sindicat: “La conciliació”. Aquest post de Gestionando hijos  posa l’accent en aquest tema tan important per a les famílies.

 

No hi ha dubte, però potser feia falta un estudi per cridar l’atenció sobre aquesta necessitat clarament social: les mesures de conciliació (com a horaris flexibles, possibilitat de teletreballar, excedències conservant el lloc de treball, permisos retribuïts, escoles de mares i pares…) augmenten el benestar de la infància (en termes d’educació, salut, seguretat, estils de vida en temps lliure…). Ens fem ressò d’un estudi publicat fa uns anys per la Fundació Másfamilia(responsable del segell, que vam tenir l’honor d’obtenir recentment), juntament amb la Fundació Adecco, Tatum i Anàlisi i Recerca, amb la col·laboració de l’Oficina del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid per unir-nos a la reivindicació d’un canvi que està a les nostres mans: una aposta per la conciliació perquè els nostres fills i filles no se sentin desemparats. 

En aquest estudi, que ha comptat amb la participació d’empreses, professors, l’Oficina del Defensor del Menor i treballadors i treballadores, es recull la veu dels nens i nenes gràcies a l’Oficina del Defensor del Menor en la Comunitat de Madrid: “els nens manifesten clarament que ells volen passar més temps amb els seus pares”. A més, el Defensor del Menor recull queixes de professors pel poc temps que els pares i mares passen amb els seus fills i filles, l’excessiu temps dedicat a les activitats extraescolars, la impossibilitat de molts pares i mares d’assistir a les tutories pels horaris de les mateixes i queixes de treballadors i treballadores que, per la seva ocupació, no tenen temps per als seus fills. Nens i nenes van demanar, en un informe per a UNICEF, que les autoritats “facin tot el possible perquè els qui tenen treball puguin prestar més atenció als seus fills”. “Totes aquestes queixes tenen un denominador comú: la infància i l’adolescència avui dia està molt sola”, assegura l’informe.
Per això, la Fundació Másfamilia ens crida a la reflexió: “Els estem dedicant als nostres fills el temps que requereixen? Sembla que a ells els sembla que no. Llavors, què anem a fer?, no anem a escoltar la seva demanda?, a què estem esperant per reaccionar?”.
L’escassa presència dels pares en el dia a dia dels fills (a causa de la falta de mesures de conciliació) pot perjudicar el benestar físic dels fills: en obligar-los a un major sedentarisme i en llevar-los hores de somni si han de matinar molt o esperar fins a la nit al fet que tornin els seus pares. També pot minvar el benestar emocional (amb la sensació de desemparament, poques oportunitats per promoure l’educació emocional des de casa, tristesa, falta de motivació, cansament o estrès i efectes d’educar “des de la culpabilitat”: s’atenen massa els capritxos “per compensar” i es deixa de posar límits a l’educació). Pot ressentir-se a més el benestar acadèmic (perquè els seus pares no poden implicar-se en la seva vida escolar, perquè els fills fallen les assignatures per cridar l’atenció dels seus pares o perquè s’omplen les seves agendes d’activitats extraescolars amb el criteri que passin el dia fins que arribin els seus pares). I finalment els fills poden passar massa hores enfront dels mitjans de comunicació o altres pantalles, sense el filtre o el criteri dels pares i, de nou, augmentant el sedentarisme.
Pràcticament totes les empreses analitzades (el 100% de les empreses amb segell i el 95% de les empreses sense segell) són conscients que les mesures de conciliació augmenten sensiblement el benestar de la infància. Per això, Másfamilia considera que “l’alta direcció de les empreses hauria de comprometre’s i assumir el lideratge de l’engegada de polítiques de conciliació i de responsabilitat familiar i al seu torn generar una cultura respectuosa, sensibilitzant i formant als seus comandaments intermedis, perquè no suposin un fre a la seva implantació en els equips. Seria així mateix recomanable que, tant l’alta direcció com els comandaments intermedis, servissin d’exemple a la resta de l’organització, adoptant ells mateixos mesurades de conciliació”.
En l’estudi, Másfamilia subratlla que la falta de temps no és l’únic obstacle per exercir una paternitat o maternitat responsable, sinó que a més pot existir una falta de sensibilització. Per això, la Fundació “recomana a les empreses que treballin en la sensibilització i formació en aquest punt, mitjançant iniciatives com la de “escoles de pares” a causa de l’alt grau de beneficis que aporten (un 17% de les empreses enquestades ha implantat aquest tipus d’accions, ocasionant una satisfacció del molt elevada, en el 100% dels usuaris)”.
Amb la crisi, subratlla la Fundació Másfamilia, ha augmentat la por per perdre el lloc de treball i la tendència al presentissme. Aquestes tendències “es tradueixen en més hores en el lloc de treball i més estrès i ansietat que dificulta l’obra d’atenció i educativa dels nostres fills”. Per això, Másfamilia recomana “que les empreses abandonin definitivament els models presentis tas (aguditzats per la crisi), tan poc eficients, i optin per models basats en la productivitat de les persones i en el compliment d’objectius individuals. I que els emprats/as assumeixin la importància de la seva productivitat i de la seva efectivitat.
L’estudi adverteix contra el fals mite que “la major atenció ha de produir-se a l’educació Infantil i Primària, enfront de la Secundària i Batxiller, de manera que a partir de 12-13 anys els nostres fills són autònoms per enfocar el seu desenvolupament formatiu, triar les seves xarxes socials on-line i off-line, pel seu compte”. Per això, més enllà del mànid “es pot donar poc temps però de qualitat”, la Fundació demana que s’implantin mesurades de conciliació més enllà dels 12 anys d’edat dels fills i filles. “El període de Secundària és crític referent a això i té una profunda transcendència en la part curricular, però sobretot en la personalitat dels nostres fills”, ens recorda el document. Parlant d’edats, els autors de l’estudi reconeixen que en els tres primers anys de vida dels nostres fills “es forja la base de la intel·ligència emocional (autocontrol, autoconfiança, empatia etc.)”. Per això, els autors recomanen intensificar les mesures de conciliació per a pares i mares de fills amb aquestes edats.
Másfamilia advoca per que les administracions públiques afavoreixin a empreses i altres organitzacions que disposin de bones praxis en aquest camp, tan crucial per al benestar dels nens i nenes. I demana que les empreses promoguin activitats d’oci i voluntariat familiar entre els seus empleats. I finalment, que centres educatius s’impliquin en la creació d’escoles de pares i mares i que evitin les llargues jornades escolars: “Els menors són els autèntics protagonistes de la conciliació i desgraciadament de la falta de conciliació i no pot ni ha de recaure sobre ells el pes de les conseqüències de nostre modelo soci-laboral”, conclou.
En suma, la Fundació Másfamilia ressalta que “hem d’esforçar-nos a buscar solucions per al benestar de la infància, compatibles amb el treball remunerat dels seus progenitors i tutors. Est ha de ser l’autèntic nord que hauria de guiar totes les nostres actuacions”. Aquest és el mateix compromís que guia el treball de Gestionant Fills.

Nusos que uneixen o perdonen

Per: Sara Pérez-Tomé


La conciliació de vida familiar a les famílies en temps de crisi, ens exigeix ​​com a parella i com a pares fer exercicis no a l’ús tradicional, que vagin encaminats a suplir amb detalls d’afecte que no podem fer millor per falta de temps o disponibilitat.

Hi ha un pare de família que l’altre dia m’explicava que des que l’han canviat de departament es fa cada dia 300 Km per anar i tornar a casa cada nit amb la seva família. Aquest jove matrimoni té una nena petita de 6 anys a la qual últimament a causa d’aquest canvi, no pot gairebé veure desperta entre setmana, ni a la nit al anar a dormir ni moltes vegades al matí en aixecar.

La mare està amb ella a l’hora de sopar, la dormir, la llegeix un conte i finalment resa amb ella. La filla es queda adormida plàcidament fins l’hora que arribi el seu pare a la nit … mentre ella dorm sap que només ha d’esperar a la cita que té amb el seu pare quan arribi del seu treball.

Encara que estigui adormida sap que el seu pare entrarà a la seva habitació li la donarà un petó i com cada nit li deixarà un petit cordonet de llana rosa (el seu color preferit) lligat per un petit nus al seu canell dret. Quan la filla es desperti com cada matí i vegi al canell dreta el cordonet rosa sap el que significa:

seu pare també va estar amb ella, mentre ella dormia com cada nit.

Read more

Mestresses de casa a la força

Segons dades del CIS, el seixanta per cent de les dones espanyoles pensa que tenir un fill suposa un obstacle en la seva vida professional. Què passa llavors quan en el Llibre de família hi ha inscrites tres, cinc i fins i tot set pàgines de natalitat? A Espanya hi ha registrades oficialment 466.150 famílies amb més de tres fills, un autèntic tresor en un país amb un creixement vegetatiu negatiu i la taxa de natalitat (1,4 fills per dona) queda molt lluny del 2,1 necessari per al reemplaçament generacional. No obstant això, els prejudicis empresarials, una inexistent política familiar i la perversa crisi s’acarnissen amb les mares de família nombrosa.

Read more