Entrades

Els teus Fills i la Televisió

Per: Lorena de Bianchi

Veure la televisió és un dels passatemps favorits dels nens i adolescents, i mentre aquesta pot ser informativa, entretinguda i de bona companyia, també pot influenciar als teus fills de manera negativa.

Generalment, quan hi ha nens petits a casa l’actitud dels pares cap a la televisió es divideix en dos: Els que deixen veure la tele en qualsevol moment i qualsevol programa i els que no deixen veure tele en absolut. Però per tot, s’ha de trobar un balanç, perquè no tot el que es veu a la tele és totalment dolent o totalment bo.

Parlem del dolent primer: aquí és una mica més fàcil ja que tots sabem que no hem de permetre veure violència, pel·lícules o programes destinades als adults o programes amb contingut sexual. No obstant això, hi ha pares que perquè veuen els seus fills veure una caricatura, no creuen que res dolent puguin estar aprenent, quan hi ha caricatures, adreçades als infants, que tenen un missatge negatiu o que fins i tot toquen temes socials dels quals els nens poden no estar assabentats i es poden confondre! I no diguem dels adolescents que en general poden veure el que els vingui de gust i en una televisió plena de “reality shows” que de realitat no tenen res, doncs tant que no surten amb una visió distorsionada del que és el món, i no diguem idees estranyes i poc apropiades!!

Però no tot el que es veu a la televisió és dolent i si ens guiem per unes quantes regles bàsiques, aconseguirem treure-li el major profit a aquelles hores que es passen davant de la tele.

Read more

Nens empantallats

Per Catherine L’Ecuyer

“Els educadors, des de la primària fins la universitat, estan augmentant l’estímul visual en les seves lliçons, redueixen el volum d’explicacions a les que els seus alumnes han d’atendre; confien menys en la lectura i en els treballs escrits, i, de mala gana, estan arribant a la conclusió que el principal mitjà per aconseguir l’interès dels estudiants és l’entreteniment “. Neil Postman, Divertir-se fins a morir

Publicat per Catherine L’Ecuyer a   http://apegoasombro.blogspot.com.es/