Entrades

Els millors Reyes: jugar més amb els fills

Per Carlos Pajuelo


A l’hora de triar una joguina adequada per als nostres fills, nebots, néts, etc., sembla que engeguem diferents estratègies. La primera respon a la senzilla pregunta quant et vols gastar? I una vegada decidida la quantitat, el millor regal és el que s’aproximi a la xifra.

Una altra estratègia molt més elaborada és el de la cerca de la joguina perfecta, aquell que entretingui, cridi l’atenció del nen, sigui educatiu i divertit alhora i que permeti desenvolupar els millors valors. Buscant aquesta joguina, els pares acabem dient això de “en els meus temps amb qualsevol cosa ens entreteníem”. Nostàlgies apart, us recordo que, avui dia, no compliríem totes les directives de joguines segures de la Unió Europea, per la qual cosa caldrà buscar quelcom una mica més concorde als temps en els quals vivim.

Una altra estratègia és preguntar a google (que ho sap tot) Què regalar a nens i nenes que tenen de tot? Però correm el perill que ens surtin milers de pàgines amb milers de joguines.

Read more

El meu fill no esta a Facebook

Per Sergio Martínez

Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació i quantes hem de dir-li a un pare o mare que estan equivocats, que el seu fill/a si té un perfil a Facebook des de fa ja un temps? La veritat és que en el meu cas, moltes vegades. Molts pares, en lloc de capbussar-se al món que ens ha tocat viure i intentar acompanyar als seus fills en l’aventura de créixer, posen barreres de fum, viuen en bombolles de cristall fictícies, en les quals tard o d’hora descobriran que estan sols, que els seus fills s’han anat fora, al món.

La solució és complexa i senzilla alhora: cal formar-se, utilitzar els nous mitjans i ESTAR en ells. Ens toca viure en un món que està canviant, les regles de comunicació i formes de relació estan en constant evolució. Internet no és una moda, no és un somni del que despertarem un dia, envoltats d’herba verda i alta: és una realitat que ens toca viure i utilitzar per a la nostra vida, la nostra forma d’entendre-la, de creure, d’estimar.

A més de formar-se, cal estar. I no de qualsevol forma, sinó orgullosos del que som, del que volem compartir amb els nostres amics i familiars, i, perquè no, amb aquells que no coneixem. Tenim a les nostres mans, per primera vegada en la història de la humanitat, un mitjà de comunicació personal, per explicar el que vulguem a la resta del món, bo, dolent, amb molt o cap interès. Però lliure i de personal, autèntic, de cadascun.

A més d’això, podem nodrir-nos de coneixements de tot tipus, gaudint de la democratització del coneixement més potent que hi ha hagut en la història i que ha vingut per quedar-se: podem llegir i estudiar de tot, amb poca o molta fiabilitat. Així, és fonamental (i més que mai) ajudar als nostres fills a desenvolupar criteri, capacitat de destriar el que és veritat del que no ho és. Han de ser homes de criteri. I això no ho aconseguiran tancats en un món que no és el real, sinó capbussant-se en ell. I com no estan preparats per a això, hem de llançar-nos a l’aigua amb ells: al cap i a la fi, som els seus mentors també per a això.

Publicat a Protect your children/ Protege a tus hijos

10 motius per deixar al teu fill obrir un compte en una Xarxa Social

Per Nacho Viché

En aquest article volem donar alguns motius perquè “deixis al teu fill” apuntar-se a les xarxes socials. Millor dit, anem a intentar reflexionar, anticipant-nos a la següent pregunta: Què faria jo si el meu fill, encara menor, em digués “vull obrir un compte en una xarxa social?

Sabem que si no li deixem, ho farà ell amb els seus amics o, fins i tot, la hi obrirà un altre.

Els nois estan acostumats a cremar etapes, amb pura efervescència. Cal ajudar-los, ensenyant-los a esperar, a posar fre, evitant sempre que sigui el fre d’emergència. Cada cosa té la seva edat i les xarxes socials també la tenen. No es tracta de tancar portes, sinó d’ajudar-los a obrir camins. En exercir l’autoritat els pares establim els límits entre el bé i el dolent. L’objectiu final i últim és passar de l’exigència a la autoexigencia. Amb el nostre exemple i actituds davant la vida transmetem els nostres valors, que seran el model més immediat de referència per a ells.

Però tornem a la pregunta: “Tots els meus amics estan a la xarxa social, em vull crear un compte”.

Als nois i noies nascuts des de 1996 fins a la meitat del primer lustre de la primera dècada del 2000 se’ls coneix com a “Generació Z”, són natius digitals, tecnològicament molt connectats, tecnodependents.

Evidentment cadascun ‘és com és’. No es pot mesurar a tots amb la mateixa rasadora. Si en algun moment et demana permís per donar-se d’alta en una xarxa social, aprofita aquesta oportunitat que et dóna, per parlar amb ell. Ell no espera que li donis permís. Tampoc és bé donar-li-ho immediatament, pots negociar-ho, fins i tot consensuar una data per a això. Has de tenir present que si el menor té menys de 14 anys i fa alguna ximpleria, els seus pares han de respondre civilment dels seus actes, doncs ell no té encara responsabilitat penal.

Partint de la base que els menors de 14 no poden crear un compte en una xarxa social, anem a suposar que està apunt de complir els catorze, i així respondre a la pregunta:

Per què hauria de permetre al meu fill obrir un compte en una Xarxa Social?

Read more

La participació dels pares , clau en l’èxit escolar

Per Carlos Pajuelo


Foto : Una nena i la seva mare de la mà entren juntes a l’escola. / Anne-Christine Poujoulat.

“Ai mare , quines ganes tinc que comenci el curs , i tornem a la normalitat ! ” Diu en baixet la meva amiga Paqui mentre observa els seus nens esmorzar a les 11 del matí . Dins de poc , quan les televisions tornin a parlar de la síndrome postvacacional, ens facin veure que necessitem un curs d’idiomes o ens presentin col·leccionables de tota mena , en aquest moment , tornarem a la “normalitat ” .

Els pares sempre estan educant però podem aprofitar aquests dies per fer una “pretemporada”, com els futbolistes, una preparació, no només dels materials que es necessitaran per al pròxim curs, llibres, uniformes, material escolar … sinó una preparació sobre com abordarem determinats aspectes referents a millorar l’educació dels nostres fills durant el proper curs .

Si fem les mateixes coses que abans, obtindrem els mateixos resultats. Einstein, que era un home llest, és l’autor d’aquesta frase . Aquesta és la meva proposta per a la pretemporada: introduir algunes novetats. És complex , ho sé , però alguna cosa cal fer .

Us vaig a proposar diverses accions que considero us poden ajudar a vosaltres, com a pares, als vostres fills .

Per començar, res millor que millorar la nostra participació en la vida escolar dels nostres fills. La participació dels pares és un important factor de l’èxit acadèmic. I no hi ha millor manera de començar a participar que la de col·laborar amb l’AMPA del col·legi o institut.

Read more

L’absurd incompatible

Per Ctherine L’Ecuyer

Aquesta setmana, us presento 2 punts de vista absurds   en si, i absurdament incompatibles entre si.  No obstant això, amb aquests paradigmes s’eduquen molts nens.

Primer, una cita molt bona sobre un tema que es repeteix “ad nauseam” en l’àmbit escolar, fins a sembla que allò s’hagi convertit en el principi i la fi d’una bona educació: la creació dels “hàbits”, per avançar etapes. “L’hàbit de treballar” amb 3 anys, “l’hàbit de fer els deures” amb 5 anys, etc.

“El que s’observa al llarg de tot el sistema d’ensenyament és un avançament dels mètodes propis de determinades etapes, a edats més primerenques, “per a preparació” o “per crear hàbit”. Doncs bé, tant per les finalitats, com pels resultats, és obvi que és una estratègia equivocada. (…) Tindria algun sentit que exigeixi als meus fills que comencin a presentar la declaració de la renda a partir dels catorze anys? NO, però podria justificar que d’aquesta manera comencen a desenvolupar l’hàbit. Amb l’objectiu de desenvolupar hàbits de conducta, també podria aconsellar als meus germans, ja gairebé tots majors de cinquanta anys, que comencin a viure en residències d’ancians. Així quan els toqui, ja estan acostumats. Cada edat, cada etapa, té unes necessitats particulars i ha de tenir uns mètodes d’ensenyament que li siguin propis. Avançar-los NO és millorar el sistema.” (Nacho Calderón).

Read more

No tinc temps

Per Catherine L’Ecuyer

Una de les queixes que sentim molt és “no tinc temps”. Aquesta expressió, sempre m’ha deixat perplexa. Reconec haver-la utilitzat moltes vegades, però sempre m’ha deixat una sensació d’ autoengany en utilitzar-la. Tots tenim la mateixa quantitat de temps: 24 hores al dia, ni més ni menys. Cadascun organitza i reparteix segons les necessitats que reclamen la nostra naturalesa (dormir, menjar, per exemple) i segons les obligacions que  lliurement ha assumit (treball, família, parella, oci, televisió, nens, esport, etc.). El que és absurd és desitjar tenir més temps. El que hem de desitjar, és trobar el temps per a les coses essencials. I això, com es fa?.

Primer, tenint molt clar quines són les coses essencials i excel·lents en les nostres vides i aprofundir en elles. Per exemple, els nostres fills necessiten hores i hores amb nosaltres. I aquestes hores, no podem arrabassar-les-hi pensant que uns minuts de temps de “qualitat” ho solucionen tot. Podem provar-ho amb els nostres caps, dient-los que de sobte se’ns ha ocorregut que podíem fer nostres 4, 8 o 12 hores de treball diari en mitja hora “de qualitat”. A veure amb quina cara d’incredulitat ens miraran!

Segon, gastant menys per poder permetre’ns treballar menys hores. Per a la gran majoria de la població -amb excepció potser d’alguns rics com per exemple la Duquessa d’Alba o Bill Gates-, temps i diners són variables inversament proporcionals: a més diners menys temps i a menys diners més temps. Conclusió: per tenir més temps, hem de poder permetre’ns treballar menys. Per poder permetre’ns treballar menys, hem de gastar menys. Com s’aconsegueix gastar menys? Començant per prescindir del prescindible. És curiós que si ens deixéssim anar, ens passaríem la vida gastant en el que no necessitem per impressionar a gent que no coneixem i que tampoc ens importa.

Read more

Incentivar als nens

Del Bloc: Comete la sopa

No em puc queixar amb els meus fills, però de tant en tant he de recordar les coses que cal fer, com fer-les, quan ….. què he d’explicar que no sapigueu!.

No m’agrada ser la típica mare pesada, i com estic segura que els meus fills no pateixen de sordesa, no cal repetir fins a la sacietat les coses i menys cridant.

Des d’un temps cap aquí, amb el meu noi gran estic fent Taules d’Incentius. Comencem amb el tema de que no s’oblidés la roba de gimnàstica al vestidor del cole, o  que fes els deures nets i ordenats, a poc a poc.

No crec que calgui atosigar amb molts objectius alhora. Quan aconsegueixin el que en aquest moment considerem que és més important, ja  anirem a per un altre. Aquesta és la meva humil opinió, i clar, jo estic parlant de nens petits, si ja parlem d’altres edats és una altra cosa, ja em tocarà!.

Tot això es basa en unes normes clares de conducta i en complir unes rutines, deixar clars els límits i objectius a complir. Amb això afavorim l’autonomia dels nens.

Aquestes taules intenten premiar la conducta, no de castigar. Juntament amb el nen pactarem el premi a aconseguir: anar al cinema, jugar al parc, fer una excursió …. (no cal que sigui quelcom material!).

Aquí us deixo alguns exemples de taules d’incentius:

http://www.cometelasopa.com/incentivar-a-los-ninos/

Un regal

Per Catherine L’Ecuyer

La sorpresa de la persona davant la naturalesa té conseqüències desitjables, tant per la naturalesa com per a la persona.

D’una banda, no hi ha millor manera de preservar la naturalesa d’experimentar la seva grandesa, a través de la sorpresa davant la seva bellesa. Això ens diu Rachel Carson, inspiradora de l’ecologisme, en el seu llibre El Sentit del Sorpresa, traduït i prologat per la meva estimada amiga María Ángeles Martín.

I la naturalesa també repercuteix positivament sobre l’home, ens diu Miquel-Àngel Martí García en el seu llibre La Admiració: “No és bo moure’s  sempre dins de les mesures humanes, perquè  acabem creient que és l’únic món existent. I això no és veritat . Estan els cels, els espais siderals, els oceans, tot un territori que amb la seves dimensions que ens està volent dir alguna cosa. Però per poder escoltar, cal atendre (en el sentit d’admirar). Aquest és el problema, que no escoltem . “

Us regal-ho un vídeo amb el qual em vaig emocionar. Senzillament preciós. Gràcies a Déu, queden molts mestres que saben educar en la sorpresa, perquè els nostres fills caiguin en sorpresa davant l’irresistible de la Bellesa … sota el títol Un Regal … perquè ho és …

Un regal

Per Catherine L’Ecuyer, publicat a: Apego y Asombro

Menors a la Xarxa: El meu fill practica el CIBERBAITING

SDP | 5 febrer 2013

El Bloc de Angelucho

Quan parlem de ciberassetjament,  ens ve al cap l’assetjament sofert pels nostres menors. Ens vénen a la memòria lamentables i dramàtics successos en què algun menor o adolescent, víctima d’ciberbullying, ha acabat per suïcidar-se en no poder suportar la situació en què es trobava i no veure solució al seu greu problema.

El ciberassetjament o assetjament realitzat a través de l’ús de les noves tecnologies, és un terme tristament conegut i que únicament relacionem a les situacions sorgides en l’àmbit escolar, en la qual tant víctima com responsable és un menor / adolescent.

Però hi ha altres tipus de ciberassetjament, que ignorem, no veiem o no volem veure, i que tenen tanta presència a la xarxa o més que el ciberbullying. Em refereixo a l’anomenat ciberbaiting, pràctica que s’incrementa de manera preocupant.

CIBERBAITING

Què és el ciberbaiting a més d’un altre “paraulota” estranya?

El ciberbaitng és un fenomen, que va néixer amb el ja conegut ciberbullying, però en aquest cas no és un menor qui pateix les conseqüències, en aquest cas és un adult, un professor.

Els vells del lloc recordarem les pintades als lavabos del col·legi o institut que feia al·lusións al “Bacterio” al “Chivo” i mil i un malnoms més que adquirien els nostres vells mestres d’escola.

Avui dia tot això també ha canviat. Els professors, són en aquesta ocasió, els objectius de les campanyes d’agressió, humiliació i burla llançades per part dels alumnes, però ara no s’utilitza el guix en una paret o encerat, en aquesta ocasió el canal per llançar aquestes campanyes d’humiliació i insult són les noves tecnologies, Internet.

Read more

Coneix vostè als seus fills?

Oswaldo Pulgar Pérez

Penso que mai insistirem prou en la necessitat de conèixer als nostres fills tal com és cada un. Això evita tallar-los a tots amb el mateix patró. No es tracta de educar robots, sinó personetes que tenen el seu caràcter, la seva manera de reaccionar, les seves debilitats i les seves fortaleses. No són adults petits.

Passa el mateix, encara que en un nivell diferent, al professor amb els seus alumnes. No hi ha dubte que s’educa millor, com més se’ls coneix. Avui dia és una tasca gairebé impossible. El tràfec diari ens distancia i impedeix aquesta convivència tan necessària.

Cal estar previnguts per aplicar el correctiu i buscar el temps per compensar la nostra absència, o la d’ells. No ens podem quedar amb saber la seva edat, el dia del seu aniversari, les malalties que ha tingut i el nom del seu millor amic. Això és molt, però és poc.

El diari colombià El Tiempo de Bogotà proposa alguns recursos. Conèixer als fills té, entre altres avantatges que se’ls pot orientar professionalment. Quan saben en quins passos van poden prevenir una mala experiència. Quan ja tenen clar el que els espera en el futur, podran aconsellar.

Posar-se en les sabates dels nois. En altres paraules, agenollar-nos per comprendre’ls millor. Ens interessa saber què senten, com perceben el món i què esperen de la vida. Quina és la pel·lícula que els  impacta? Quin seu color preferit? Què el posa trist? Què el fa feliç?

Si els tractem ens adonarem de per a què són bons. Si el noi no té qualitats d’esportista o de músic, de res valdrà obligar-lo a inscriure’s en aquestes activitats i acabarà odiant el que pretenem imposar.

Read more