Entrades

Alguna cosa està canviant

Per Maite Marin

L’altre dia comentàvem al tren els vídeos de temps passats que ens arriben per mail, Facebook o WhatsApp titulats per exemple “A los nacidos antes del 75”. Et fan recordar amb enyorança un bon nombre de grans moments de la infantesa i et fa pensar amb pena el que viuen actualment els nostres fills.

No es que visquin malament ni molt menys, però estan vivint la infantesa de manera molt diferent a nosaltres i tenim la sensació de que estan perdent la possibilitat d’experimentar un munt de coses.

Hem passat d’una època en la que els fills s’adaptaven al ritme de la família a l’actual on són les famílies les que s’adapten al ritme dels fills.

Els fills són els grans protagonistes i d’alguna manera els estem sobre protegint en excés. Quan érem petits i acompanyàvem als pares a un restaurant, per exemple, sabíem que ens teníem que portar be i nomes calia un avís per tenir-ho clar. Ara sembla que per portar-se be necessitin de la tecnologia (mòbils, tablets, maquinetes, …) i un sense fi d’avisos.

Em considero una persona pro tecnologia i intento estar al dia en tots els seus aspectes tant per mi com si alguna vegada els hi tinc que ensenyar als meus fills o tinc que controlar l’us que ells li donen, però tampoc cal passar del res a tot.

Centrant-nos en els mòbils hem de dir que nosaltres, els adults som els primers que estem tot el dia connectats, ja sigui per feina o per oci, i aquesta és la imatge que els nens veuen de nosaltres. Un altre exemple seria que deixem el mòbil als més petits de la casa perquè és molt graciós veure’ls agafar l’aparell i posar-se a ballar al ritme de cançons sentadet a la cadireta. Des de petits els nostres fills han vist al telèfon com una joguina que ens dona tot el que volem i no com un aparell per trucar.

Read more

Mòbils als nens!!, O com matar mosques a canonades!

Per Sara Pérez-Tomé

Els pares ens queixem de que la infància és cada vegada més curta i la  l’adolescència cada vegada més llarga-

I de fet tots els estudis psicològics i maduratius ens donen la raó.

Però donar la culpa al mitjans de comunicació, els avenços científics i tècnics, el nou ritme de vida familiar, l’estrès … és no enfrontar-com a pares a la responsabilitat de la nostra funció educativa en els nostres fills i l’entorn vital que els envolta.

Els nostres fills esperen dels seus pares des que neixen no només el millor manteniment material que puguem donar-los sinó també i més important encara que els donem els valors per saber administrar en un futur la seva persona i els seus béns materials.

Una de les coses que no permet ajudar-los a ser bons administradors de la seva vida en un futur, és el fet de deixar que els nostres nens tinguin accés a l’ús d’un telèfon mòbil d’última i altíssima generació.

Read more