Entrades

Els millors Reyes: jugar més amb els fills

Per Carlos Pajuelo


A l’hora de triar una joguina adequada per als nostres fills, nebots, néts, etc., sembla que engeguem diferents estratègies. La primera respon a la senzilla pregunta quant et vols gastar? I una vegada decidida la quantitat, el millor regal és el que s’aproximi a la xifra.

Una altra estratègia molt més elaborada és el de la cerca de la joguina perfecta, aquell que entretingui, cridi l’atenció del nen, sigui educatiu i divertit alhora i que permeti desenvolupar els millors valors. Buscant aquesta joguina, els pares acabem dient això de “en els meus temps amb qualsevol cosa ens entreteníem”. Nostàlgies apart, us recordo que, avui dia, no compliríem totes les directives de joguines segures de la Unió Europea, per la qual cosa caldrà buscar quelcom una mica més concorde als temps en els quals vivim.

Una altra estratègia és preguntar a google (que ho sap tot) Què regalar a nens i nenes que tenen de tot? Però correm el perill que ens surtin milers de pàgines amb milers de joguines.

Read more

Volem actuar com a pares?

OSWALDO PULGAR PÉREZ
Luis Guillermo té dies arribant tard a casa. Els pares decideixen cridar-li l’atenció. El noi, en comptes d’acatar l’horari que estableix la família, els diu: – “A partir d’avui, arribaré a casa a l’hora que em doni la gana”. El pare fent gala d’autoritat, li diu:-Molt bé fill, Però ni un minut més!
Cada vegada més els pares de fills adolescents es troben impotents per exigir. No podem  fer responsables als altres  quan passi alguna cosa que se surt del comú. Ni la policia, ni l’amo de la discoteca on el noi s’emborratxa, són els responsables. Som nosaltres que no hem sabut, o volgut, ser els seus pares.
Els adolescents interpreten malament la llibertat. Per a ells ser lliures és fer el que els dóna la gana. Cras error. Però algú ha de ensenyar-li a administrar bé la seva llibertat. Els nens volen que els seus pares comparteixin més temps amb ells. Aquesta convivència és necessària. Com anem a educar si no convivim?
El sentimentalisme ens converteix en testimonis muts de les malifetes dels nostres fills. Tenim por a enfrontar-los. Ens espanta la manera com puguin reaccionar. No volem fer-los patir.
Read more